L’efecte comissions corromp l’estat, autonomies i municipis fins el moll de l’os.
Una “Gürtel real” s’estén, per si hi ha qui vol aclucar les ulls i segellar les orelles sobre la corona. Una institució clau de la constitució i règim de 1978. El cas Noós i la trama de Corinna zu Sayn-Wittgenstein són prou eloqüents. El Rei emèrit Juan Carlos I ha fet fortuna i enriquit la Casa reial amb les comissions corruptes. Una gangrena política institucional.
El PP amb les mil-i-una Gürtel. La Junta d’Andalusia amb els ERE’s i altres. La Generalitat de Catalunya amb el 3% i el sector de negocis convergent. El País Valencià. Les ramificacions del narco gallec. Els afers bruts, clandestins, de les cloaques estatals i les que esquitxen els diferents cossos policials i de la Guàrdia Civil. Les trames també des del PSOE i PSC.
No hi ha un pam de net. Licitacions d’obra i inversió pública o privada, Justícia, droga, tràfic d’armes, trata i prostitució. Tot te un preu. La moral de tarannà hipòcrita va de que “si no cedeixes pitjor per tu, ja ho farà un altre”.
La impunitat és un vici patri. Fins i tot quan el govern del PP s’ha vist arrastrat a l’abisme.
La implicació del rei i del PP no són corrupcions colaterals. Són la imatge pública i confessada que, en el cas PP, fins i tot la sentència ho descriu com a organització criminal.
Aquest règim polític de 1978 resulta caduc per diferents motius: regressió en les llibertats, institucions elitistes que traspuen neo-franquisme, incapacitat de regeneració democràtica com esclatà amb la demanda 15-M de les places, irracionalitat econòmica, fallida estructuració autonòmica, negativa repressiva al dret a l’autodeterminació i a l’anhel de decidir nacional de Catalunya, ofec dels municipis i una corrupció universal desbordada.
La ruptura política amb aquest règim és de salut política i honestedat moral.
Tres fets cabdals il·lustren que ve l’hora d’una transformació cabdal, si més no política democràtica.
L’aliança tàcita de partits amb estratègies i interessos ben contradictoris que ha permès foragitar Rajoy i el PP del govern estatal. És un conglomerat fràgil però alhora contundent.
La irrupció de la proposta republicana massiva a la pell de brau des de la mobilització sobiranista, democràtica i independentista catalana. Un alternativa que emergeix a Catalunya però que implica el canvi polític en clau ruptura a l’Estat actual.
El clam inèdit, vital i per arreu, dels drets “dels davantals”, de la mobilització vaga feminista del 8-M. Les dones mobilitzades han inclòs tots els drets (i serveis) universals compartits junt l’ideari d’igualtat de les persones, dones i homes, lliure d’agressions sexuals i de violència de gènere.
Els valors i l’estructuració republicana s’obren camí. Les alternatives d’avenç seran amb drets, netes i feministes.
Francesc Matas
Del Butlletí electrònic d’EUiA.