| La Constitució de 1978 bloquejà el canvi republicà, blindà els jerarques franquistes, blanquejà el poder caciquil i l’ascens de les altes finances, entronitzà unes institucions per sobre la sobirania ciutadana i de les llibertats fonamentals. El règim monàrquic nasqué bastard i útil als poderosos. El rei emèrit, Juan Carlos I, n’és un símbol frívol i nítid: frau, corrupció, luxúria, privilegis i impunitat. Més que obsoleta o vestit vell, la Constitució és consubstancial a l’empobriment social i a manllevar llibertats i sobirania, empara les discriminacions a les llengües i la repressió contra el dret a l’autodeterminació de Catalunya. |
| Cap legalitat ens ha d’aturar la legitimitat sobirana popular, ni tampoc la lluita dels carrers, empreses, escoles, centres de salut, necessitats municipalistes i les propostes del moviment feminista. El clau ardent que són els Pressupostos Generals de l’Estat, els de la Generalitat i els de Barcelona ciutat, ha de servir tant per barrar el pas a la dreta i ultradreta, com per posar fil a l’agulla en la confecció d’alternativa política al règim constitucional i a l’Estat monàrquic. El futur és republicà, si posem les bases i aliances i programa i base social mobilitzada per fer el camí de república catalana. A no ser que el miratge de sostenir el règim actual ens faci hostatges dels poders estatals i econòmics, situació que de perllongar-se pot decantar i donar a les a la reacció dura. El 18 de desembre la comunicat educativa abanderada per Somescola convoca mobilització en dissabte per defensar que no es discrimini la llengua catalana a les escoles. El 12 de desembre, diumenge, a Plaça Urquinaona de Barcelona a 12 h, la Plataforma per la Defensa de la Sanitat Pública convoca a mobilització de l’Atenció primària. Tarragona: 11h. Plaça Imperial Tarraco. Lleida: 11.30h. Plaça de la Pau, davant Subdelegació del Govern. Girona: 12h. Plaça de la Independència. Els Pressupostos de la Generalitat no compleixen amb les recomanacions de l’OMS d’un 25% destinat a l’Atenció primària. El Pacte Nacional per la Llengua, l’Acord nacional per l’Autodeterminació i l’Amnistia, la Mesa de diàleg entre el govern estatal i el de la Generalitat, acumulen bones intencions però necessiten posar-se a la feina. Els gestos i propòsits no han de quedar en paper mullat; les deliberacions i acords concrets han de permetre quallar mobilització popular, aliances i alternatives estratègiques. Cap pas enrere. Es tracta d’aconseguir majories socials suficients per l’avenç clar en resoldre necessitats, drets i llibertats. La reforma constitucional no és possible per les majories parlamentàries del Congreso i pel propi poder estatal. L’esmena cívica apunta a la totalitat: Cal un procés constituent republicà que inclogui necessitats socials vitals, amnistia i dret d’autodeterminació. 9 de desembre de 2021 |