Som en temps pressupostari. El govern estatal anuncia un acord entre el PSOE i UP, fonamentat en la llei d’habitatge (regulació lloguers, impost a l’habitatge buit i bons de 250 € a jovent); tanmateix li manquen al Congrés 21 vots que corresponen a la majoria nacionalista i independentista d’investidura, en especial la catalana. El govern de la Generalitat autonòmica concreta que aprovarà uns pressupostos pels que haurà de aconseguir els vots de la CUP-Guanyem, o d’altres, perquè el Parlament els adopti. En ambdós cassos els ingressos conviuen amb una fuita immensa per una fiscalitat que castiga les economies casolanes de pocs ingressos i beneficia la reducció dels impostos reals a les economies elevades, grans fortunes i empreses. Els papers de Pandora posen nom a una part de qui practica el frau amb total impunitat.
La pandèmia i la crisi econòmica agreujada dificulten el tomb necessari de la política econòmica troncal que representen els pressupostos vers les necessitats de les economies modestes, així com d’impulsar una economia pública de serveis i drets públics. L’escalada del preu del KWh d’energia és tant escandalosa com el frau quotidià dels Pandora o dels minsos ingressos percentuals dels impostos dels grans capitals.

Mentre la gran Banca augmenta de valor borsari, imposa una retallada de llocs de treball, sous i condicions laborals per sostenir la rendibilitat, per la que haurà de seguir concentrant-se i impedir cap desenvolupament de Banca pública. La vaga al Banc de Sabadell il·lustra el desgavell.

A Rodalies, la insuficiència estructural de finançament estatal aboca al col·lapse del transport públic. La vaga dels maquinistes exigeix més personal i més combois; aquí, com en l’aeroport i el port, resulta del tot necessari que les competències es traspassin a la Generalitat amb els fons compromesos que no arriben a executar-se, tot i que els maquinistes exigeixin una centralitat que disfunciona.

Com poden passar de puntetes els pressupostos sobre situacions i necessitats candents inajornables?

L’estat esprem i ofega el que se’n diu la “España vaciada”, així com Catalunya, País Basc i Galicia, o també els municipis. Quan la Fiscalia opta per arxivar els negocis opacs del rei emèrit, és una senyal d’impunitat per tot l’entramat de defraudació, encapçalat per les grans fortunes, empreses i bancs. Corrupció sistèmica del llegat caciquil.

Els greuges provoquen respostes a partir de moviments. El divendres 8 apagada elèctrica a les 22 h, mentre un manifest anima a una elèctrica pública catalana i a autoorganitzar-se en el territori. El dissabte 16, gran mobilització d’anar a Madrid pel sosteniment de les Pensions, convocada per COESPE i la Coordinadora de Pensionistes d’Euskal Herria.

Els pressupostos són l’hora de concretar les principals propostes polítiques. L’estratègia republicana d’amnistia i autodeterminació ha de configurar alternativa, vers el govern espanyol i el propi català.

És un moment viu en el que aconseguir mesures concretes en fiscalitat, serveis i sector públic. L’alternativa no està en fer caure governs que ens porti a governs encara molt pitjors, sinó en obrir pas a un futur social i de llibertats, republicà. Partides d’inversions en infraestructures (Rodalies), i empresa pública en Salut, Ensenyament, Energia, Banca, Habitatge, Mediambiental, de suport als municipis i a l’emancipació feminista.

7 d’octubre de 2021
Artículos relacionados