La rebel·lió catalana es juga també en el terreny judicial. L’Estat espanyol va encarregar a la judicatura la intromissió en un àmbit que només havia d’haver estat polític. Els tribunals europeus, el Parlament europeu i en un futur el Tribunal Europeu de Drets Humans s’han pronunciat o es pronunciaran sobre les condemnes i limitacions de drets que han imposat els tribunals espanyols. L’advocat d’Oriol Junqueras opina sobre aquestes qüestions.
Encara que ja han passat uns mesos de la sentència sobre les persones jutjades pel Procés, no hem tingut ocasió de que ens donéssis la teva valoració.
La sentència suposa un retrocés molt important en el terreny dels drets humans i les garanties processals. Hi ha molts vicis que hauran de ser analitzats en els recursos que, sobre violació de drets humans, interposarem, però segurament el més important és que defineix la resposta penal a la dissidència, a la protesta i a la manifestació i mobilització ciutadana i ho fa amb una severitat insòlita.
La sentència s’alinea amb una concepció de l’Estat que menysprea la protesta com a manifestació legítima de contestació al poder. Es criminalitza la mobilització ciutadana, la crítica al poder polític i el pensament crític. No hem d’oblidar que els fets jutjats es refereixen a una votació ciutadana duta a terme per dos milions de persones que va ser brutalment reprimida per la policia.
Resulta irrellevant si els fets van ser conseqüència d’un moviment polític o d’un altre, ja que qualsevol sistema democràtic ha de protegir aquelles idees que contribueixen a la legítima discussió pública, tot i que qüestionin les bases mateixes de l’Estat, excepte que constitueixin incitacions a l’odi.
Hi ha tot un debat judicial sobre si el judici va ser just, si es van garantir tots els drets dels acusats.
Hem detectat desenes de vulneracions de drets processals, la majoria de les quals seran analitzades per la jurisdicció del Tribunal Europeu de Drets Humans. El Síndic de Greuges de Catalunya ha fet fins i tot un informe en aquest sentit. Potser les més rellevants són les que tenen a veure amb l’existència d’una investigació secreta conduïda per la Guàrdia Civil i la Fiscalia respecte del moviment independentista català, investigació en la qual es van recollir totes les proves que s’han utilitzat en el procés judicial sense que les defenses poguessin intervenir en aquesta investigació ni conèixer-ne els detalls.
Durant el judici, com tothom recordarà, el Tribunal va impedir que les declaracions dels policies sobre el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 fossin contrastades amb les gravacions de vídeo d’aquest dia, configurant així un relat esbiaixat dels fets que va contribuir a protegir la repressió policial exercida aquest dia.
A més, hi ha el fet de la condemna efectuada sobre diputats que gaudien d’inviolabilitat pels seus vots i opinions i en ocasions protegits per la immunitat. El Tribunal Suprem tampoc era l’òrgan judicial competent per a conèixer del plet.
La resolució de Tribunal Europeu reconeixent que Oriol Junqueras tenia immunitat, creus que tindrà repercussió en l’aplicació de la sentència?
La immunitat serà analitzada també com a causa de nul·litat de la sentència, però això succeirà en la jurisdicció extraordinària, és a dir, davant del Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans. El Tribunal Suprem ja hi ha donat resposta dient que no atorga cap efecte a la immunitat europea d’Oriol Junqueras.
De fet, el Tribunal Suprem ha criticat i menyspreat totes les resolucions internacionals sobre el judici, des de les denegacions de les euroordres de lliurament dels exiliats fins a la decisió del Grup de Detencions Arbitràries de l’ONU que ha declarat que els presos polítics van ser empresonats de forma arbitrària i haurien de ser alliberats.
Que el Parlament europeu reconegués que és eurodiputat hauria de significar la seva posada en llibertat?
La immunitat implica llibertat, d’una altra manera no tindria sentit. La immunitat d’un parlamentari és una fórmula de protecció de la institució on treballa per evitar ingerències d’altres poders de l’Estat. Si un diputat està a la presó no pot exercir el mandat que li ha estat conferit a través del vot ciutadà.
El problema és que el Parlament Europeu, per ara, s’ha alineat amb la posició de l’Estat espanyol i caldrà discutir aquesta posició a través de noves accions judicials davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per intentar que Junqueras pugui ocupar el seu escó.
La Sentència del 19 de desembre passat del TJUE era claríssima: el que confereix legitimitat al representant polític és el vot dels ciutadans i aquell té dret a poder exercir el seu càrrec sense impediments.
Quins són els següents passos que caldria donar des del punt de vista judicial?
La defensa de la immunitat parlamentària de Junqueras seguirà davant la jurisdicció europea, però fonamentalment el nostre objectiu és aconseguir l’anul·lació de la condemna i això vol dir recórrer la Sentència de Tribunal Suprem per vulneració de drets fonamentals, passant pel Tribunal Constitucional i després el Tribunal Europeu de Drets Humans.
Andreu Van den Eynde