| L’independentisme d’esquerres, ERC i CUP – Guanyem, anuncia un acord estratègic encaminat a un tomb social. Tracten d’aconseguir la majoria ciutadana suficient per un embat democràtic que inclou un pla de xoc, explorar la renda bàsica, desprivatitzacions i sector públic, generar condicions per l’amnistia, el referèndum d’autodeterminació i la república catalana. |
| Cal mobilització per concretar les polítiques del preacord ERC i CUP-Guanyem, no sigui que es quedés en un brindis al sol o, seguint la dita, en arrencada de cavall i parada de burro. Junts està desflorant la margarida. La pressió dels Canadell i empresariat va en direcció contrària a un tomb social, a la CUP-Guanyem i Aragonès/ERC. Els poders econòmics -catalanistes, federalistes, unionistes, monàrquics- combreguen amb els postulats de dreta neoliberal, privatitzadors i retalladors dels serveis i empreses públiques. El Cercle d’Economia vol una entesa amb l’Estat que flexibilitzi la tenalla centralista, mentre assegura els dividends del seu capital, no quedar esclafats per la ‘competència de Madrid’, el seguir defraudant impunes i gaudint d’una fiscalitat mínima, alhora es faci ulls clucs de la corrupció sistèmica fragant. Tanmateix la pressió social al virar cap a l’esquerra fa el seu efecte. Jordi Sanchez, secretari general de Junts, s’ha situat possibilista per condicionar un acord amb ERC; ha exigit que fos un pacte de legislatura global i que la coordinació del conjunt estratègic sigui del Consell de la República, liderat per Carles Puigdemont. L’Estat i el govern de coalició han corregut a rebaixar les expectatives sobre les polítiques catalanes. Ábalos i Calviño estan ben parapetats a cavall dels fons europeus d’emergència, gens disposats al que consideren aventures socials ni les democràtiques. L’ajornament de fet dels compromisos sobre la derogació de la reforma laboral, pensions, llei mordassa, indult, va a la par de la llei de l’habitatge i lloguers, segons els interessos del capital immobiliari i grans tenidors. La negativa a debatre la proposta de llei d’Amnistia, és una altra mostra del bloqueig estatal, així com de les minses expectatives de la mesa de diàleg si no canvia el context actual. Comuns (ECP) avancen disposició a participar en un govern amb ERC i la CUP-Guanyem, sempre que no hi sigui Junts. Significatiu que el preacord esmentat desgrani diferents nivells: a) constitució Parlament i Investidura presidència, b) estabilitat parlamentària en torn a un pacte de legislatura, c) composició i participació del govern per part de la CUP-Guanyem, en el cas d’acord i entesa en els continguts de l’agenda política. Estableix un espai estratègic de direcció i seguiment, que seria el que atorgaria un lloc de coordinació al Consell per la República o l’Assemblea de càrrecs electes. Important que tracti de drets materials en funció de fets, començant pel d’habitatge. A destacar el tractament de nou embat democràtic per l’autodeterminació i l’exigència d’Amnistia. Situa la mesa de diàleg en funció de la resolució del conflicte polític. Resulta clau els compromisos i acords programàtics: Pla per Renda Bàsica Universal, de Rescat social i drets, Habitatge, Salut, Treball digne, Ordre Públic, Banca i Aigua i Energètica Pública, Transició ecològica (nova conselleria), Ocupació indústria i Cooperativisme, Municipalisme i Innovació. Salta a la vista que hi ha unes carències notòries en com, quins mitjans i finançament, fer-ho. Sabent que l’Estat i el TC farà tot el que calgui per impedir-ho. Quina fiscalitat per aconseguir pressupost suficient? Quin enfocament a la immensa borsa de frau existent per part de la gran empresa i fortunes? Com afrontar la corrupció? El fet que ni s’esmenti la política feminista, ni apareix la conselleria d’Igualtat i feminismes promesa per ERC, deixa com a ventafocs pressupostària l’actuació sobre les discriminacions, sotmetiments i agressions que sofreix la meitat de la població. Seria adient incloure la llengua en l’estratègia governamental. Els anunciats del pacte son sobretot intencions, tanmateix el sol fet de plantejar-les trenca amb l’orientació dels poc més de 40 anys de Generalitat, hegemonitzada per la dreta catalana convergent i hereus, inclosa l’experiència dels set anys del tripartit entorn el PSC. La música sona bé, cal que el ritme i els fets siguin de llibertats i socials concrets per l’embat republicà. 25 de març de 2021 |