Les autores argumenten per què consideren que la lluita contra la segregació escolar hauria de ser una prioritat de país i assenyalen que manca voluntat política per abordar una problemàtica que eixampla la fractura social. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi amb col·lectius socials dels Països Catalans
Mostafà SHAIMI, Èlia LLINÀS
La segregació escolar és un element estructural de la fractura social a Catalunya. Un exemple clar és el municipi de Salt (Gironès), que pateix una forta segregació escolar amb unes conseqüències incalculables, des de perpetuar aquesta fractura social fins a legitimar la manca d’igualtat d’oportunitats d’una gran part dels infants i joves. Aquesta anomalia política del sistema educatiu és fruit de la inacció de les administracions públiques que no han vetllat per evitar la situació d’emergència que es viu ara. Les anàlisis i estudis sobre la segregació escolar, majoritàriament, assenyalen com a causa principal la qüestió socioeconòmica. Però creiem que és necessari introduir la variable del racisme com a element motor en les anàlisis d’estudi de les causes que la provoquen.
Salt és l’únic municipi de Catalunya on tots els centres educatius públics són considerats d’elevada complexitat. Aquesta situació és fruit de la repetida i continuada inacció de l’administració pública (Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Salt) que ha provocat que hi hagi escoles gueto on l’alumnat de famílies d’origen migrant representa en algun cas quasi el 100 %. En canvi, en les escoles búnquer –els centres educatius privats i concertats del municipi– trobem una gran majoria de famílies autòctones. Per altra banda, es dona la fugida de moltes famílies que cerquen alternatives d’escolarització dels seus infants a altres municipis per evitar escolaritzar-los a Salt malgrat que hi resideixin.
El racisme estructural i sistèmic que opera en la nostra societat té les seves múltiples expressions en el sistema educatiu. Una d’aquestes expressions és la segregació escolar. El fet que hi hagi escoles on el 100 % de les famílies són d’origen migrat és la prova evident d’aquest racisme. A més, moltes famílies autòctones no trien escoles on hi ha presència d’infants de famílies migrades malgrat que el projecte de l’escola sigui un projectes atractiu i malgrat la qualitat professional dels mestres. La decisió de la tria de l’escola és influenciada d’una manera determinant pel fet que hi hagi infants de famílies d’altres orígens.
En aquest escenari de desigualtat econòmica i racisme identifiquem tres instruments principals que afavoreixen la perpetuació de la segregació escolar al municipi de Salt. Per una banda, el paper negatiu que juguen els centres privats concertats. Per l’altra, la fugida de famílies per escolaritzar els seus infants a altres municipis malgrat la residència a Salt. Finalment, les preferències de les famílies a l’hora d’escollir centre. Per abordar tots aquests elements i d’altres i modificar l’escenari de la segregació escolar cal una planificació de política educativa per a una distribució heterogènia i evitar la guetització de centres.
Com és sabut, el març 2019 es va aprovar el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya. Un compromís per a l’èxit educatiu amb l’ànim de fer front a la segregació escolar, que la vila de Salt va signar. Una qüestió positiva d’aquest pacte és el reconeixement de la segregació escolar, ja que fins llavors hi havia negació per part de molts sectors de la seva existència. Però és un pas tímid per combatre-la.
Dos anys després del Pacte, la Generalitat de Catalunya aprova el Decret 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya. Aquest decret té la pretensió de posar eines més concretes per erradicar la segregació i dota els municipis de capacitats per intervenir-hi. Celebrem que hi hagi aquest decret que fa un pas més que el Pacte, però no aborda les dues qüestions motores de la segregació: la doble xarxa educativa i el suposat dret d’elecció de centres per les famílies.
Aquesta realitat que acabem de descriure del municipi de Salt és similar a molts municipis de Catalunya. Per tant, no estem davant d’una qüestió menor, és un problema de país. Per erradicar la segregació escolar cal una política decidida que n’ataqui les arrels. Cal situar la lluita contra la segregació escolar com a prioritat de país. Cal aplicar mesures concretes per reduir-la des del municipi, tal com demana el Síndic de Greuges en el seu darrer informe “El paper dels ajuntaments en la lluita contra la segregació escolar”, publicat el mes de març.
Les eines per intervenir sobre la segregació escolar hi són, falta valentia política per aplicar-les. Intervenir sobre la segregació escolar significa qüestionar i assenyalar privilegis i probablement això podria tenir costos electorals en l’àmbit municipal. Estem davant una decisió política: fomentar la igualtat i la justícia social o perpetuar la segregació escolar, és a dir, perpetuar i normalitzar el racisme.
Font: https://directa.cat/la-segregacio-escolar-tambe-es-racisme/