Sentiments entorn el 8 de març, la revolta i la vaga feminista 2020 – L'AURORA

dparron08/03/2020OPINIONS

Y la culpa no era mía, ni dónde estaba ni cómo vestía.

Colectivo Las Tesis, Chile.

La Cadena feminista de Madrid el 8F m’ha omplert de goig. Som moltes, som diverses, som fortes i ens estem apoderant, som mitja humanitat, plenes d’il·lusió amb un moviment que nodreix i es fon amb totes les causes injustes i intolerables que provoquen un sistema social al servei de les minories i una globalització insostenible.

Plena d’alegria per la veu de milions de dones que alimenten el cabal humà, sento la necessitat d’alçar la veu, fins i tot entretallada i ofegada, que m’ha causat estupor, dolor i disgust, m’ha entristit, la catalogació de lobby proxeneta i de no feminista a la plataforma 8M de Madrid, fins i tot citant amb totes les lletres el nom d’una de les seves portaveus, Justa Montero.

Com que m’ha afectat i tinc amigues amb posicions i ideologies contraposades expresso la meva sororitat amb les dones de la Comissió 8M de Madrid i, per descomptat, amb Justa Montero. En llenguatge de tipus bel·licista diria que trenco una llança, i les que facin falta, per elles i per la unitat del moviment feminista.

Proposo que ajuntem les nostres mans, ens mirem als ulls, respirem fondo, sentim les nostres cadenes i ens comprometem a teixir amb gran empatia un gran acord, essencial, al voltant del trinomi conceptual: dret al propi cos+ llibertat d’expressió +unitat del moviment feminista.

Font de vida, amor i treball

Som engendradors de vida per naturalesa. El nostre fervent desig íntim és d’una vida sana, on el comú i universal prevalgui en equitat amb cada persona i situació concreta. Una vida lliure de violències, opressió, explotació i de la misogínia que agredeix, viola i assassina les dones. Una vida que estima i comparteix el desenvolupament social i cívic amb la natura.

L’emancipació de les dones al s. XXI assumeix tots i cadascun dels drets i llibertats universals.

La revolta feminista és la cresta d’una marea que remou consciències, pobles i llars, empreses, educació, moral i hàbits ancestrals, tòxics per a les dones i, sense cap mena de dubte, per als homes.

No acceptem que el món sigui un bany de llàgrimes, ni que el treball explotador dignifiqui, ni que siguem floretes o costelles d’Adam, ni l’imperi de l’home o del sacrosant capital de la totèmica propietat privada. Els càstigs bíblics els deixem per als déus i la mitologia. El nostre amor és vivència, terrenal, social, de sentiments i espiritualitat personal i intransferible, sense delegacions celestials, menys encara les crueltats que encara perviuen en nom seu.

Proporcions epidèmiques

Les veus que sorgeixen de les vivències quotidianes, d’una font sense fi de rialles i llàgrimes, engendren nous conceptes i mots en clau de xarxes de resistència i de llibertat.

Les nostres germanes llatinoamericanes i mexicanes ens han ensenyat que els homes masclistes provoquen feminicidis en assassinar-nos.

Les germanes colombianes, elles ho saben bé, difonen que el fenomen de les desplaçades, milers de dones amuntegades a les ciutats expulsades de les seves terres i aldees, no és voluntat divina ni té cap causa natural inevitable, sinó que és obra de la voracitat de les empreses petrolieres i extractives.

Les nostres germanes índies s’ajunten i mobilitzen per denunciar la impunitat dels homes que cacen i acumulen dots a costa d’assassinar les seves dones.

Les dones obligades a emigrar per les guerres, la fam, excloses per la rapinya de la globalització, són tan fortes i decidides que afronten un camí de violacions, humiliacions i assassinats atroços.

Silvia Federici documenta i alerta d’una nova onada actual de caça de bruixes i assassinats de dones.

La globalització, els ajustos d’austeritat de l’FMI, la monetarització i els títols de propietat que engoleixen terres comunals i relacions socials ancestrals, tant a Àsia com a Àfrica, o els esmentades ‘desplaçades’ de les terres a Colòmbia, l’explotació a les maquiles de Mèxic, les guerres a Orient, estan provocant una caça de bruixes i una nova onada d’assassinats de dones ( ‘Bruixes, caça de bruixes i dones’, Silvia Federici).

Estem davant d’una esgarrifosa barbàrie de la que gairebé ni es parla, i encara menys es denuncia. Ens angoixem per les ablacions i els matrimonis forçats, per descomptat, ja que també hem de situar a la nostra agenda, sentiments i manifestos, l’emergència feminista all complet. No es tracta de cap ocurrència, ni exageració literària, ni elucubració teòrica. Hi ha, ara, a un vol d’avió. milers de morts de dones assassinades, agredides sexualment, maltractades i violades per homes.

Aquest substrat és el que explica que s’hagi fet viral la coreografia ‘El violador eres tú!’, De ‘Las Tesis’ xilenes, fins al punt de versionar-se en centenars de llengües, pobles i països.

És l’OMS (Organització Mundial de la Salut) qui recentment ha catalogat la violència masclista com un «problema de salut global de proporcions epidèmiques», mentre assenyala que la violència masclista afecta una de cada tres dones.

Diversitat

De l’Amèrica del Nord afro feminista ens va arribar la conceptualització de interseccionalitat tan important per comprendre els diferents sistemes d’opressió que s’interrelacionen dialècticament i creen una cascada de desigualtats.

En el si de el moviment es produeix una forta polèmica entre els posicionaments abolicionistes respecte la prostitució o el treball sexual o el tràfic, amb una gran gamma de percepcions.

Trobo a faltar que es converteixi en un diàleg fructífer entre les abolicionistes pro-drets, les abolicionistes prohibicionistes, per descomptat amb qui se centren en els drets de les dones, incloses les prostitutes o les que consideren que realitzen treball sexual, per cert, com l’anomenen en general els organismes competents de la Unió Europea. I així podríem abordar les qualificacions sobre la identitat de gènere, o el que es consideri com el subjecte del feminisme.

Cal que el necessari diàleg es comprometi a aprofundir amb evidències científiques i estadístiques fiables i no esbiaixades. En aquest sentit hem d’estudiar el context social i moral de la prostitució, el significat del tràfic i la prostitució forçada. Situar el focus i les polítiques en la cadena de coerció i corrupció existent al voltant del proxenetisme i les màfies. No fos cas que la polèmica ens enterboleixi la vista i qui en surti perjudicada sigui la dona que es prostitueix o la prostitueixen.

El manifest de l’Assemblea abolicionista de Madrid aprofundeix la polèmica amb una denúncia vitriòlica que deixa molt poc marge a qualsevol diàleg. Es diu: «Després de mesos d’assistència a les seves reunions, les dones de l’Assemblea Abolicionista de Madrid volem denunciar la infiltració del lobby proxeneta i les males pràctiques a la Comissió 8M Madrid».

La Comissió 8 de març de Madrid actua en el seu manifest amb el registre de la universalitat: «El document recull les nostres reivindicacions agrupades en quatre eixos: les violències, els cossos, les fronteres i l’economia. És un document viu i en continu canvi, que recull tot el que ens uneix, sent conscients que no hi estem totes les que som però sí que som totes les que hi estem. «

L’agressivitat en el llenguatge amb la denúncia de lobby proxeneta, en què s’inclou en altres documents fins l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no ajuda gens, més aviat allunya tota intenció i possibilitat de diàleg sensat i raonat entre mirades i veus diferents en el si del propi moviment.

Tinc amigues molt estimades i compromeses en tots els aspectes conceptuals sobre la prostitució, el comerç de les dones i amb les dones. Abans que res el respecte a totes elles i a la defensa de les seves posicions. Faig una crida a asserenar els ànims per adoptar un diàleg que enriqueixi l’estratègia del moviment i en reforci la unitat.

Consens i unitat

Obrim els ulls, seguim essent capaces d’observar i assumir el sentir de totes les dones. Siguem pràctiques. Analitzem i actuem amb la consciència clara que la immensa majoria de dones encara es miren el concepte ‘feminista’ de reüll, amb por o desconfiança al fet que les aboqui contra el seu home i els homes.

Aquest temor atàvic i clarivident no succeeix quan s’identifica la conducta masclista i s’aconsegueix relacionar amb el patriarcat.

El moviment unitari és creatiu i innovador, empatitza amb milions de dones, quan es té cura del consens establert, quan es percep el debat i la polèmica com un diàleg entre germanes fins i tot sobre el que no concita encara consens com la prostitució i el treball sexual o la identitat de gènere.

Les dones hem d’engendrar espais de vida que es converteixin en inexpugnables per enfrontar-nos al poderós i ancestral entramat patriarcal.

Des de la COMPI (Coordinadora de Mujeres para la Participación y la Igualdad) hem aportat unes idees de metodologia bàsica. I estem obertes i molt ben predisposades a incorporar les que sorgeixin d’altres col·lectius.

Tenim la concepció que el consens permet vivificar el moviment: 1) agrupar tota la diversitat dels feminismes amb les seves pròpies posicions, fins i tot contradictòries en certes qüestions, 2) Treballar amb empatia en les propostes que conciten acord, 3) alimentar la fortalesa, unitat i avanç del moviment, 4) superar les divisions que debiliten i fan retrocedir el moviment, 5) mimar les cures en el si dels feminismes amb un debat sa i respectuós, el diàleg des de la llibertat de pensament i expressió; per descomptat, convèncer sense imposar.

És el pa de cada dia fer de les diferències no només virtut, sinó un factor de creativitat i lucidesa del conjunt unitari.

A les entitats, organitzacions i plataformes feministes la neutralitat, quan hi ha contraposició d’interessos socials i ideològics, no vol dir no tenir posició pròpia per a cada persona, ni no prendre partit o ser l’agulla d’una balança, és la convicció que el consens és una eina útil per prosseguir el diàleg i sostenir la mobilització del conjunt de les propostes.

La força dels drets i reivindicacions universals del moviment és de tal magnitud que centrar-se, o adoptar una òptica, en una sola qüestió redueix l’envergadura del problema del patriarcat i el masclisme.

Revolta feminista

Vivim en una emergència feminista no declarada. L’absència d’alarma social resulta ominosa. La permissivitat, tolerància i complicitat és la norma en la misogínia activa existent per part dels homes, la família, la moral, les religions, l’educació i els mitjans de comunicació, a la feina, la judicatura i els estats.

La Womens March a Washington i la seva propagació internacional amb seu Pussy Cat va catapultar el moviment a tots els racons del planeta i va concentrar la seva naturalesa inclusiva de totes les causes oprimides i minoritàries.

La mobilització conscient i massiva de les dones eleva la seva veu en unitat universal. La meitat de la població mundial rebutja tota caça de bruixes, denuncia l’onada de violència de gènere i assassinats que s’estén davant dels nostres ulls, amb una desigualtat endèmica que tenalla els sectors més febles de les treballadores, les mestresses de casa, les immigrants , racialitzades, o per la diversitat en el gènere.

Les dones, amb la mobilització feminista, encapçalen i fan seva la defensa de tots els drets universals, injustícies i greuges d’aquest món. Em refereixo tant a la diversitat de situacions i conflictes que pateixen les dones com també els homes i les minories subjugades o agreujades.

L’emancipació de la dona es fon amb un món equitatiu en el gènere i en allò social, sense violència ni opressió masclista. El lema ‘Sense dones no hi ha revolució’ adquireix tot el seu sentit per a aquest s. XXI. Vol dir que l’objectiu és acabar amb la violència masclista i albirar la fi del patriarcat.

Aquest any 2020 el Dia de la Dona és en diumenge. No es farà vaga feminista a Espanya, encara que sí es realitzarà a Catalunya. En alguns països com a Mèxic es farà la vaga el dilluns 9-M. A Itàlia l’han suspès pel pànic davant el coronavirus.

En tot cas la mobilització es prepara massiva, contundent i convincent a tot el món, a cada poble a l’Estat, al cor i sentiments de cada dona. Juntes, diverses i unides som molt fortes. Serem imbatibles. Aquest és el llegat que aportem. El testimoni el recullen les nenes, les adolescents i totes les dones.

El lema «Som les nétes de totes les bruixes que no vau poder cremar» és eloqüent. No podran frenar aquesta marea de vida.

La marea de les dones cohesiona una immensitat humana que agermana els drets universals fonamentals amb les causes de les minories sotmeses.

El moviment de les dones és un signe de futur que fomenta igualtat lliure de violència, opressió i explotació.

La innocència és tendra i bondadosa

Amb el cor a la mà us ho dic: estimades amigues, no ens fem més mal, evitem els insults i les qualificacions ofensives o grolleres, ja prou que fa mal el masclisme depredador. Apliquem les cures a les nostres persones i al moviment que és de totes les que volem i lluitem irreductibles per l’emancipació de totes les dones.

La nostra causa és prou bella i vivencial perquè prevalgui el respecte, la sororitat i l’amor entre nosaltres. Ens volem lliures i unides i vigoroses, perquè cap dogma ni Tòtem ens pari.

El feminisme el volem inclusiu i universal, en cap cas insensible ni excloent. Doncs el feminisme és de totes les dones, fins i tot de les que no es consideren com a feministes.

Les amenaces de excomunions i de divisió ens permeten reconsiderar que els fins no justifiquen els mitjans. La relació dialèctica entre l’acció, el desitjable i el possible, i l’emancipació de les dones ens condueix a reivindicar com un valor preciós la innocència del nostre amor a la vida.

Totes hem defensat la radicalitat en el dret al propi cos. En el nostre teixir de futur donem joc a una natural i sana llibertat d’expressió que ens permeti compartir les situacions i idees més diferents, fins i tot les contraposades, per afavorir la seva maduració i metabolització. La nostra força genuïna és fomentar com un do la unitat del moviment feminista.

La innocència de la nena és un valor universal que hem de preservar i llegar.

Duerme tranquila, niña inocente (Las Tesis)

Montserrat Vilà Planas

Presidenta de la Plataforma unitària contra els violències de gènere de Catalunya.

Referències: