| La Madrid popular i treballadora ha perdut les eleccions. Ayuso del PP i la dels ullets a Vox ha golejat, ha absorbit el vot de Cs i ha arraconat al PSOE. Això afecta negativament al govern estatal, a la causa de les llibertats en general i les catalanes en particular. L’alternativa al declivi del règim del 78 no és la llibertat dels cacics, del frau i la corrupció, de l’enriquiment d’unes elits i dels seus privilegis, dels hereus neofranquistes, sinó les llibertats republicanes i socials. |
| La xequera fonamenta poder i promou molt vot. La xarxa financera i caciquil tenalla sense pietat. La dreta madrilenya i estatal ha motivat un electorat privilegiat, alhora ha capitalitzat la mala remor dels estralls de la pandèmia entre les classes mitjanes. Ayuso simbolitza la defensa cínica i descarnada a la gran, mitjana i petita empresa, a les privatitzacions junt un atac continuat al govern estatal. El PP i Vox es llepen els bigotis pensant en la Moncloa per aplicar les polítiques més ultres i més oneroses per a la majoria damnada. Les esquerres han perdut, han retrocedit en vots, no han aconseguit motivar i mobilitzar suficientment el Madrid treballador, precari, modest i pobre. L’abraçada de l’os del PSOE a Cs ha resultat fallida. Quan el PSOE ha girat cap a Más País i UP ja era massa tard. La divisió en tres candidatures no ha estat una experiència d’èxit, tot i l’avenç important de Más País, o l’evitar UP esser fagocitats. Els ajornaments decebedors de les principals polítiques estatals compromeses pel govern de coalició entre PSOE i UP, han pesat més, en l’ànim popular, que la campanya per barrar el pas a la dreta i ultradreta. La decepció amb l’esquerra afavoreix la dreta. El PSOE i el govern estatal hauran de fer un replantejament profund sobre girar en concret cap a polítiques socials i de llibertats o l’adaptació a la pressió dretana. El dominó d’acomiadaments que van anunciant les grans empreses és una de les expressions de la llibertat, com l’entenen i practiquen les Ayuso, el PP i Vox. La conformació del govern català s’allarga temeràriament. El gir electoral cap a les esquerres, el 52 % de vot independentista, el pacte entre ERC i la CUP-Guanyem que decanta el lideratge del moviment republicà també vers l’esquerra, resta en un compàs d’espera, de moment bloquejat, per la manca d’entesa entre ERC i JxCat. El moll de l’os rau en les polítiques econòmiques i socials que els patrons de JxCat no volen ni en els enunciats. En canvi el que es difon com desavinences són sobre les estratègies de prioritzar la confrontació democràtica amb l’Estat o el diàleg mentre s’acumulen noves forces; també sobre formar part o no del bloc d’investidura estatal, fer o no caure el govern de coalició; o sobre el lloc, ideari, funcionament i lideratge del Consell per la República. Per tant, insistim, on queda el pla de xoc social i el de renda bàsica universal en les polítiques pel nou govern? I els serveis públics de Salut, les mesures socials i desprivatitzadores? Alhora seguim alçant el clam per la llibertat de Juana Ruiz Sánchez, detinguda per la justícia militar de l’Estat d’Israel. Juani és una defensora de la salut, els drets i la causa Palestina des de la HWC. Una de les lliçons de la catàstrofe electoral madrilenya és la necessitat vital d’una classe treballadora i població motivada i mobilitzada. La causa social i la republicana catalana, la de la independència i el dret a l’autodeterminació, necessiten anar fermament aplegades per confrontar-se al gran capital i a la repressió estatal. L’Amnistia pot ser l’ariet d’un moviment alliberador. 6 de maig de 2021 |