El moviment popular planta cara a la repressió judicial de l’Estat. La democràcia sobiranista clama per l’alliberament de les persones polítiques i el retorn de l’exili. La rebel·lia republicana mou la ciutadania i forja noves aliances. L’emancipació nacional i republicana fa una demostració de vigor i determinació. La manifestació de la Crida per la democràcia del 15-A, convocada també pels CDR, és un nou èxit digne dels 8 anys de mobilitzacions i de l’1 d’octubre.
Les pancartes i consignes corejades el diumenge 15 d’abril han acolorit i donat ple contingut a la demostració de força popular: Llibertat presos i preses polítiques. Retorn persones exiliades. República. Puigdemont president.
El lema acordat entre l’ANC, Òmnium, CCOO, UGT i les altres entitats de la Crida per la democràcia, ‘Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa’, ha quallat una trinxera democràtica enfront de l’allau de despropòsit i desgavell que provoca l’Estat amb el Bloc 155 (PP, Ciutadans, PSOE-PSC) a Catalunya.
El PSC s’ha negat a participar-hi, prefereix sostenir el seu compromís amb el Bloc 155 i l’Estat del règim constitucional de 1978. PSOE i PSC s’entreguen a ulls clucs al retrocés de les llibertats a l’Estat per part del govern PP, malgrat l’objectiu immediat del 155 sigui colpir, dividir i derrotar la democràcia catalana. Per extensió s’associen a barrar el pas a la perspectiva republicana a Catalunya i a Espanya.
La setmana de la plataforma ‘No callarem’ en defensa de la llibertat d’expressió, desenvolupada a la presó Model de Barcelona amb el suport de BComú i de l’Ajuntament, ha contribuït a enfortir el 15-A.
L’horitzó que planteja el clam d’aquest diumenge mobilitzat és cabdal. Aliances i unitat del sobiranisme, independentisme i republicanisme, des del rebuig a les imposicions i conseqüències nefastes del Bloc 155. No hi ha retorn cap enrere, vers un autonomisme que ha esclatat en mil bocins.
El Regne de les Autonomies ha passat a millor vida. Ni el vol l’Estat, per això va tombar la reforma de l’Estatut, ni el vol la ciutadania i la nació catalana. Per això Catalunya exigeix sobirania, llibertats i ‘un estat independent en forma de república’. L’1 d’octubre és ben viu en el cor i les arrels del poble.
Les classes treballadores volen treball, pa i sostre; alhora, manifestació a mobilització, omplen de contingut social l’emancipació democràtica republicana.
El nou tomb que mou el 15-A, el veiem reflectit en el canvi de la línia de defensa judicial. Segons l’advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, la causa, per part del Tribunal Suprem, té “una orientació política” que cerca “eliminar” l’independentisme del “mapa polític” a través de “criminalitzar tota una ideologia i un moviment pacífic que defensa una idea plenament legal”. L’advocada de Cuixart, Marina Roig, plantejà que s’estan “criminalitzant drets fonamentals” com la mobilització ciutadana i la protesta política.
El vicepresident destituït i empresonat, Oriol Junqueras, davant el Jutge Llarena del Tribunal Suprem, passa a la defensa activa: «No s’ha dedicat un sol euro públic al procés», «Convocar un referèndum no és delicte», «Tinc dret a buscar la independència per la via pacífica». Jordi Sànchez, exvicepresident de l’ANC, ha acusat al magistrat de “clara falta d’objectivitat”. Per la seva part, Jordi Cuixart, president d’Òmnium, va defensar el dret a l’autodeterminació i denunciar que s’està vulnerant el dret a manifestar-se. Dolors Bassa, consellera d’Afers Socials, ha declarat que ‘l’única violència del referèndum la va produir la intervenció de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia».
Que cap jutge ens aturi, parafrasejant Andreu Nin. L’emancipació republicana és el futur del camí que fa aquest poble.
12 d’abril de 2018