Les millores socials, laborals, en els drets i els serveis públics, han de ser suficients, reflectides en els pressupostos i en la seva execució. Els pressupostos són la línia política d’un govern, per tant els de la Generalitat haurien de ser amb polítiques favorables a la immensa majoria de la població, orientats a fomentar les enteses republicanes i socials mínimes per avançar en el camí marcat per l’1 d’octubre (2017): les llibertats de la sobirania popular republicana, l’autodeterminació i l’amnistia. L’acord de la CUP-G resulta vital, l’aliança amb el sobiranisme i comuns imprescindible. |
Els tres dies del 17è Fòrum contra les violències de gènere s’han dedicat a la lluita contra la violència institucional. Des de la mateixa benvinguda, seguit per les taules, els tallers i en el fòrum jove, s’ha examinat el que s’ha aconseguit en millores per les dones, el que es fa i la immensitat que manca per fer. Les experiències pràctiques i recerques, la fonamental teoria, la creativitat en les propostes, la convicció i entusiasme en el futur, s’ha dialogat amb una munió de gent jove i adolescents. Els serveis socials insuficients, la prepotència i imposicions de la DGAIA, les reaccions negatives a l’avenç imparable de la mobilització feminista que pressionen al moviment per afeblir-lo, dividir-lo i neutralitzar-lo, han impregnat la denuncia viva i ferma contra el sistema patriarcal. Aquest Fòrum s’ha preocupat per alertar de la necessitat d’uns pressupostos adients per enfocar la problemàtica de desigualtat, submissió i agressió de la meitat de la població, les dones. El reclam ha estat d’uns pressupostos suficients, no unes partides per cobrir l’expedient i silenciar el clam feminista que puja des dels carrers. Fa més de deu anys que la Generalitat està retrocedint en aquest domini, per tant correspon com a mínim posar-se el dia, recuperar els milions manllevats respecte els compromisos, dotar a les polítiques de gènere i a la nova conselleria d’Igualtat i feminismes dels recursos econòmics, normatius i administratius suficients. Els Pressupostos són expansius gràcies el manà diví dels fons NextGenerationEU, tot i que ningú posa la ma al foc de com es pagaran. L’estructura pressupostària es cuida prou de no burxar en la fiscalitat i el frau de les grans empreses, bancs i fortunes, o del percentatge de ciutadania que percep més de cent cinquanta mil euros anuals. Les multinacionals, les grans empreses amb seu fiscal a Catalunya, els catalans benestants i rics, poden dormir tranquils. En canvi s’és extremadament prudent i escadusser en els percentatges dedicats als serveis públics vitals, a les empreses i sol i habitatge públic, a educació i a la llengua. Contribuiran aquests Pressupostos a frenar la precarització i l’empobriment? Fomentaran empresa pública per l’energia, aigua, gas, farmàcia i infraestructures? En sortirà la llengua catalana més lluent i preuada als patis de les escoles, al carrer, a la universitat, judicatura i servidors públics? Davant d’aquesta situació considerem que la “tàctica Nafarroa” resulta la que millor encaixa, doncs no es tracta de fer caure governs sinó de determinar-los per arrancar-el-s’hi polítiques per a la majoria social, mentre es fomenten alternatives de lideratge i hegemonia veritable d’esquerres i republicana. Bildu ha compromès la seva abstenció als pressupostos de Nafarroa, ho ha fet amb un acord amb el govern on aconsegueix certes polítiques (partides econòmiques), es compromet a votar en contra de les propostes que vagin a tombar els pressupostos, mentre barra el pas a aliances maldestres amb la dreta foral i estatal i la ultradreta. S’està obrint un debat des de l’Institut Sobiranies sobre la república espanyola, la plurinacionalitat i federació, i el pacte de Sant Sebastià que desferma passions. És útil i interessa. L’Aurora ho hem treballat des de fa uns anys. Qui desautoritza de pla el pacte que va donar pas a la irrupció de la república el 1931, en nom de que l’experiència mostra com la seva execució va comportar l’impediment de la República de Catalunya proclamada per Company i Macià, i reclamada el 1934 per l’Aliança Obrera, s’estalvia d’examinar les lliçons del 1931 i 1934 de manera profitosa pel present. Avui en dia ens cal un tipus de pacte de Sant Sebastià, una aliança republicana, amb les garanties suficients per l’exercici del dret d’autodeterminació, la constitució de la república catalana i la defensa clara de la llengua catalana. 11 de novembre de 2021 |