La investidura presidencial és en el marc autonòmic constitucional del Regne. Les condicions no són de llibertat ni sobirania, sinó les del govern estatal i el bloc del 155. Manca un acord entre la majoria independentista i el sobiranisme republicà de Catalunya en comú, aquesta entesa seria la que millor correspondria a la legitimitat generada l’1 d’octubre.
La tensió entre una investidura efectiva o simbòlica porta a un nou atzucac parlamentari i constitucional. L’Estat veta la investidura de Puigdemont, no hi ha volta de full. Els trucs jurídics són un miratge que no poden substituir la realitat política.
Per una banda l’exili a Brussel·les, per l’altra la presó. Unes noves eleccions reproduirien l’escenari endimoniat determinat per l’aplicació de l’article 155, val a dir, per les imposicions estatals que anul·len l’autonomia.
Investir un president i formar un govern sota la bota del 155, no resoldrà la llibertat i la sobirania de Catalunya, no correspon a la decisió del referèndum de l’1 d’octubre, però probablement és un episodi a experimentar per agafar forces, forjar noves aliances i una estratègia que superi el bilateralisme fallit, així com l’unilateralisme fort i massiu però encara insuficient.
La proclamació de la independència i la república del 27-O va representar una fita àlgida, però truncada al no aconseguir fer-la efectiva. No cal entrar en les impossibilitats, molt reals, sinó que es tracta de superar aquesta situació.
O s’aconsegueix un acord amb l’Estat espanyol per instaurar la república catalana, o es desenvolupa la força política i ciutadana per imposar la república malgrat el bloqueig estatal, o es cerca un altre escenari mentre es traga els gripaus del 155, o hi haurà una involució complerta a Catalunya i a l’Estat.
L’ANC, Òmnium i els CDRs, com l’Escola catalana, es fan ressò de que la població mobilitzada no vol ‘ni un pas enrere’, ben al contrari hi ha un sentiment generalitzat d’unitat perquè es vol seguir el camí que engendri la república.
Com es pot generar un escenari nou per iniciar un procés constituent sobirà i republicà que esberli les costures antidemocràtiques del 155? Com es pot tenir més força que neutralitzi i superi la repressió i prohibicions de l’Estat?
El Parlament i els partits sobiranismes necessiten la connivència ciutadana. L’Assemblea de càrrecs electes pot ser una via que vehiculés legitimitat de la representació sobirana. Tanmateix l’1 d’octubre també marca la via exitosa de la implicació popular.
El procés constituent podria ser el compromís entre la representació sobirana electe, les institucions de la Generalitat i les entitats i organismes populars, de manera que a cada poble i barri generessin espais de sobirania republicana.
La democràcia catalana ha de forjar el seu estat major amb la coordinació de totes les forces involucrades en l’1 d’octubre.
8 de febrer de 2018