El Tribunal Suprem ha condemnat Joan Josep Nuet, exmembre de la Mesa del Parlament, a 8 mesos d’inhabilitació política, el que implica la pèrdua de la seva condició de diputat, i una multa de 12.000 euros. Aquesta mateixa setmana els jutges van decidir retirar el tercer grau penitenciari a les preses polítiques Dolors Bassas i Carme Forcadell. La justícia del regne continua amb el seu ànim venjatiu amb els que es van rebel·lar per defensar el dret de catalanes i catalans a l’autodeterminació. Miquel Salas ha entrevistat Nuet per a Sin Permiso.
Per què t’han condemnat?
M’han condemnat per «desobediència reiterada», segons el Tribunal Suprem per desobeir les ordres del Tribunal Constitucional a l’hora de tramitar a la Mesa del Parlament les iniciatives parlamentàries.
Llavors en un parlament només es pot debatre sobre el que el Tribunal Suprem considera?
Hi ha un canvi de criteri del Tribunal Constitucional en dos aspectes. El primer resulta del paper de la mesa d’un Parlament. Fins ara el mateix TC mantenia un criteri, que les meses no havien d’entrar en el debat sobre el fons de les iniciatives ja que amb això substituïen el debat del ple de la cambra, i deia el TC que el fons havia de ser analitzat «de manera excepcional «. El segon resulta que en 40 anys de parlamentarisme al TC li corresponia el control de la constitucionalitat i que això es feia al final, quan una llei o resolució era publicada al Butlletí Oficial del Parlament. Això es deu al fet que en el debat parlamentari una iniciativa podia ser substancialment modificada i això permetia un debat lliure amb tota mena d’arguments constitucionals o no. Els dos nous criteris van sorprendre els propis lletrats del Parlament ja que modificaven la jurisprudència constitucional anterior i això es deu a la majoria parlamentària que l’independentisme va obtenir a partir de setembre de 2015. El TC tutelarà el debat parlamentari i el TS criminalitzarà les conductes polítiques que no acceptin disciplinadament aquest nou precepte.
Fins ara es deia que només es condemnava als independentistes…
Jo vinc d’una cultura política que sempre ha fet compatible la lluita per la sobirania amb la fraternitat entre els pobles. Pensem que l’Estat és el resultat d’una classe dominant i per això pot adquirir i representar altres interessos dels que actualment representa. Algú pot acusar-nos d’il·lusos, però no és més fàcil realitzar la independència de Catalunya que fer una revolució, tot es resumeix en com som capaços de trencar el règim constitucional de 1978 que consagra la «Unitat d’Espanya», però també les bases polítiques, econòmiques i socials d’una dominació de classe, d’un règim d’economia de mercat neoliberal. Pensar que es pot fer una cosa sense l’altra és difícil. Per això les classes populars del conjunt de l’Estat i els pobles que pretenen l’autodeterminació estan condemnats a entendre’s i col·laborar si volen guanyar. No hi ha majoria progressista a l’estat si les esquerres no sumen els sobiranismes català, basc, gallec i altres expressions a València, Balears, Andalusia, etc.
En la teva defensa davant del Tribunal vas explicar que des de la Mesa del Parlament pretenies fer de pont per aconseguir una sortida al conflicte. Pots explicar-nos què volies dir?
Els ponts entre l’independentisme i les opcions que promulguen i/o respecten el dret a decidir i condemnen la repressió política són imprescindibles, de fet, representen a Catalunya una majoria qualitativa. Les últimes eleccions al Parlament van deixar clar que l’esquerra sobiranista s’ha reforçat i això vol dir que l’independentisme es manté, però necessita deixar enrere sectors conservadors obertament supremacistes i sumar una esquerra de tradició federal i confederal que defensa el dret d’autodeterminació, el concepte d’amnistia i la llibertat dels presos polítics i exiliats, i això va més enllà del 52% independentista.
Aquesta nova majoria més àmplia és la que ha de dialogar amb l’Estat i necessita aliats a Espanya i a Europa. Queda molta feina a fer, aprenent de les virtuts de l’1 i el 3 d’octubre, però fent coses noves i diferents per poder acumular i guanyar.
La teva condemna és una més i hi ha pendents unes 3.000 persones encausades. Es parla que el govern hauria d’indultar els presos polítics o que hi hagi una amnistia. Quina és la teva opinió?
L’amnistia és justícia, un concepte irrenunciable políticament ja que els presos polítics no han comès cap delicte penal. Les seves idees són criticables, però no criminalitzables. En el camí contra la repressió tota mesura que ajudi humanament a suportar-la és benvinguda (el règim penitenciari, els indults…) però l’amnistia és un concepte polític que creixerà posant en el seu just lloc les contradiccions d’un règim que es resisteix a canviar malgrat les seves dificultats per resistir després de 40 anys. No hi ha res immutable i avui la monarquia borbònica, la Unitat d’Espanya com a llegat franquista i el model econòmic neoliberal estan en crisi; són diferents crisis d’un mateix règim.
Joan Josep Nuet Pujals
Diputat d’ERC-Sobiranistes, portaveu de Grup Republicà en temes de Defensa i Seguretat en el Congrés dels Diputats. Entre 2015 i 2019, portaveu a la Comissió d’Interior del Parlament.