Palanca

El Parlament ha donat el suport a les persones imputades de la Sindicatura
electoral del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Han votat a favor de la
resolució els grups JxCat, ERC, ECP i CUP, ha estat en contra l’antic bloc 155,
C’s, PSC i PP.
El mateix dia al vespre s’ha efectuat un homenatge a la presidenta
empresonada Carme Forcadell. 500 persones parlamentaries i ex
parlamentàries ha signat un manifest on es demana: “Instem a resoldre per
vies no penals els conflictes institucionals i polítics. Manifestem la nostra
solidaritat amb l’expresidenta Carme Forcadell, i demanem el seu
alliberament immediat”.
Altres persones presidents anteriors del Parlament han expressat que “haurien
fet el mateix”. Joan Josep Nuet ha format part dels oradors defensant que la
presidenta havia complert amb el seu deure democràtic de permetre la lliure
expressió, el debat i les decisions parlamentàries.
L’excepcionalitat de la situació política institucional resulta colpidora. Els
empresonaments preventius de llarga durada, les imputacions i l’amenaça
d’unes condemnes aclaparadores, de presó, inhabilitació i econòmiques, són
un greuge que només enterboleix el futur de les relacions polítiques entre
l’Estat i Catalunya.
Poc diàleg és creïble. Gens de fraternitat es percep en aquest escarniment
que reprimeix i humilia el “Som una nació, Nosaltres decidim” (2010) de
Catalunya.
Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural empresonat a Lledoners, ha situat
el proper Judici com el motiu per fer una defensa política. Es tracta de que
esdevingui una palanca de defensa de les llibertats, la democràcia i de la
possibilitat republicana de la lliure decisió.
Aquesta palanca política serà vital en la denuncia de la involució democràtica
del règim caduc de 1978, d’un Estat que colpeix als seus pobles i ciutadania,
alhora que es cerca l’avinentesa, empatia i fraternitat de les persones i
pobles demòcrates espanyols.
El desig de la llibertat dels presos i preses polítiques és compartit per un 80 %
de la població. La voluntat de decidir en un referèndum també aplega gairebé
el 80 %. En canvi les propostes de reformes constitucionals són clarament
minoritàries.
La Plataforma Som el 80% sorgeix basada en aquestes dades. Els passos
següents necessiten de mobilització, àmplia, majoritària i compartida que
fonamenti una estratègia i coordinació conjunta de les components
sobiranistes i independentistes, amb l’eix republicà com a centre de gravetat.
Les iniciatives en curs resulten parcials, sense una estratègia de fons
republicà compartida.
Els Pressupostos estatals i català estan encallats, sense perspectives
profitoses. El diàleg del govern PSOE estatal que anuncia el president Pedro
Sánchez, és frenat per la Fiscalia i des del propi PSOE. Les amenaces d’aplicar
de nou l’article 155 no preludien res de bo. El mateix consell de ministres pel
proper 21 de desembre, resulta una provocació política en comptes d’una ma
estesa.
El president Torra dilapida la seva credibilitat. Les declaracions sobre les vies
a seguir, o sobre la repressió dels Mossos a Girona i Tarragona que ha finalitzat
amb una disculpa als comandaments. L’anunci d’un Fòrum eteri, la promoció
de la Crida per la República, també la constitució d’un Consell per la
República a Brussel·les de composició apartada de la realitat plural catalana i
de funcions virtuals.
La reversió de les retallades no forma part de l’ideari social i econòmic del
govern Torra. Això llasta al PDECat, JxCat i la Crida, però també frena la
capacitat de lideratge d’ERC.
Una lluita soterrada i ferotge per les aliances i lideratge de les esquerres o de
les dretes queda massa esmorteïda pels moviments als despatxos i sobre les
catifes. Quan el que cal és una perspectiva política republicana pel clam “els
carrers seran sempre nostres”.

Francesc Matas Salla