Entrevista
És imprescindible una socialització intensa i extensa en els valors de respecte i de la igualtat per desmuntar les relacions patriarcals que són la base de les agressions contra les dones. Carme Vinyoles va entrevistar Montserrat Vilà Planas, presidenta de la Plataforma unitària contra els Violències de gènere de Catalunya, el passat 5 de novembre per El Punt Diari.
Vint anys després de la Conferència de Pequín, una de cada tres dones segueix patint violència masclista. No s’avança?
Pequín va representar una fita fonamental per a la igualtat de gènere i per a l’empoderament de les dones, però hem de lamentar que no s’ha assolit el repte, que no hi ha cap país que compleixi els 12 compromisos establerts en els àmbits de la salut, l’educació , la discriminació econòmica i la pobresa, l’exercici de poder, la violència, la vulnerabilitat en els conflictes armats, el respecte als drets humans, la protecció de les nenes … en general s’avança, però de manera extremadament i desesperadament lenta.
Falla la relació entre homes i dones?
De vegades es vol fer creure que la violència és cosa d’un home que s’ha tornat boig o que té un temperament agressiu. La realitat és que hi ha un sistema de relacions construït des del patriarcat que es resisteix a desaparèixer i que marca la posició de prevalença dels homes sobre les dones. L’antropòloga Gerda Lerner documenta que la creació d’el patriarcat va trigar 2.500 anys a completar-se i, de fet, en el devenir històric, fa quatre dies que l’hem començat a identificar i posar-li nom, de manera que es manté fortament incrustat en moltes capes de la societat. Hem avançat en l’accés a l’educació, en el dret de vot, en la capacitació professional, però si no canviem aquestes relacions de poder patriarcals basades en el domini i la submissió d’uns sobre les altres, hi continuarà havent desigualtat i violència.
La desigualtat alimenta la violència física, psicològica i sexual?
Sí, en el sentit que desvaloritza i inferioritza les dones, i per això mateix atorga als homes un poder que els fa creure impunes i fins legitimats davant les agressions que cometen. Saben perfectament que estan fent malament quan violen una dona, però no perceben prou rebuig social, i això els estimula.
Social i també jurídic? Algunes sentències estan provocant autèntica alarma.
I no obstant això tenim lleis contra la violència de gènere que estan bé, com l’estatal de 2004 amb la creació de jutjats especials, i la catalana de 2008, més preventiva i de serveis de proximitat. El problema és que sovint les lleis no s’interpreten correctament o de vegades s’apliquen contra la víctima a causa de que persisteix, com deia abans, una mentalitat patriarcal que resta credibilitat a les denúncies de les dones. Fins fa poc el 99% de les sentències per violació eren absolutòries, però les fortes mobilitzacions d’aquests últims anys estan fent canviar les coses.
Veu un renaixement del feminisme?
Veig una generació de joves amb molta força, que no accepten posicions subordinades ni que es violenti la seva llibertat, que defensen sense ambigüitats que només un sí és un sí i que formen part d’un potent moviment planetari. Joves que estan impulsant canvis per a un món més just, solidari i igualitari. Amb els recursos es marquen les prioritats.
Les administracions estan a l’alçada? No, sovint s’omet la deguda protecció a la dona que pateix maltractaments, i això es diu violència institucional. Em refereixo a llistes d’espera d’un o dos mesos per entrar en una casa d’acollida, a serveis socials que no tramiten ajudes sense una denúncia quan la llei no obliga, a jutjats que no dicten ordres d’allunyament.
Entre el 7 i el 9 de novembre l’espai Francesca Bonnemaison acollirà el XV Fòrum Contra les Violències de Gènere, organitzat per la Plataforma Unitària. Què destacaria?
El fòrum és un enriquidor punt de trobada, debat i presa de posició sobre diversitat de temes que ens afecten, abordats en diferents formats: xerrades, taules rodones, tallers, exposicions, contes, teatre… En aquesta edició farem èmfasi en les criatures i adolescents que són testimonis o destinataris de la violència masclista i que resten força invisibilitzats, tot i que cada any hi ha cinc o sis nens i nenes assassinades. (Vegeu el programa a www.violenciadegenere.org)
Deia Simone de Beauvoir que el gènere es construeix establint una jerarquia de rols. Creu que encara es mantenen?
En molts casos sí. Per als tallers que portem als instituts ens adonem de la pedagogia que cal fer per desmuntar rols sexistes interioritzats causa de l’educació ambiental que els nodreix. Encara avui dia una noia que surti amb diferents nois és rebutjada, i al revés, ell és admirat. Hi ha productes de fàcil consum que introdueixen imatges molt pernicioses, com la del noi més dur i agressiu que s’emporta la noia més desitjada; Abans era el príncep blau i ara és l’heroi que mata? Si des de petits no ens socialitzem en el respecte i la igualtat, no posarem fi a la violència masclista.
Montserrat Vilà Planas
Presidenta de la Plataforma Unitària contra els Violències de Gènere de Catalunya.