| El moviment del 15-M ha tancat el cercle de deu anys. La indignació, denuncia i il·lusió que generà ha esperonat vàries generacions per millorar els afers civils i públics. Les espurnes de regeneració política s’han estès per arreu, tot i que la seva referència política s’hagi diluït, engolida per unes institucions i un règim monàrquic sense futur democràtic ni social. |
| Els privilegis “de polítics i banquers” denunciats pel 15-M amb lucidesa imperen impunement. Ayuso del PP n’ha fet bandera de la llibertat dels privilegis per sostenir els poderosos senyors de les finances i les empreses. El règim constitucional de 1978, la monarquia vigent, està trufat d’aquests privilegis pels que s’exploten a les classes treballadores, oprimeixen les llibertats i els pobles, sotmeten i assassinen a les dones, colpeixen la natura. Els grans bancs han fet l’agost en aquest any pandèmic, per adobar-ho preparen un dominó d’acomiadaments. Tanmateix les espurnes de futur rauen en la lluita, la mobilització i l’estructuració d’alternativa social i política. El col·lectiu dels Raiders acaba d’aconseguir vèncer la impunitat laboral en que actuaven les empreses. La gran indústria perd pes específic, el capital ho sacrifica tot al seu benefici i a l’especulació, la concentració que s’entreveu haurà de confrontar-se amb la massa obrera, ara apaivagada mentre resisteix i cerca la manera d’alçar la bandera social i de llibertats. El moviment independentista, republicà, sobiranista i autodeterminista, disposa d’unes forces massives, d’un gran ventall de generacions, que han fet seus els anhels de futur lliure esclatats en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i el 3-O. Malgrat la repressió continuada de l’Estat i la Judicatura, amb les tres mil tres-centes persones imputades, empresonades i exiliades, malgrat les dificultats en aconseguir una estratègia unitària, el 14-F va produir electoralment un tomb vers l’independentisme i l’esquerra. L’expressió més palpable d’aquest viratge ha estat el pacte de la CUP-Guanyem amb ERC. Un acord que promou i fonamenta un lideratge de l’esquerra de l’independentisme sobre el conjunt del moviment catalanista i també del sobiranisme republicà autodeterminista. El moviment promou aquesta nova experiència. Després de l’etapa de la dreta catalanista autonomista convergent, dels set anys dels dos tripartits d’esquerres, del trànsit del catalanisme autonomista a l’independentisme de la dreta neo i post convergent, hi ha un escenari on pot haver-hi un govern en solitari d’ERC, o un govern de coalició liderat per ERC amb JxCat, o entre ERC i Comuns (ECP), o com L’Aurora ha defensat un govern trident entre ERC, CUP i Comuns. En tots els cassos es necessiten suports externs a les esmentades combinacions. El moll de la qüestió rau en les polítiques de xoc social i democràtiques; val a dir, la mobilització per l’amnistia i generar les condicions per un nou embat autodeterminista amb referèndum. L’actuació política a l’Estat i davant el bloc d’investidura del que depèn el govern de coalició del PSOE-UP, l’actitud sobre el Consell per la República, o de l’Assemblea de càrrecs electes, són elements de l’eix democràtic-republicà. JxCat ha obtingut la Presidència del Parlament amb els vots d’ERC i la CUP, sense contrapartides conegudes. Això correspon a la majoria independentista però contravé la majoria d’esquerres. En vuitanta sis dies, JxCat ha transitat, de temptejar i proposar que estaven disposats a un govern d’ERC en minoria amb el seu suport descartant l’amenaça d’eleccions, a oferir 4 vots gratis, a tot seguit bloquejar la presidència per ERC; els 4 vots elegants s’han enrocat en que uns vots rogents no són gratis, afegint-li l’espantall de forçar noves eleccions. Ha estat la CUP qui ha plantejat 4 punts per desbloquejar la investidura: 1. Donar resposta a la crisi social i econòmica 2. Construir un mur de defensa dels drets socials 3. Convocar l’Acord Nacional per l’Autodeterminació més enllà dels partits 4. Situar el debat sobre la independència més enllà del pacte de govern. L’embat republicà, autodeterminista i per l’amnistia és el futur que es treballa des d’una concepció i polítiques cívic-socials. 13 de maig de 2021 |