Els fets són tossuts i cada vegada que es presenta un conflicte important es confirmen: l’actual Regne d’Espanya té un profund contingut antidemocràtic. També ho podríem dir d’una altra manera: des de les pròpies institucions de l’Estat s’exerceix una pressió antidemocràtica que posa en qüestió les bases mateixes de l’actual règim. No poden entendre’s d’una altra manera les decisions de la Junta Electoral Central inhabilitant la condició de diputat del president de la Generalitat, i per tant destituint-lo com a president, i decidint que Oriol Junqueras no pot ser eurodiputat. O sigui, atès que pels vots no pots canviar el president d’una comunitat autònoma, doncs poses un recurs davant la Junta Electoral i ella t’ho arregla. El més alt Tribunal de la Unió Europea reconeix la immunitat parlamentària d’un eurodiputat, però la Junta Electoral passa de les lleis europees i decideix el que li convé i / o interessa.
És fàcil imaginar el xoc que ha causat a Catalunya. Es pot tenir una opinió o una altra sobre Quim Torra i la seva política, però és inacceptable que un òrgan administratiu de l’Estat, ja que ni tan sols ha estat un tribunal, decideixi modificar el que ha votat el poble i els seus representants. La indignació era ben evident en les nombroses concentracions que es van fer a les places de pobles i ciutats en saber-se la notícia, el divendres 3 de gener. Dissabte es va convocar una reunió urgent del Parlament que va rebutjar la inhabilitació de Torra per una majoria aclaparadora de 74 vots (ERC, PDCat, CUP i Comuns) 4 en contra (PP) i 17 abstencions (PSC). Ciutadans no va voler votar. I encara va ser més majoritària la votació del punt 8 de la resolució en la que «es rebutja de nou la judicialització d’un conflicte que només es pot resoldre per mitjans polítics i democràtics». Va ser votada per 90 vots a favor, ja que va comptar també amb el suport dels socialistes. La portaveu socialista al Congrés de Madrid, Adriana Lastra, va expressar els seus dubtes de que la Junta Electoral tingués capacitat per prendre aquesta decisió i el mateix va declarar el secretari de PSC, Miquel Iceta. De moment, el xoc ha significat que els socialistes ja no poden votar al costat de PP i C’s i que els Comuns reforcin la seva posició democràtica davant els atacs antidemocràtics.
És un nou enfrontament de conseqüències impredictibles. S’ha obert un nou conflicte entre una institució de l’Estat i el Parlament i el president de la Generalitat, s’engrandeix l’abisme que hi ha entre el sentiment majoritari de la societat i institucions triades a dit (recordem que va ser un Tribunal qui es va raspallar l’Estatut aprovat per referèndum i sancionat pels Parlaments català i espanyol; recordem que el Tribunal Suprem ha condemnat a molts anys de presó bona part de l’anterior govern català, la presidenta de Parlament i dos líders socials i que és una sentència que el Tribunal europeu ha posat en qüestió en relació a Junqueras, etc. etc.) No és difícil entendre el sentiment d’emprenyament general contra un règim que a més pretén donar lliçons de democràcia i constitucionalisme i la desafecció majoritària respecte d’aquest règim i les seves institucions. Les mobilitzacions continuaran i, molt probablement, es desoirá la decisió de la Junta Electoral fins que hi hagi el pronunciament d’un tribunal.
El cop ha estat tan fort que fins als secretaris generals dels dos principals sindicats a Catalunya, CCOO i UGT, han hagut de reaccionar. Javier Pacheco, secretari general de CCOO, va emetre el següent tuit: «La JEC inhabilita @QuimTorraiPla una decisió que no li correspon extralimitant-se en les seves funcions, trepitjant els instruments democràtics i les institucions de país. @ccoocatalunya apel·lem a la restitució immediata dels seus drets «. Camil Ros, de la UGT, va tuitejar: «Per la defensa dels drets democràtics, hem de rebutjar contundentment la decisió de la JEC d’inhabilitar @QuimTorraiPla i @junqueras. La justícia ha de decidir si segueix sent part del problema o de les solucions».
Si els que a la Junta Electoral van prendre aquesta decisió per intentar boicotejar la investidura del govern i collar una altra volta el moviment d’emancipació nacional català, el tret els ha sortit per la culata. Han tornat a deixar a plena llum el caràcter d’aquest règim i dels seus aparells de l’Estat i no els servirà per aturar la mobilització. Ja va passar quan es va conèixer la sentència contra els dirigents del Procés: la resposta va ser àmplia i massiva, comparable o fins i tot superior a la d’octubre de 2017, tant al carrer com en els resultats de l’última contesa electoral. De la mateixa manera, la resposta a aquest xoc hauria de posar damunt de la taula dos temes:
1) La necessitat de la més àmplia aliança contra la repressió exigint l’amnistia dels presos, exiliats i detinguts, tant a nivell de Catalunya com en el conjunt del Regne. Si s’obre una etapa de diàleg i de que els problemes es resolguin a través de la política, caldria començar per aquí.
2) La decisió de la Junta Electoral és una més de les decisions antidemocràtiques dels últims anys. El que cal és obrir el debat i l’acció sobre l’alternativa política i social a aquest règim, obrir una perspectiva republicana que conquisti els drets reals de les classes treballadores i els pobles i que sigui una resposta de futur a la histèria de les dretes. No sembla que hi pugui haver més perspectives: o un pas endavant democràtic i social o un pas enrere amb l’aliança entre les dretes. Podria mantenir l’actual règim amb algunes mesures socials, això és el que intenta el govern que si no hi ha sorpreses es formarà dimarts que ve, però més aviat sembla que servirà per prolongar la seva agonia, encara que sigui llarga, que per implantar solucions de futur favorables a les classes treballadores i als pobles que conformen l’actual territori del Regne d’Espanya.
Miguel Salas
sindicalista i membre del consell editorial de SinPermiso