Suspensió

La suspensió de la negociació sobre els pressupostos per part del grup
parlamentari Catalunya en Comú Podem s’explica perquè el govern, en concret
la vice presidència de Pere Aragonès, no ha fet cap proposta relacionada amb
els 10 punts de mesures socials mínimes avançades per Catalunya en Comú
Podem.

El govern tampoc aclareix com pensa aconseguir els recursos si no es vol
incrementar la Fiscalitat, l’IRPF i altres possibles.

Per Catalunya en Comú Podem hi ha una relació ben imbricada entre els
pressupostos estatals, els de la Generalitat i de Barcelona. Tanmateix la
presidenta del grup parlamentari, Jessica Albiach, considera que els
pressupostos de l’Estat recullen les demandes ciutadanes, però els de Catalunya
no ho fan.

Resulta que en ambdós pressupostos s’incrementen les partides socials. Ara bé,
queden lluny a l’hora de revertir les retallades dels darrers anys. En els estatals
la mobilització de la PAH sobre els lloguers dóna la mesura de què tampoc són
flors i violes.

Les coses clares. A l’Estat no es vol per cap concepte que els destrets del govern
minoritari del PSOE, amb Pedro Sánchez de president, pugui obrir la porta al
retorn del PP, escortat i determinat per C’s i Vox. En aquest cas no cal
magnificar els pressupostos, sinó assenyalar les seves febleses, fins i tot les que
es proposi acceptar, per poder fomentar mobilització que corregeixi la pressió
immensa dels grans capitals i fortunes.

A la Generalitat la suspensió de la negociació, per ser operativa i no quedar-se
en gesticulació parlamentarista, s’hauria d’acompanyar d’una mobilització
potent des del carrer, els barris, pobles, ciutats i empreses.

Precisament aquesta setmana és un bon moment per exigir coherència al govern
en incorporar als pressupostos les demandes populars.

ERC, JxCat i el president Torra han donat el suport a la vaga general convocada
per la I-CSC en que es reivindica ‘la derogació de la reforma laboral, un sou
mínim a de 1.200 euros mensuals, recuperar les lleis socials frenades pel
Tribunal Constitucional, la igualtat de gènere en els centres de treball, i un
model de funció pública de qualitat’.

A què espera el govern a incloureu als pressupostos? Catalunya en Comú Podem
en podria fer bandera a la negociació.

La concepció de Catalunya en Comú de què la centralitat política catalana no
és la crisi democràtica nacional republicana, sinó que són els problemes de la
gent, circumscrits als socials i de la vida, dels que es vol excloure tot el procés
de vuit anys de demanda sobiranista republicana, afebleix la força i suport
social En Comú.

Quan no hi ha mobilització social potent les negociacions a les moquetes roges
parlamentàries tendeix a afavorir els grans poders econòmics i estatals.
Una manera de revertir les imposicions i domini dels poderosos és unint la força
potent dels carrers republicans, les demandes socials i sindicals, les
municipalistes i les feministes.

Els pressupostos són un camp de lluita, com ho és el Judici que l’Estat comença
contra els i les preses polítiques per la lliure decisió a Catalunya. La implicació
convé sigui a fons.

Francesc Matas Salla

* https://m.eldiario.es/catalunya/politica/Ibamos-buscando-presupuestos-encontradoconvergentes_0_860914798.html
*
https://www.ara.cat/2018/11/26/4_6041905042754110285.pdf?hash=332ee35504676e07cb05a2546457cac88cbf78e8