| “Hem tingut la imperdonable gosadia de lluitar per no perdre drets ni poder adquisitiu. Un pecat imperdonable en temps de submissió”, són reflexions d’un treballador, dirigent de CCOO, de la neteja de Salt en vaga pel Conveni i per una feina eficient. És consciència concentrada d’una de les diverses espurnes en el decurs de la pugna indomable que expressa el grau de resiliència social treballadora. L’Any 2022 s’enceta arrastrant una llarga, dolorosa i fosca situació transicional, fins i tot absurda i confusa en l’agonia que provoca, on la incertesa de la crisi econòmica i la pandèmia despullen els deus, mitologies i ideologies dominants. El capitalisme va nu de progrés i futur. |
| Les festes del nou any s’han viscut enmig d’una extensa 6a onada pandèmica i una inflació desbocada del 6,7%. La globalització neoliberal concentra el capital, enriqueix immensament a una minoria poderosa, no resolt les crisis econòmiques, mentre empitjora les condicions de vida i treballadores, manté en el terror patriarcal i moral a la meitat de la humanitat, les dones, i aboca a la destrucció de la natura. La lluita són desitjos i necessitats concretades en mobilització, fonament de proposta política programàtica i d’acció, pilars d’estratègia social i revolucionària. L’Aurora confiem plenament en la metabolització de les experiències de les classes treballadores. Per això analitzem, treballem la teoria entorn el socialisme, estudiem el llegat revolucionari, doncs els moviments revolucionaris estan destinats a la millora de la humanitat i de la natura en tots els seus dominis. El socialisme, l’emancipació social, la igualtat i les cures de les dones, els drets i serveis universals, la llibertat dins les diversitats, l’alliberament dels pobles, el pa, treball i sostre, és la realitat material objectiva que es cou a cada espurna que viu i es forja de cada lluita, sigui petita o cabdal, sigui rebel·lió, revolta o revolucionària. Superar el sistema dictatorial de la ínfima minoria posseïdora dels destins dels mils de milions d’humans, és la sana il·lusió en que encetem cada nou any. Un somni que és un malson pels propietaris dels grans capitals, ans una delícia de felicitat que la lluita social i política popular converteix en futur tangible, ben real i possible, de fet necessari en aquest mateix segle. Hem d’enfrontar-nos als Estats dels poderosos, des de fora i des de dins, amb totes les eines al nostre abast. Són les milers de milions de persones qui els poden superar destruint-los, fent emergir unes institucions de poder de natura completament diferent, sostingudes per les majories des de les seves llibertats i drets. No es tracta de miratges, ni d’altres vides, ni indrets, ni temps. El capitalisme està condemnat a la destrucció. El socialisme és el futur proper de vida bonica, creativa i treballadora. 6 de gener de 2022 |