Campanades socials i republicanes

Duren poc les felicitacions per l’arribada de l’any nou. Despertar amb la bateria d’augments de la majoria dels serveis bàsics és una bufetada per a unes condicions de vida ja de per si dures.

Repassem algunes dades. Les pensions pujaran un 0,25%, per sota de la inflació, que superarà l’1%. Per intentar recuperar-se del fracàs del PP a les eleccions catalanes, Rajoy va signar amb les patronals i CCOO i UGT un augment del salari mínim. Aquest acord concreta un augment del 4% de l’SMI en 2018, del 5% el 2019 i del 10% el 2020, condicionat al fet que l’economia creixi un 2.5% del PIB cada any ja que l’ afiliació a la Seguretat Social s’incrementi com a mínim en 450.000 persones cada any. Si es complissin els requisits això representaria un augment de 29 euros per 14 pagues, si no es compleixen pot quedar en res.

L’encariment dels serveis bàsics ja s’ha menjat, per anticipat, com augments i fins i tot els que s’hagin pogut signar en convenis col·lectius (l’augment mitjà salarial en els convenis de 2017 ha estat d’un 1,33%). Perquè el gas puja com a mitjana un 6,2%; la llum un 10%, l’aigua al voltant d’un euro al mes; pugen els peatges i el transport públic i fins als segells seran més cars.

Si fem una comparativa les dades són esgarrifoses.

En deu anys, l’aigua ha pujat un 76%; el gas, un 48%; la llum, un 87%, mentre els salaris només un 13%. El 2007, per pagar aquests serveis bàsics es necessitava un 9% del salari mitjà, ara es necessita un 14%. A més, cal comptar l’augment de la cistella de la compra, l’encariment de l’habitatge, etc.

Cal afegir-hi la precarietat creixent i l’atur estructural, degradació del treball i de les condicions de vida que colpeix a les dones i el jovent. La pobresa és una xacra social creixent que ofega les esperances de futur.

El president del govern estatal, Rajoy del PP, del bracet de Ciutadans, fent us de les prerrogatives de l’article 155, , ha decretat la pròrroga dels Pressupostos de Catalunya. Aquesta decisió condiciona la política del futur govern que sorgeixi de les eleccions del 21-D. Sobretot perjudica a les famílies i economies més modestes, mentre l’Estat sotmet a les Autonomies i Ajuntaments, a unes imposicions fiscals que impedeixen disposar d’una mínima flexibilitat pels serveis universals i socials.

En aquesta situació resulta xocant que el deterioro i encariment dels serveis bàsics, ni la pròrroga pressupostaria, hagi merescut un esment d’arranjar-ho en el discurs de fi d’Any del president legítim destituït, Carles Puigdemont, tot i que aspira a ser revalidat nou president.

El moviment republicà defineix ben nítid l’objectiu de retirada de la intervenció estatal, la llibertat dels presos polítics, el retorn de les persones exiliades, la voluntat de persistir en la sobirania, la llibertat i la independència. A les properes setmanes es concentra en la formació del Parlament, elecció del President i del Govern.

Incloure el factor social i com afrontar els condicionats estatals és vital per una nova estratègia que begui de les fonts del magnífic moviment de l’1 d’octubre i 3-O.

4 de gener de 2018