| Som davant una “recuperació clarament incomplerta”, “elevada incertesa”, “tendència inflacionista” i “colls d’ampolla en la cadena de subministres”, agreujat pel creixement del preu de l’energia, segons informa el governador del Banc d’Espanya, mentre anuncia una rebaixa del 8,4% en el PIB respecte a 2019 (a la UE és de -2,5%). L’FMI alerta que els riscos entorn l’escenari base s’inclinen cap a la baixa de l’economia mundial. |
| Per capejar aquest temporal els poders financers i el govern de coalició estatal compten amb el manà d’euros NextGenerationEU. Ara bé, la concentració econòmica que s’imposa per sostenir la rendibilitat dels grans capitals no comporta rebaixar l’augment de desigualtat, deguda a l’ampliació continua de la precarietat i la pobresa. Els Pressupostos Generals de l’Estat 2021 disposen del vistiplau de Brussel·les, ans tenen un taló d’Aquil·les molt exposat en la derogació de la reforma laboral del PP, sobretot en les mesures de convenis, salaris i condicions, en les que xoquen la component treballadora sindical i la patronal. S’hi afegeix el destret que representa que la llei d’habitatge estatal pretengui limitar i fer enrere els aspectes de parc públic de sol i lloguer, o de contenció en els lloguers, inclosos en la llei catalana, defensats per la PAH i el Sindicat de llogateres. L’amenaça sobre les Pensions tenalla pel que es percep com llum verda a la privatització a través d’incentivar els plans privats, en contra aquesta política el 13-N hi ha nova mobilització estatal. Un altre front és el de la reivindicació d’incloure un Fons de compensació a les víctimes de l’amiant. Per si això no es suficient hi ha l’escull de la llei a l’audiovisual que no inclou la promoció de les llengües minoritzades, qüestió en que ERC n’ha fet causa suficient per amenaçar en votar en contra i proposar uns altres PGE2021. La no derogació de la llei mordassa també enterboleix els suports necessaris i imprescindibles de la majoria d’investidura. L’arbitrarietat i prepotència judicial del TS contra les 3.500 persones repressaliades, encausades i exiliades a Catalunya, no es queda aquí, com veiem amb la retirada de l’escó, inhabilitació de facto a Alberto Rodríguez, diputat canari de Podemos, per obra i gràcia de l’alta judicatura del Suprem i de la presidència del Congrés i el PSOE. La connivència i la cessió de drets i sobirania al predomini reaccionari del PP i Vox a la Judicatura, alimenta la ultradreta i el feixisme caciquil. El moviment feminista defensa mantenir els fons del “Pacte d’estat” contra la violència masclista, alhora que posa en el punt de mira la derogació de la llei d’estrangeria, doncs colpeix a totes les persones nouvingudes i especialment a les dones. Hi haurà resposta i iniciativa de mobilització des dels moviments. CCOO de Catalunya acaba de convocar assemblees arreu de Catalunya entorn el lema “Disputem les rendes. Defensem els serveis públics”, per preparar una gran mobilització el proper mes de novembre. Les reivindicacions centrals són l’augment de l’SMI, la derogació de la reforma laboral, el reforçament del sistema sanitari públic, la baixada de ràtios a l’educació i augment de les places d’FP, la consolidació i millora de les pensions, l’accés a l’habitatge, el reforçament dels serveis socials, la regulació del preu de la llum i el gas. Avui 28-O hi ha convocada Vaga General del Sector Públic, per part de la Taula Sindical de Catalunya -on no hi són CCOO i UGT- en lluita perquè les persones interines es quedin com fixes i consolidin la plaça a l’administració, en contra de com ho planteja la Proposta de Llei per l’estabilització dels treballadors i treballadores. Aquesta llei afecta a 110.000 persones interines a Catalunya (900.000 a l’estat); L’interinatge català arriba a un 30% de mitjana, però a un 40% a l’educació, quan la directiva de la UE la limita al 8%. Els dies 4, 5 i 6 de novembre un animem a participar al XVII Fòrum contra les violències de gènere dedicat a “Feminismes, lluita i acció contra la violència institucional”. Els carrers alcen les veus que exigeixen polítiques que afavoreixin les cures i els drets de la població treballadora que és la majoria social i ciutadana. Són veus assenyades, compromeses i conscients, organitzades des dels distints moviments, disposades a fer valer la seva força amb la mobilització. Són veus de futur que lluiten pel present. 28 d’octubre de 2021 |