1870
Juliol: Napoleó III declara la guerra a Prússia. Els treballadors francesos intenten resistir i es dirigeixen als d’Alemanya: «Germans, protestem contra la guerra; volem pau, treball i llibertat. Germans, no escolteu les veus a sou que intenten enganyar respecte a l’autèntic esperit de França «. Els treballadors de Berlín van respondre: «També nosaltres volem pau, treball i llibertat. Sabem que a un costat i l’altre del Rhin viuen germans amb els quals estem disposats a morir per la República universal «. Però no és suficient per aturar la guerra.
Setembre: El dia 2 l’exèrcit francès és derrotat a Sedan i Napoleó és fet presoner. Quan el 4 la notícia arriba a París es proclama la República. El 19 l’exèrcit prussià inicia el setge de París. La burgesia francesa a penes resisteix, prefereix rendir-se abans d’enfrontar-se a la resposta del poble treballador.
Octubre: El poble no vol l’armistici i el 31 ocupa els carrers de París exigint defensar la ciutat i el país. S’escolten els primers crits a favor de la Comuna, però els batallons militars francesos redueixen el poble mobilitzat.
1871
Gener
Dia 5. L’exèrcit prussià comença a bombardejar París.
Dia 6. El Comitè Central dels 20 districtes de París respon: «Pas al poble! ¡Pas a la Comuna! «
Dia 18. El pa comença a ser racionat.
Dia 28. Capitulació de París
Febrer
Dia 8. Davant l’enfonsament del règim napoleònic i la proclamació de la república, el govern prussià de Bismarck exigeix la convocatòria d’eleccions per poder imposar les seves condicions a un govern «legítim». El resultat dóna la majoria absoluta a les dretes, les eleccions havien estat convocades amb urgència i les idees republicanes a penes havien penetrat en el conjunt de país. Aquesta serà una de les causes de l’enfrontament entre l’Assemblea Nacional, partidària de cedir a les exigències prussianes, i el poble de París i les ciutats, disposats a lluitar i defensar la república. A París, es presenten candidats que expressen la independència de la classe treballadora: «Aquesta és la llista -deia- dels candidats presentats en nom d’un món nou pel partit dels desheretats. França es reconstituirà novament: els treballadors tenen dret a trobar i ocupar el seu lloc en l’ordre que es prepara. Les candidatures socialistes revolucionàries signifiquen: denegació, a qualsevol que sigui, de posar a discussió la República; afirmació de la necessitat de l’adveniment polític dels treballadors; caiguda de l’oligarquia governamental i del feudalisme industrial «.
Març
Dia 1. L’exèrcit prussià desfila pels Camps Elisis d’una ciutat silenciosa i en dol.
Dia 10. L’Assemblea Nacional s’instal·la a Versalles. Deroga la moratòria dels lloguers i suprimeix el salari als guàrdies nacionals.
Dia 15. Una assemblea de 1.325 delegats representant 215 batallons voten els estatuts del Comitè Central de la Guàrdia Nacional.
Dia 18. El govern intenta arrabassar els canons a la Guàrdia Nacional. A Montmartre és descoberta l’operació. La indignació s’estén per tota la ciutat i es produeix un aixecament general. El govern fuig a Versalles. El Comitè Central de la Guàrdia Nacional s’instal·la a l’Ajuntament com l’únic poder de la ciutat.
Dia 19. La Guàrdia Nacional ocupa tots els llocs abandonats pel govern. Es convoquen eleccions municipals per al dia 26 per legitimar democràticament la insurrecció.
Dia 23. La Comuna a Lió. En els següents dies es proclama a Narbonne, Sant-Etienne, Marsella, Tolosa, Llemotges, Le Creusot (Borgonya).
Dia 24. Els Jardins de les Tulleries s’obren per a gaudi de la ciutat.
Dia 26. Les eleccions van donar la majoria, el 83% dels vots emesos, als partidaris de la Comuna. De 474.569 inscrits (les dones encara no tenien dret a vot) va votar el 48%. Els barris burgesos van boicotejar l’elecció i molts altres no van poder votar o per estar a l’exèrcit o per haver fugit de la ciutat.
Dia 28. Una impressionant manifestació calculada en unes 200.000 persones aclama els elegits per dirigir la Comuna. El Comitè Central de la Guàrdia Nacional, que havia tingut el poder a les mans, dimiteix a favor de la Comuna, després d’haver decretat l’abolició de l’escandalosa «policia de moralitat» de París.
Dia 29. Es condonen els lloguers d’habitatges des de l’octubre de 1870 fins a abril de 1871. Les quantitats ja abonades serviran per a futurs pagaments de lloguers.
Dia 30. Abolició del servei militar obligatori i l’exèrcit permanent. L’única força armada és la Guàrdia Nacional, formada per tots els ciutadans. Se suspèn la venda d’objectes empenyorats a les cases municipals de préstecs. Es confirmen en els seus càrrecs els estrangers elegits per la Comuna, ja que «la bandera de la Comuna és la bandera de la República mundial».
Abril
Dia 1. Per combatre la burocràcia i els privilegis, el sou màxim que podrà percebre un funcionari de la Comuna no podrà excedir de 6.000 francs, per sobre del salari mitjà obrer, però limitador per impedir abusos. El govern de Versalles comença a reorganitzar l’exèrcit.
Dia 2. Es decreta la separació de l’Església i l’Estat i la supressió de totes les partides del pressupost de l’Estat per a fins religiosos, declarant propietat nacional tots els béns de l’Església.
Dia 5. En vista que les tropes de Versalles afusellaven diàriament als combatents de la Comuna capturats, es dicta un decret ordenant la detenció d’ostatges, però aquesta disposició mai es va dur a la pràctica.
Dia 6. El 1377 Batalló de la Guàrdia Nacional treu al carrer la guillotina i la crema públicament, entre l’entusiasme popular.
Dia 8. S’ordena que s’eliminin de les escoles tots els símbols religiosos, imatges, dogmes, oracions, «tot el que cau dins de l’òrbita de la consciència individual».
Dia 10. Es vota un decret pel qual totes les famílies «legítimes o no» tenen els mateixos drets. Crida de La Comuna dirigida als camperols: «El nostre triomf és la vostra única esperança».
Dia 11. Es constitueix la Unió de les dones per a la defensa de París i l’atenció als ferits.
Dia 12. S’acorda la demolició de la Columna Triomfal de la plaça Vendôme, fosa amb el bronze dels canons presos per Napoleó després de la guerra de 1809, per ser un símbol de xovinisme i incitació als odis entre nacions.
Dia 14. A Versalles s’aprova una llei per la qual els alcaldes de París no podran ser elegits sinó nomenats pel govern.
Dia 16. S’obre un registre de totes les fàbriques clausurades pels patrons i es preparen els plans per reprendre la seva explotació amb els obrers que abans hi treballaven, organitzant-les en societats cooperatives, i es comença a planejar la coordinació de totes aquestes cooperatives en una gran unió productiva.
Dia 25. Es requisen els pisos buits per allotjar els habitants dels barris bombardejats.
Dia 27. Es prohibeixen les multes i retencions sobre els salaris amb què els patrons penalitzaven als treballadors.
Dia 28. Es declara abolit el treball nocturn dels forners i la supressió de les oficines de col·locació, que durant el Segon Imperi eren un monopoli de certs subjectes designats per la policia.
Dia 30. Es clausuren les cases d’empenyorament, una forma d’explotació privada dels obrers, en pugna amb el dret d’aquests a disposar dels seus instruments de treball i de crèdit.
Maig
Dia 5. Es disposa la demolició de la Capella Expiatòria que s’havia erigit per expiar l’execució de Lluís XVI (durant la revolució francesa de 1789).
Dia 16. Demolició de la columna de la plaça Vendôme.
Dia 21. Inici de la Setmana Sagnant. L’exèrcit de Versalles penetra a Paris. La Comuna només pot oferir una resistència desorganitzada.
Dia 22. Els versallescs comencen a realitzar execucions sumàries dels detinguts.
Dia 23. Montmartre cau en mans dels versallesos.
Dia 28. 147 detinguts són afusellats en els murs del cementiri Père Lachaise. El lloc passarà a la història com el Mur dels Federats en honor als morts de la Comuna. Una brutal repressió es desenvoluparà durant els mesos següents. Milers de persones seran afusellades i moltes més seran deportades.
Miguel Salas, membre del Consell Editorial de Sin Permiso
Font de la foto: www.sinpermiso.info, 21/3/2021