La immensa manifestació de la Diada 2015 a la Meridiana ha incorporat la República Catalana a l’anhel popular de llibertat i independència.
Una imparable marea ciutadana d’entre un 25% o un 20% de la població de Catalunya es va concentrar mobilitzada com a força democràtica, pacífica i il·lusionada, per una ruptura amb l’actual Autonomia del Regne d’Espanya.
El futur proper de Catalunya, amb les seves implicacions a l’Estat, es juga dins el poble que porta cinc anys amb el clam de voler decidir amb sobirania.
El canvi a les polítiques econòmiques retalladores del govern de la Generalitat amb CDC (abans CiU), així com del govern estatal del PP, de la Troica i la UE, forma part substancial dins un procés constituent de ruptura democràtica.
Cal esdevenir inclusius del conjunt social per aconseguir la força suficient per vèncer les prohibicions de l’Estat espanyol.
L’exclusió d’una de les expressions sobiranistes que contribuïren al 9-N 2014, o de la que representa Barcelona en Comú, mostra el punt feble, el Taló d’Aquil·les, per un procés de ruptura constituent a Catalunya.
L’ANC i Òmnium exclouen a Catalunya Sí Que Es Pot del Sí, plantejant-lo com plebiscitari per les eleccions del 27-S. El president Mas, de Junts pel Sí, alerta que no votar “pel Sí” és donar suport a l’Aznarisme. Del PP s’entén. Alhora situa a CSQEP al bloc del “No”. La CUP un dia promou aconseguir un president d’esquerres però l’altra insinua que pot ser el de CDC, de la dreta.
Ciutadans ataca a fons el dret i el clam de la independència sobirana de Catalunya, es presenta com a bel·ligerant vers la corrupció, mentre fa l’acord amb el PP a la Comunitat de Madrid. A Barcelona C’s ha fet conxorxa amb CDC que tant critica, amb ERC i el PSC, a favor dels interessos de la gran patronal del Turisme, en contra de les demandes dels barris i de BComú.
La dita diu que de savis és saber reconèixer els errors. I Catalunya Sí Que Es Pot ha de corregir l’anàlisi sobre la Via lliure que la va portar a considerar-la “de CDC i Mas”, amb l’absurd de no cridar a lluitar a dins i de no participar-hi oficialment.
El segment de ciutadania popular favorable a Catalunya Sí Que Es Pot va esmenar el greuge amb els fets. Vàrem anar a la Via lliure. Poca gent va deixar de participar-hi.
El mateix passarà amb el Referèndum. L’estat no el deixarà fer, com al 9N2014. Només pot haver-hi referèndum o el que sigui de decisió cabdal catalana si hi ha ruptura amb l’estat. Ruptura vol dir desobediència amb la legalitat constitucional del 1978 i nova legalitat catalana. Pel poble mobilitzat això se’n diu Independència.
Preparem amb el vot del 27-S: fer un Inici de Sobirania constituent concretant la voluntat popular expressada per la Via lliure a la República Catalana.
El suport i el vot a Catalunya Sí Que Es Pot és vital per la ruptura sobirana republicana catalana.