| A les dotze toquen la fi d’un any nefast, 2020. Les mateixes campanades inicien el Cap d’Any 2021. La Covid-19 ha mostrat els estralls que comporta un sistema econòmic, social i polític incapaç de generar la felicitat de les persones (homes i dones) ni de cuidar la natura que ens acull. Els privilegis del poder dominant hauran de cedir el pas als valors de la llibertat, la cura, el respecte i l’equitat. El poder i brutalitat de les ultra minories esdevindrà en la participació, compromís i democràcia de les grans majories. Els valors i drets comunals universals fonamentaran l’alliberament del treball sotmès al capital i de la misogínia patriarcal. |
| Les conviccions de la ciutadania sobre els serveis públics i els negocis privats han sofert un sotrac immens. Les feines entorn les cures s’han sentit essencials i vitals. La llum del potencial comunal s’ha obert pas i fet lloc malgrat la tranyina capitalista. El poder de les finances i els Estats s’hauran d’esmerçar en suturar aquestes guspires vives de futur d’una humanitat i natura on cada individualitat, col·lectivitat i el conjunt, es valoren i respecten amb el seu talent i diversitat. La fase de vacunació comporta una nova situació on haurem de metabolitzar els greuges que ens tenallen amb les expectatives d’un altre món possible. Serveis públics, drets universals, llibertats republicanes. El govern estatal de coalició, sustentat en un bloc d’investidura d’equilibri inestable i en la UE, sura entre forces confrontades. Per una banda les necessitats socials i democràtiques, per l’altra la força de les institucions estatals i dels poders financers. Tanmateix la servitud governamental porta a sostenir el règim de 1978, el Rei i l’oligarquia econòmica, mentre ajorna girar a mesures bàsiques compromeses (SMI, derogació Reforma laboral i llei mordassa); altres que clamen el cel són la Renda Bàsica, l’Amnistia a les persones encausades i preses independentistes o la supressió de la Llei d’estrangeria. Ni PSOE ni UP preparen obrir l’imprescindible camí republicà. Els partits del govern de la Generalitat (JuntsxCat, ERC) es bloquegen entre l’anhel viu d’emancipació nacional republicana i les vivències socials del conjunt de la població treballadora. La confrontació màgica amb l’Estat que es pregona des de Junts és poc més que un brindis al sol. El pragmatisme d’ERC defuig fomentar moviment real que aplegui una majoria amplia suficient per afrontar la lluita per l’Amnistia i l’Autodeterminació amb un referèndum, així com les mesures socials més urgents. La pandèmia ha despullat els mites dels poders dels diners i patriarcal. Entrem en la fase d’arreglar els parracs per tornar-los a vestir o d’actuar des d’arran de terra per demolir-los d’una vegada per totes. Fem any i vida nova. 31 de desembre de 2020 |