Amb ocasió, el passat 4 de febrer, del Dia Mundial contra el Càncer, l’Agència Europea de Seguretat i Salut Laboral de Bilbao assenyalava que «el càncer d’origen laboral continua constituint el principal problema de salut laboral a Europa» i «la exposició laboral a carcinògens provoca anualment 120.000 casos nous de càncer «.
El maig de 2016, la Comissària d’Ocupació i Assumptes Socials, Marianne Thyssen, deia: «El càncer és la primera causa de mortalitat laboral a la Unió Europea, i és responsable de el 53% de totes les morts relacionades amb el treball», i afegia que «el càncer té repercussions devastadores en persones treballadores, famílies, en la indústria i en la societat». L’Agència de Seguretat i Salut Europea calcula que un 10% dels càncers poden estar relacionats amb la feina, altres com Takala apunten cap a un 20%, mentre Osakidetza els situa en el 5%.
Mentrestant, la majoria de les autoritats i institucions basques tapen el problema. Certs portaveus sindicals ignoren el càncer professional quan aixequen la veu contra les inacceptables xifres de morts en accidents de treball. Igual passa amb les Assessories a l’hora de tramitar una Incapacitat Permanent a un malalt, oblidant que les morts de càncer d’origen laboral són deu vegades superiors a les xifres de sinistres laborals i que la seva prevenció és possible i a més una obligació empresarial. Aspecte en què urgeix un canvi radical d’actitud.
Tampoc podem oblidar que les xifres de persones exposades en el seu treball a aquestes substàncies, al Regne d’Espanya, són de les més elevades de la UE, al voltant del 24% d’exposicions a substàncies cancerígenes ja conegudes. Donada la implantació industrial a Euskadi, és probable que el percentatge aquí sigui més gran.
Són nombroses les substàncies cancerígenes que han estat i estan presents en els centres de treball bascos. Des del amiant, el més mortífer (causant de 88.000 morts anuals a Europa, segons el Consell Econòmic i Social Europeu), la sílice, el crom, arsènic, pols de fusta, clorur de vinil, níquel, cadmi, formaldehid, benzè, quitrà , hidrocarburs aromàtics, àcid cianhídric, fums dièsel, amines aromàtiques, processos productius com la fosa, indústria del cautxú, fabricació de mobles, etc. Per aquesta raó, sent l’hàbit de fumar també causant de càncer, no ha de ser utilitzat com a causa exclusiva, ignorant l’efecte sinèrgic dels cancerígens laborals o per ocultar l’origen professional amb provada exposició laboral de tumors en vies respiratòries.
Aquesta pràctica ocultadora respon, sens dubte, a la nul·la importància sanitària que se li dóna a l’origen laboral de la malaltia i respon a un conscient oblit o pràctica ocultadora des de les diferents institucions i empreses:
1.- El Ministeri de Treball ha registrat únicament en l’any 2019 en el CEPROSS 63 càncers professionals (11 a Euskadi i 1 a Navarra) 35 d’aquests derivats de l’amiant i no registrant els reconeguts per l’INSS. Tampoc es va registrar cap dona a Euskadi, però l’INSS va concedir la Incapacitat Absoluta a Josefa Ibarbia i Josefa Illerra, guipuscoanes afectades de mesotelioma pleural per inhalar fibres d’amiant, però no figuren en el citat registre. Mentrestant, Alemanya, el 2016, va registrar 6.559 càncers professionals, França 2.118, Itàlia 1.033, Noruega i Dinamarca en reconeixen 183 i 133 vegades més càncer professional que el Regne d’Espanya. Experts de la Universitat de Granada, assenyalen que només es reconeix entre el 0,1 o 0,2% del càncer d’origen professional existent.
2.- Osakidetza i la Sanitat Pública. Majoritàriament els professionals sanitaris incompleixen el Decret 1299/2006 al no comunicar sospita després de diagnosticar una malaltia inclosa en aquest Decret i que pot generar sospita per la seva relació amb l’activitat laboral desenvolupada, tot i que aquesta pràctica insubmisa comporta a la sanitat pública l’assumpció de quantiosos costos sanitaris que corresponen a Mútues i a la Contingència Professional.
En el Pla Oncològic 2018-23 del Govern Basc s’assenyala que el 2012 es van diagnosticar 769 càncers laborals (124 dones i 645 homes) i que en el període 2011/15 es van diagnosticar 196 mesoteliomes derivats de l’amiant. La majoria d’ells sense comunicació de sospita, per què es va incomplir la Llei? Quines gestions es van realitzar davant la Tresoreria de la Seguretat Social per a imputar les despeses sanitàries? Preguntes interessants per plantejar al Parlament de Gasteiz a la Consellera de Sanitat.
L’Institut de Salut Pública i Laboral de Navarra estima que en el període 2008-2012 es van registrar a la Comunitat Foral un total de 841 casos de càncer de possible origen laboral: 265 càncers de pulmó, 60 mesoteliomes, 10 casos de càncer de sins paranasals , 285 càncers de pell, (no melanomes), 40 carcinomes de bufeta. En aquest mateix període, el registre del CEPROSS, gestionat pel Ministeri, només recollia 7 càncers professionals
3.- Els serveis de prevenció ignoren el risc d’aquestes substàncies a l’hora d’avaluar els riscos i la vigilància sanitària. Encara recordo les queixes d’alguns professionals sanitaris forçats a «comunicar sospita» de les hipoacúsies, per haver estat amenaçats de denúncia.
Algú pensa que les empreses assumiran costos en inversió preventiva davant els agents cancerígens mentre la gran majoria dels tumors es registrin com a comuns? La meva experiència em demostra que les inversions preventives es produeixen quan la persona malalta o els seus familiars reclamen indemnització per danys i recàrrecs per falta de mesures de seguretat. Per aquesta raó, amagar o ignorar l’origen professional del càncer, suposa un frau inhumà i inacceptable.
Que encara avui alguns càrrecs polítics o tècnics segueixin afirmant que «l’exposició tòxica no és nociva en el curt termini», com ens deien fa 20 o 30 anys a la feina, és inacceptable, quan s’ha demostrat que el valor límit de Seguretat d’un cancerigen és 0. Amb l’amiant i altres cancerígens es van reduir els valors límit de Seguretat i finalment van haver de ser prohibits. No produeixen danys immediats, però condemnen a morts prematures a treballadors i treballadores i ocultar l’origen d’aquestes morts, resulta criminal i un terrible frau a la prevenció dels riscos.
Per això, és urgent una reacció social, sindical i d’Associacions de Pensionistes davant l’ocultació de el càncer professional, especialment quan afecta les vies respiratòries, ja que està en joc, a més de les prestacions econòmiques de la Seguretat Social, l’adopció de mesures preventives a les empreses per reduir l’epidèmia de càncer.
Jesús Uzkudun
Activista per la defensa de la salut laboral i ambiental