Dues setmanes i mitja de motivada preparació de la gran mobilització de les dones: la Vaga feminista del 8 de març de 2019. Una vaga de cures i treballadora, de drets universals i contra la violència masclista, per la igualtat real i un món de persones amb respecte entre elles i la natura.
A totes les ciutats, a tots els poblets, fins els més petitons, també amb la important participació a les empreses. A cada llar, a tot arreu on les dones fan feina a totes hores, fan cura i donen estimació.
Nenes, adolescents, joves, dones, germanes, filles, mares, àvies i besàvies, totes de la ma, amb els balls i cançons i il·lusió, des d’on vessar llàgrimes d’alegria i futur.
Farem que s’alci la veu brillant, alegre i entusiasta, de qui vol un món d’igualtat i equitatiu, lliure de violència masclista, d’agressions sexuals i violacions.
Els governs de l’Estat i de Catalunya s’estalvien els diners quan es tracta de les necessitats, la formació i les polítiques destinades a erradicar la violència masclista. Volem aquests diners, amb pressupostos aprovats o no. No pot ser que subsisteixi una Judicatura patriarcal, una educació discriminatòria, un treball i sous desiguals, unes tasques immenses de cura que ens esclavitzen. Les empreses també han d’invertir diners en les polítiques d’igualtat i respecte a les dones.
El 26 i 27 de gener 500 dones, representant a diferents col·lectiu i entitats, es varen aplegar a la 5a Trobada estatal a València per preparar i coordinar el 8 de març, la vaga feminista 2019. Les anteriors trobades havien estat a Elx, Saragossa, Mérida i Gijón, dones d’altres països ho van acompanyar, com a mostra del caràcter i contingut internacional de la mobilització. Arreu hi ha les demandes dels drets reals de les dones i tots els drets universals.
La trobada feminista preparatòria va cercar el consens a l’hora de considerar vital la unitat del moviment feminista, tot i reconeixent les diferents identitats, diferents cossos i diferents necessitats. El moviment feminista l’uneix la voluntat i la consciència de que en aquest segle és possible l’emancipació de les dones.
Els consens establerts són cabdals i unitaris. El que uneix és més fort i profund que les diferències i tot allò que pugui dividir i confrontar. Per això s’acordà respectar la llibertat, l’autonomia i el ritme de consciència de cada territori.
El moviment feminista demana una educació lliure de violència, posar fi a l’assetjament sexual arreu.
S’exigeix l’erradicació de la pobresa femenina, els drets laboral en igualtat, de salut, accés a l’habitatge, a l’energia, un drets reals no formals. Cal d’una vegada valorar el treball de les cures. Es considera les cures com un eix transversal de la vaga feminista. També tot el que envolta el consum.
Es vol el tancament dels CIE’s, per les nostres germanes immigrades nouvingudes, racialitzades.
“Ens volem vives” doncs s’és conscient de que “Si nosaltres ens aturem, s’atura el món”.
La revolta feminista anirà des del primer de març fins a la gran vaga del 8.
Farem una festa, un clam, unes reivindicacions on tothom hi és convidat, per tant també els homes. Ens unirem amb les dones sindicalistes i les vagues i aturades a les empreses. Les vagues programades de 24 hores, i les aturades de 2 hores per torn, donen consistència i enforteixin els objectius de la vaga feminista.
En els temes on encara no hi ha acords suficients i consens el moviment feminista s’ha compromès en seguir debaten i dialogant tot el que calgui. Ni l’abolició de la prostitució o la consideració de treball sexual, ni si la vaga ha de ser mixta o només de les dones, pot distreure ni entorpir el moviment unitari, ferm, potent i d’estima, la força feminista.
Cap idea ha de ser imposada, cap veu parcial ha de prevaldre, doncs l’avenç del moviment unitari és imparable.
La mobilització feminista fomenta la veu de totes. Totes vol dir totes, sense cap exclusió. Lluita conjunta enriquida per les diferents situacions i experiències i idees.
La reconquesta del trident reaccionari de la junta d’Andalusia (PP-C’s-Vox) s’estavellarà contra la marea i la vaga feminista.
Les eleccions estatals de finals d’abril, convocades pel president Pedro Sánchez del PSOE, abans de les previstes municipals i europees, hauran d’incorporar el sentiment i les demandes feministes. És un xantatge maldestre que el govern demori els diners compromesos amb les dones pel pacte d’Estat.
El moviment democràtic català republicà també ha d’assumir de ple les demandes i l’emancipació de les dones. El Judici actual i les mobilitzacions de denuncia en curs, com la del dissabte 16 on es tornà a mostrar la força i la unitat republicana, o la vaga general d’avui 21, o la propera concentració a Madrid del 16-M, o les raons on els acusats acusen i desmunten la fal·làcia de l’acusació i repressió de la Judicatura i l’Estat, són baules d’un cadenat que necessita confluir i aliar-se.
Mobilització feminista, sindicalista, municipalista, mediambiental, democràtica, nacional, autodeterminista, sobiranista i republicana.
El canvi a l’emancipació de les dones no te aturador. Son dones, son persones, son ciutadanes, engendrem vida i futur, convençudes de que tenen a l’abast de la ma l’emancipació. La revolució serà amb les dones o no serà. La humanitat serà lliure, bonica, alegre i curosa, amb les dones en igualtat i sense violència masclista.
21 de febrer de 2019