Hi havia moltes raons per a la protesta aquest 1r de Maig: els centenars de milers de persones afectades per un ERTO; les que ja estan acomiadades per tenir ocupació precària; la solidaritat amb els que estan a primera línia en la lluita contra el virus; els que han patit, o mort, per les retallades que van deixar la nostra sanitat més que debilitada i sense recursos; pel negre futur immediat que s’acosta i, a més, per exigir mesures que salvin vides i protegeixin les condicions dels que menys tenen.
L’estat d’alarma va obligar els sindicats a realitzar accions virtuals, conferències, actes culturals i concerts, però el Tribunal Constitucional va aprofitar la conjuntura per emetre una resolució en què tornava a retorçar la seva particular interpretació dels drets i llibertats. Concretament va resoldre que: «considera que no es donen les circumstàncies que permetin l’exercici del dret de reunió per la situació de pandèmia. La relació entre el dret a la vida i el de reunió exigeix una ponderació per la qual, davant la manca de les garanties de seguretat en una situació de màxim contagi, ha de prevaler el primer dret».
Repassem els fets. Alguns sindicats a Galícia, Aragó, Catalunya, Andalusia i Navarra van sol·licitar poder realitzar petites accions al carrer, tenint en compte la situació que vivim, com una caravana de cotxes o una concentració guardant la distància necessària i limitant el nombre de participants. Les delegacions de Govern les van prohibir totes. No obstant això, davant els recursos presentats, només els Tribunals Superiors de Justícia d’Aragó i de Navarra van donar la raó als sindicats. La Central Unitària de Treballadors (CUT) a Vigo va recórrer davant el Constitucional, que va resoldre prohibir la manifestació.
És una decisió transcendent. L’estat d’alarma no implica la hibernació i/o suspensió dels drets, simplement els condiciona a una determinada situació, per tant, sobre el que caldria decidir és sobre les condicions concretes en què exercir el dret, no sobre el dret mateix. Així ho interpreten diversos advocats i catedràtics. Benet Salellas, l’advocat que va presentar les al·legacions a la prohibició de la concentració a Barcelona: «el fet que s’hagi declarat l’estat d’alarma no provoca la suspensió directa i total del dret de reunió». El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, Xavier Arbós, respon: «si la pregunta és si té cobertura la prohibició d’una manifestació en un estat d’alarma, jo he de contestar que des del punt de vista jurídic no la té». Joaquín Urías, que va ser lletrat del Tribunal Constitucional i avui professor de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla, assenyala que «tècnicament, les subdelegacions estan confonent un dret subjecte a limitacions amb un dret suspès, i estan actuant com si el dret de manifestació estigués en suspens, per això les han prohibit emparant-se en l’estat d’alarma». «El que no es pot fer -afegeix- és prohibir directament, el que cal fer és entrar en detall i explicar per què es prohibeix, fins i tot donar alternatives per evitar el perill de contagi». En un article, el professor Urías diu que: «Entre aquests drets que específicament no es poden suspendre durant l’Estat d’Alarma hi ha el de manifestació», i acaba denunciant el que és la veu popular: «Mals temps aquests. Quan els jutges no defensen els drets ni respecten la Constitució la ciutadania es queda indefensa davant de l’arbitrarietat».
En aquestes circumstàncies concretes el debat sobre la vida i el dret a manifestar-se no és un debat real. Els convocants no posaven en risc ni la seva vida ni la vida dels altres. En les convocatòries s’especificaven les condicions de reunió, amb separació, amb mascaretes, en vehicles individuals, detallaven el recorregut. On era el perill? Diàriament hi ha més perill a anar a comprar al supermercat que el que hagués existit en aquestes convocatòries del 1r de maig. La gent es desplaça per anar a la feina, per què no podia desplaçar-se per anar a manifestar-se? O, potser les delegacions de Govern i el Tribunal Constitucional pretenen identificar dret a manifestar-se amb perill de contagi? Potser el veritable perill és el contagi antidemocràtic que es desprèn d’aquestes decisions i de la resolució de Tribunal Constitucional.
És una decisió transcendent, perquè, entre altres coses, obre la via a l’arbitrarietat que, per raons de salut, siguin greus o no, es pugui posar en qüestió el dret de reunió i manifestació. I ja sabem per experiència que les interpretacions de les autoritats i dels jutges no solen ser proclius a garantir drets i llibertats per davant d’altres consideracions. O que s’estableixin diferents vares de mesurar. Perquè es prohibia la manifestació del 1r de Maig, però el 2 de maig les autoritats del PP madrileny van tenir el desvergonyiment de participar en un acte propagandístic davant el tancament de l’hospital d’urgència muntat a l’IFEMA de Madrid. Es van concentrar unes 1.000 persones, sense distància entre les persones, es van repartir entrepans, vaja,com si fos una festa. Aquí sí que hi va haver evident risc de contagi. Això sí, van haver d’aguantar els crits de protesta per la seva presència.
Des que es va iniciar el confinament vam alertar que la lluita contra la pandèmia no havia de posar en qüestió els nostres drets. Aquest cas és un exemple més. A Alemanya ho han interpretat de forma diferent. A la ciutat de Giessen (Hesse) les autoritats van prohibir a mitjans d’abril una concentració amb el lema «Enfortir la salut en lloc d’afeblir els drets fonamentals. Protecció contra els virus, no contra les persones». Hi havia de participar-hi 30 persones, amb distància de seguretat i una intervenció mitjançant altaveus. Es va recórrer davant el Tribunal Constitucional, que va obligar a revisar la decisió, ja que la prohibició «viola el dret de reunió». Ben diferent al que ha decidit el Tribunal Constitucional del Regne d’Espanya.
El confinament no va impedir que aquest 1r de maig hi hagués manifestacions a Berlín, Atenes i Lisboa. Es van complir les normes establertes per evitar contagis i es va exercir el dret democràtic a manifestar-se. També, finalment, va aconseguir fer-se a Saragossa, ja que havia estat legalitzada pel Tribunal Superior de Justícia d’Aragó. Organitzada per la Intersindical d’Aragó va reunir una trentena de vehicles que van sortir a les 12 des del barri de Delicias, van recórrer diferents punts de la ciutat, van passar per l’Hospital Clínic Universitari i van finalitzar davant el Palacio de la Aljafería, seu de el parlament aragonès. Molts veïns van treure el cap als balcons per aplaudir la iniciativa. «Mascareta, guants i dins del cotxe; aquestes són les condicions que ens han marcat i que no calia que ens les posessin, perquè ja ens les havíem posat nosaltres», ha informat el coordinador general de la Intersindical, David Ubico. Ni hi va haver risc de contagi, ni es va posar en perill la vida de ningú i es va defensar el dret democràtic a manifestar-se.
Cal estar alerta. Venim d’una etapa de restriccions de drets i llibertats imposats pel PP, com la Llei Mordassa que segueix vigent, hem vist com els tribunals europeus posaven en qüestió moltes decisions dels tribunals espanyols respecte el conflicte català, o com des del govern de coalició s’ha utilitzat l’exèrcit per a tasques en què no era imprescindible, o com la policia, guàrdia civil o militars han estat presidint durant setmanes les rodes de premsa de govern. Cal estar alerta, no fos cas que amb l’excusa de salvar vides acabin enterrant drets i llibertats.
Defensen i exerceixen aquests drets les treballadores i treballadors que protesten, com en nombrosos hospitals que surten a concentrar-se a les portes per exigir salaris endarrerits o reivindicar drets, o les associacions feministes que a Corbera de Llobregat i Sant Andreu de la Barca (Barcelona) van sortir al carrer en protesta per l’assassinat masclista d’una dona. Les properes setmanes i mesos probablement augmentarà el conflicte social per les repercussions de la crisi. Que no impedeixin el dret a la protesta amb l’excusa de l’Estat d’Alarma.
Miguel Salas