“El Turó, en català! – En defensa de la immersió lingüística” és la resposta de l’Escola de Canet de Mar, colpida per la repressió i discriminació contra la llengua catalana. Per l’Estat es pot subvertir l’Estatut d’Autonomia, la Generalitat, el Parlament i el Govern. És la normalitat monàrquica que fomenta la involució reaccionària destruint la sobirania ciutadana. Impunitat pels poderosos i cacics, anul·lació de la immunitat de la representació popular. El diputat cupaire Pau Juvillà acaba de ser sentenciat a 6 mesos d’inhabilitació per uns llaços grocs quan era regidor de Lleida. La república clama al cel malgrat el Papa faci besamans amb el règim del 78. |
El 25 % d’imposició de llengua castellana a tot l’alumnat ataca, discrimina i minoritza la llengua catalana, alhora condemna un Estat incapaç de resoldre la convivència de la diversitat de llengües existents. Una política de llibertat d’expressió, respecte cultural i concepció democràtica, seria la cura de totes les llengües sense cap discriminació ni privilegi. La llengua pròpia de Catalunya ha de poder conviure amb la majoritària estatal i també amb les altres més minoritàries, tot hi essent la vehicular a l’educació i la cultura. A l’antiga Iugoslàvia, a altres repúbliques, es practicava especial atenció lectiva quan hi havia un mínim de tres persones d’una mateixa llengua en una escola. Potser és el moment per albirar una renovació profunda que garantís l’aprenentatge, de manera natural i assequible des de la mateixa escola, a la diversitat i riquesa de llengües: amazic, àrab, bengalí, urdú, suahili, xinès mandarí i wu, altres (se’n parlen unes tres-centes). Es podria establir una aliança ferma plurilinguística contra el xovinisme provinent de la nació dominant a través de l’Estat. El Turó del Drac manifesta: “La nostra defensa de la llengua catalana i el model d’immersió lingüística que els atacs a la immersió impacten greument en la igualtat d’oportunitats de l’alumnat”… “en cap cas la defensa de la immersió s’ha d’entendre com un atac envers el castellà i el seu ensenyament”. Tanmateix no hi ha remei en aquest Estat, com no hi ha reforma republicana constitucional a l’horitzó de l’actual govern, ni per les forces que el composen (PSOE, UP). Les evidencies s’acumulen. Pau Juvillà, el diputat de la CUP i secretari tercer de la Mesa del Parlament, ha estat condemnat a sis mesos d’inhabilitació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). És per un delicte de desobediència al negar-se a retirar els llaços grocs de solidaritat als presos/es polítiques del seu despatx de regidor de Lleida el març de 2019. La Presidenta i Mesa del Parlament ha emparat els drets a seguir com diputat mentre no hi hagi sentencia ferma del Tribunal Suprem. La solidaritat ha de ser efectiva i concreta. Cal mobilització massiva i pressió suficient al govern per enfrontar-se i revertir les sentències judicials. A l’Estat, la ultradreta i els grans poders econòmics els hi convé Joan Carles I, per això la Casa reial li busca residència. El Rei emèrit és un símbol del frau, corrupció i luxúria, una garantia d’impunitat, doble moral i hipocresia; un mur per dissuadir la recerca d’alternatives polítiques al règim. L’Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC) ha fet un acte de diàleg per una Aliança republicana pel dret a l’autodeterminació, la idea va a generar un espai cívic i polític on contribuir al necessari escenari d’avenç vers l’amnistia, la república i l’autodeterminació.El govern acaba de frustrar el suport cívic i social a una llei d’habitatge que contemplés les reivindicacions de la PAH i les peticions de BComú/Podemos/IU. Les elèctriques segueixen l’escalada escandalosa dels preus. La Nissan treballadora sofreix una nova destralada amb la decisió de retirada de la GWM en els compromisos d’industrialització. La força ha de sorgir dels carrers i les fàbriques. La mobilització és la que pot donar credibilitat a un programa de canvi del poder. Les aliances republicanes s’han de treballar des del més profund dels fonaments cívics i socials. El dissabte 18 animem a posar fil a l’agulla des de la mobilització de Somescola a l’Arc de Triomf de Barcelona. 16 de desembre de 2021 |