Les nostres societats afronten dividides la seva actitud a propòsit dels que abandonen els seus llocs d’origen i creuen les fronteres per assentar-se en altres territoris bé sigui per millorar la seva perspectiva de vida, per les raons recollides a les convencions internacionals per a la protecció de les persones refugiades o a causa del canvi climàtic i els desastres ecològics.
L’augment del nombre de persones i la rapidesa de creixement de la xifra es troba darrera del gran interès que, en els darrers temps, estan generant els processos migratoris.
NNUU va presentar l’11 de juliol passat un document de 23 punts que, sota el títol de “Pacte global per una migració segura, ordenada i regular” s’espera que sigui adoptat a la cimera de caps d’estat i de govern [1] (http://www.sinpermiso.info/textos/la-migracion-y-la-izquierda#_edn1) a celebrar a mitjans de desembre a Marroc. En aquesta trobada es pretén donar una resposta a les situacions que viuen els migrants, els estats dels que marxen i els estats als que arriben.
A dia d’avui Europa percep l’arribada de cada patera a les seves costes com una autèntica crisi política del conjunt de la pròpia Unió. Una crisi que no deixa d’augmentar al compàs d’un racisme institucional que, de manera irrefrenable, s’imposa en els fets a través de repatriacions il·legals i forçoses, externalització de fronteres o rebuig a l’acollida i a l’accés dels serveis socials. També per mitjà de lleis, como la d’estrangeria al Regne d’Espanya, l’aprovada recentment a Itàlia de la mà de Salvini o les que s’han posat en marxa a Hongria.
A les nostres societats a més a més existeixen amplíssims sectors que viuen d’immigració estrangera amb preocupació enmig d’un desconcert que juga amb la por de bona part de la població a perdre de forma més ràpida la qualitat i el nivell de vida que ja de per sí pateixen. Una pèrdua que genera inseguretat vital i que s’associa amb “l’arribada dels de fora”. No obstant això i al mateix temps, aquest degoteig imparable de persones passant fronteres com poden i els deixen, està fent néixer una nova societat mestissa.
En la lluita entre temors, dolor, prejudicis, necessitats, possibilitats i drets s’obre un conjunt d’interrogants davant dels quals la pròpia esquerra política i social navega en una mar de dubtes. Aquestes arribades de migrants no són l’excusa favorable per al creixement del populisme racista i del feixisme a llocs com Itàlia, Suècia, Alemanya, Polònia, Hongria o Dinamarca? Aguantaran les polítiques socials europees? És possible una migració segura, ordenada i regular que eviti les brutals escenes de sofriment d’avui? Són la cooperació i l’ajuda al desenvolupament un mitjà per a frenar el moviment poblacional?
ALGUNES XIFRES SOBRE MIGRACIÓ
Els nombres [2] (http://www.sinpermiso.info/textos/la-migracion-y-la-izquierda#_edn2) acostumen a representar el punt de partida dels debats sobre migració. A dia d’avui existeix un acord molt ampli de que viurem en un planeta on la proporció y el nombre total de migrants sobre el conjunt de la població continuaran augmentant.
Quants són? El 2015, 244 milions de persones vivien en un país diferent (del que) d’on havien nascut, la qual cosa suposa gairebé 100 milions més que el 1990 (153 milions) i 3 vegades més que la xifra estimada el 1970 (84 milions). Davant d’aquestes xifres hi ha qui incideix en que, en un context com el que estem ara de creixement de la població mundial, la proporció de migrants sobre el total poblacional és encara baix. El 1970 els migrants internacionals significaven el 2,2% del conjunt de la humanitat, el 2015 eren el 3,3%. Però dir que el seu nombre és petit desvia el focus de la dada més rellevant dels darrers 35 anys: la ràpida velocitat del seu creixement.
On van? El 2013, dos terços de tots els migrants internacionals residien en països d’ingressos alts (és a dir, a les potències econòmiques capitalistes més grans del món). Les dades de l’OCDE, que es recopilen des de l’any 2000, indiquen que els fluxos permanents d’entrada als països del seu àmbit van passar de 3,85 milions de persones l’any 2000 a 7,13 milions el 2015 (moment de màxima acollida a Europa per la guerra de Síria). A destacar que Alemanya i EEUU van acollir més d’un milió d’immigrants cadascun i el Regne Unit a uns 480 mil.
D’on venen els migrants? D’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina i el Carib. En el cas de l’Àfrica, continent on es concentren 33 dels 50 Països Menys Avançats (PMA), el percentatge de migració dins del continent és ja aquest any igual al de la migració fora del continent (19 milions de persones).
En què treballen? Per sectors, el 71,1% s’ocupen a serveis: el 8% directament a servei domèstic, el 17,8% a manufactures i construcció i l’11,1% al camp. Per sexe, el 52% del total de migrants són homes i el 48% dones. El 72% del total estan en edat de treballar, entre els 20 i els 64 anys.
Quants són refugiats i/o desplaçats? El nombre de persones desplaçades internes per guerra o persecució va arribar el 2017 a més de 40 milions mentre que la xifra de refugiats va superar els 22 milions i mig. Es tracta de les dades més elevades de refugiats i desplaçats que suporta el planeta des de la Segona Guerra Mundial. De nou, si únicament ens fixem en el seu nombre total, perdem l’aspecte que ha mutat: el seu veloç augment a conseqüència de les guerres i de la violació sistemàtica de tots els drets a Síria, Irak, Afganistan, Iemen, Congo, El Salvador o Myanmar (rohinyà).
QUIN ÉS L’ACCELERANT DEL PROCÈS MIGRATORI?
Un procés tant enorme i complex no te una única causa. Avui dia es pot dir que existeix una extraordinària facilitat per a viatjar, un abaratiment del cost general de totes les comunicacions i una major interconnexió del conjunt del planeta. Però tot aquest conjunt es desenvolupa en un marc precís de relacions econòmiques, les capitalistes, i en un moment concret, el de la globalització. I és precisament aquesta globalització el factor que accelera i modela el procés migratori actual. És a dir, és el que determina la resta.
Com va assenyalar Marx, el capitalisme es caracteritza per la radical i innegable separació entre els mitjans necessaris per a qualsevol producció i els productors, així com per la conversió d’ambdues coses (mitjans de producció i productors) en mercaderies. Els mitjans de producció representen, entesos com a mercaderia, capital i el productors són, entesos com a mercaderia, força de treball. El primer no pot créixer sense fer produir al segon i la força de treball no pot aconseguir mitjans per a subsistir sense vendre’s als amos del capital. En altres paraules, mentre que per a poder subsistir la immensa majoria de la població hagi (obligatòriament) de “vendre” la seva mercaderia (la seva capacitat de produir) als propietaris dels mitjans de producció (els amos del capital) buscarà sempre la manera de fer-ho. I no haurà mur, llei o policia capaç d’impedir que això passi. Es podrà perdre la vida intentant-ho, es podrà viure sense papers o sense drets però a allò que s’està obligat és a intentar menjar. Aquesta és la condemna que irrefrenablement impel·leix el ser humà a seguir el diner allà on estigui i, en conseqüència, a migrar on aquest diner es troba avui hiper concentrat.
UNA INTERNACIONALITZACIÓ INTERESSADA
La globalització representa un moviment de concentració sense precedents de la riquesa mundial i del moviment de capital de tot el planeta al voltant dels nuclis més desenvolupats del sistema, inclosa Xina.
La cerca imparable de rendibilitat per part del capital acaba envaint tot l’espai i destruint, per interès propi, allò que no obeeix expressament a la seva lògica. Es tracta d’un procés constructor d’enormes desigualtats entre tots els estats i en cadascun d’ells que la crisi de 2008 no ha canviat, al contrari: l’ ha aprofundit encara més.
Com diu l’economista Francisco Louça en un article a Expresso [3] (http://www.sinpermiso.info/textos/la-migracion-y-la-izquierda#_edn3) “els 5 bancs més grans (EEUU) tenen ara més pes que el 2007 (el 47% dels actius bancaris totals) i el 1% dels fons ja tenen el 45% del total mundial”
Per la seva part, Oxfam exposa en un dels seus informes [4] (http://www.sinpermiso.info/textos/la-migracion-y-la-izquierda#_edn4) que vivim en un món on 8 homes (no dones) tenen la mateixa riquesa de 3.600 milions de persones, la meitat de la humanitat. Des de 2015, l’1% més ric de la població mundial posseeix més riquesa que la resta del planeta. Durant els propers 20 anys, 500 persones llegaran 2,1 bilions de dòlars als seus hereus, una suma que supera el PIB de l’Índia, país amb una població de 1.300 milions de persones. A les últimes tres dècades, a Estats Units els ingressos del 50% més pobre de la població s’han congelat, mentre que els de l’1% més ric han augmentat un 300% en el mateix període (Thomas Piketty).
En aquests 30 anys, en els països menys avançats o en desenvolupament, milions de persones han sigut desposseïdes de les seves formes tradicionals de manteniment, sofreixen l’apropiació de tots els recursos naturals del seu entorn, són expropiades i empeses per grans obres a migrar i a amuntegar-se al voltant de les ciutats en quantitats ingents. Es tracta d’un fenomen de proletarització similar, però de proporcions molt superiors, als que van viure les poblacions a Europa o a Amèrica durant els segles XIX i XX.
De fet, la migració internacional, malgrat la seva importància creixent dins el panorama mundial, no és l’única que existeix, ni la principal. La immensa majoria de les persones que migren ho fan dins les fronteres de l’Estat en què van néixer. El 2009, segons el PNUD de 2009, 740 milions de persones eren migrants interns. Aquesta realitat es troba darrera de l’explosió urbana a continents com Àsia i Àfrica [5] (http://www.sinpermiso.info/textos/la-migracion-y-la-izquierda#_edn5) .
ES NECESSITA MÀ D’OBRA
Si 244 milions de persones són migrants internacionals i 749 milions migrants interns sembla evident, per la mateixa força del nombre, que la migració constitueix una conseqüència inevitable del sistema capitalista que la globalització ha elevat a xifres gegantines. Sense aquesta aportació constant de mà d’obra a la “prosperitat capitalista als països rics” seria impossible parlar-ne. Ho seria pel que fa a l’ocupació com a les polítiques socials. El Club Bildeberg, poc sospitós d’esquerranisme, fa seves les conclusions del Longevity Center que indica que, només a Europa, faran falta fins al 2050 11 milions d’immigrants més per a mantenir el sistema de pensions. Per la seva part i en aquesta mateixa línia, el Fons Monetari Internacional, a més a més de la seva sempiterna defensa dels fons privats de jubilació, afirma que el Regne d’Espanya necessita 5,5 milions d’immigrants per assegurar el sistema públic que garanteix el pagament de les pensions.
És possible que la força de treball reconeguda per tots els estudis com imprescindible arribi de forma ordenada? Tal com es diu a l’inici, NNUU ha elaborat un pacte global que pretén regular un flux migratori que respongui a aquest paràmetre.
No obstant això, el descontrolat creixement de la producció obligat per fer possible la prosperitat capitalista exigeix, al seu torn, una afluència intensa i per força també descontrolada de mà d’obra. Dit d’una altra manera: en les èpoques de bonança econòmica, es requereix més i més força de treball, i així es va creant un exèrcit de reserva que competirà per cada feina i representarà (en època de crisi) la base de la sobrepoblació. Es tracta del mateix mecanisme, el creixement febril de la producció en època de bonança va generant les condicions que acabaran convertint-la en sobreproducció en època de crisi. És aquesta alternança imprescindible entre creixement, crisi i descontrol el mitjà “natural” del capitalisme per a prosseguir el seu desenvolupament. Això fa que el pacte de NNUU topi, per poder passar de les paraules als fets, amb una contradicció fonamental i irresoluble que obeeix a la naturalesa mateixa del capitalisme i que, en conseqüència, afecta els seus propis fonaments i transforma el pacte en una proposta impossible.
PODEM REDUIR LES SORTIDES?
Com s’ha dit abans, la globalització concentra el flux de diners, comerç i mà d’obra als països desenvolupats. La cooperació no canvia aquesta realitat sinó que, malgrat totes les bones intencions, la manté inalterable. Les dades d’inversió estrangera directa (IED) del món publicades el 2017 per la Conferència de les Nacions Unides sobre el Comerç i el Desenvolupament [6] (http://www.sinpermiso.info/textos/la-migracion-y-la-izquierda#_edn6) mostren la situació amb tota cruesa. Segons aquest estudi, el 59% del flux mundial d’IED es concentra als països del G220, els més desenvolupats, i només el 0,8% als països menys avançats (PMA). Les mega operacions de fusió i adquisició es troben darrera de bona part d’aquest fluxos. Una porció important d’aquesta IED es va realitzar com a part de la política d’expansió i penetració de les pròpies empreses estrangeres. En el cas d’Àfrica, associada directament a la compra de béns arrels, gas infraestructures, i energia industria química o automotriu.
Aquesta escassa inversió estrangera o d’ajudes al desenvolupament queda també reflectida en la importància que per alguns països tenen els 575 milions de dòlars que el 2015 van significar les remeses del migrants. Aquestes remeses, com assenyalen Jesús González i Montfort Mlachila [7] (http://www.sinpermiso.info/textos/la-migracion-y-la-izquierda#_edn7) eren ja el 2011 gairebé el doble de la inversió directa estrangera als PMA, mentre que el 2015 representaven més que la totalitat de l’IED de l’Àfrica subsahariana. El 2016 les remeses van sumar el 35,6% del PIB de Kirguistan, el 29% de Nepal, el 29,6% de Libèria, el 27,8% d’Haití i el 27,8% de Tonga (OIM)
Les xifres demostren que mentre la globalització i la seva manera de determinar l’economia mundial continuïn sent l’operador dominant, no haurà manera d’evitar ni sortides, ni arribades, ni posar més “ordre” a unes i altres que el que marca la desordenada economia mundial.
CONCLUSIONS
El pes numèric dels migrants en la composició demogràfica de les principals economies del planeta ofereix una dada suficientment reveladora de la composició actual del poble treballador als països del G20. Al Regne d’Espanya i a França els migrants són aproximadament el 12,4%, a Luxemburg el 45,9%, a Suècia el 17,27%, a Àustria el 18,82%, a EEUU el 15,27%, a Austràlia el 28,6% i a Alemanya el 15,3% [8] (http://www.sinpermiso.info/textos/la-migracion-y-la-izquierda#_edn8). Aquesta realitat mestissa i plural constitueix un fet que no té marxa enrere a les nostres societats. Més encara quan totes les dades oficials en reconeixen l’aportació neta positiva en termes econòmics i la necessitat econòmica per al manteniment del propi sistema [9] (http://www.sinpermiso.info/textos/la-migracion-y-la-izquierda#_edn9).
En aquestes condicions resulta erroni apropar-se al fenomen migratori com s’està fent. Són reaccionàries i contràries al progrés social el desenvolupament de polítiques basades en el control repressiu i militar del flux migratori, en la devolució massiva, en els acords amb tercers països (Turquia, Marroc, Líbia) o en la negació d’auxili tal i com defensen i practiquen els caps de la Unió Europea. Resulta impossible practicar un tancament de fronteres o organitzar un flux “regulat” de migrants quan, per exemple, milions de turistes i persones dedicades als negocis creuen les fronteres de la UE cada dia i aquest fet, en si mateix, constitueix un enorme negoci. Tots aquells que defensen rebutjar en origen, viatjar només per quotes acordades o tancar fronteres, intenten canalitzar un riu sortit de mare amb uns simples taulons. Darrera d’aquestes paraules –al marge d’una mica de bona fe i molt de prejudicis, xenofòbia o racisme- es troba una realitat que divideix la població amb una única finalitat pràctica i real: abaratir el preu de la mà d’obra per la via de negar drets a una part de la població afavorint d’aquesta manera aquells que més tenen.
Les polítiques europees que sacralitzen la divisió “entre els pobres” representen la base que ajuda al discurs de l’extrema dreta. La por a la “pèrdua d’identitat o valors” d’una part de població que està sent colpejada, sobre tot en les seves condicions de vida per la nova “competència” del que arriba, té en aquestes lleis i mesures pràctiques de la UE i dels seus Estats un agafador reaccionari que sembla sòlid, però que, com la història ha demostrat a cada ocasió, resulta una completa fal·làcia i és contrari al drets de totes les persones.
Va ser el discurs contrari a la igualtat, inclòs el que era favorable a la “protecció de la llar”, el que es va utilitzar per a negar a les dones el seu lloc en el món del treball. També el que es va usar per a mantenir els negres en l’esclavatge. En cap dels dos casos la situació per a la resta de la població va millorar amb aquestes proclames. Ben al contrari, només quan els sindicats, partits i associacions van veure en la defensa de la plena igualtat un mitjà fonamental per avançar, va ser quan cultural, humana i econòmicament la societat va prosperar.
A dia d’avui, una bona part de l’esquerra social i política dubta davant del fenomen migratori perquè en la seva consciència pesen més els “perills i problemes” per l’arribada d’altres que les possibilitats que realment s’obren amb el procés. Aquest pensament representa a un sector que troba a faltar un temps que va existir i no tornarà, no per l’arribada de la migració en sí, sinó pels canvis que ha fet el capitalisme al llarg dels anys. Un exemple el trobem en la robotització. Si temps enrere va desaparèixer la màquina de vapor o el treball exclusiu per als homes en alguns sectors, ara es tracta de la fi del treball exclusivament per a “nadius”.
Recuperar drets laborals i guanyar altres reptes, construir societats noves i sanes no sorgirà com a fruit d’un retrocés impossible cap a la màquina del temps, sinó com a resultat d’una comprensió de la realitat i de les possibilitats que aquesta comprensió pot oferir.
La gran interconnexió econòmica, política i social que existeix a la Unió Europea s’expressa a través de múltiples polítiques comuns que marquen el dia a dia de la població inclòs el més insignificant. Avui aquesta Europa és útil sobre tot per als grans capitals financers i industrials, però aquesta Europa comuna en la defensa de les retallades en política social, drets i ocupació i comuna també en el manteniment de mesures xenòfobes, està fent sortir una població treballadora mestissa i plural a cadascun dels seus Estats. Una ciutadania que per a ser plena ja només podrà ser-ho si, a la vegada, és europea.
El repte i la clau per a l’esquerra és, precisament, que aquelles tendències que defensen l’extensió de drets, facilitar l’acollida i la naturalització dels que arriben al vell continent, més enllà de la costa o l’aeroport que els hagi tocat en sort, guanyin en la lluita per les idees contra aquelles altres que prefereixen tancar-se dins de cada Estat. Necessitem la igualtat en tots el drets materials, també en la participació política i social d’aquells que viuen en un territori sense restriccions a causa del seu naixement. No hi ha altra manera de garantir la igualtat i, en conseqüència, la unitat que partir de la pluralitat poblacional avui construïda.
Estendre la democràcia a tota Europa enfront del poder omnímode del diner que l’empetiteix, és l’únic mitjà d’acabar amb els somnis de la raó i els seus monstres.
Carlos Girbau publicat a Sin permiso (http://sinpermiso.info)
Notes
{1} (http://www.sinpermiso.info/textos/la-migracion-y-la-izquierda#_ednred1) EEUU ha dit ja per boca del seu president Trump a l’Assemblea General de l’ONU que el seu país no hi participarà.
{2} (http://www.sinpermiso.info/textos/la-migracion-y-la-izquierda#_ednref2) Les dades usades en aquest apartat es corresponen amb les publicades a INFORME SOBRE LAS MIGRACIONES EN EL MUNDO 2018 elaborat per l’Organització Internacional de les Migracions i la seva referència són les dades publicades pel Departament d’Estudis Assumptes Econòmics i Socials de NNUU i altres agències i organismes internacionals com l’FMI o BM
{3} (https://expresso.sapo.pt/opiniao/francisco-louca/2018-09-14-Dez-anos-mal-contados-e-que-contam-muito). Traducció al castellà Viento Sur https://vientosur.info/spip.php?article14181
{4} } (http://www.sinpermiso.info/textos/la-migracion-y-la-izquierda#_ednref4) Informe Economía para el 99% “https://www.oxfam.org/sites/www.oxfam.org/files/file_attachments/bp-economy-for-99-percent-160117-es.pdf)
{5} (http://www.sinpermiso.info/textos/la-migracion-y-la-izquierda#_ednref5) https://es.wikipedia.org/wiki/Megal%C3%B3polis#%C3%81frica
{6} (http://www.sinpermiso.info/textos/la-migracion-y-la-izquierda#_ednref6) https://unctad.org/es/PublicationsLibrary/wir2017_overview_es.pdf
{7} (http://www.sinpermiso.info/textos/la-migracion-y-la-izquierda#_ednref7) “más allà de los titulares” article publicat a Finanzas y Desarrollo el juny de 2017
{8} (http://www.sinpermiso.info/textos/la-migracion-y-la-izquierda#_ednref8) Ens referim a persones que tenen la condició de “legal”, no a tota la migració que, segurament, faria augmentar i molt el nombre total.
{9} (http://www.sinpermiso.info/textos/la-migracion-y-la-izquierda#_ednref9) (La Caixa) Inmigración y Estado del bienestar en España (http://www.expansion.com/2011/05/04/economia/1304527911.html)