Per fi s’ha confirmat on para el rei emèrit després de la fugida organitzada: als Emirats Àrabs Units. Un règim que no té res a envejar a qualsevol dictadura, amb presos polítics inclosos, és el lloc escollit pel “rei campechano”. Un règim que, cosa no menor, no té tractat d’extradició amb Suïssa, on se l’investiga. En fi, una fuga ben planificada i organitzada per la Casa real, i coneguda pel president del govern, a fi i efecte de tractar d’evitar que la corda de corrupció i desprestigi del rei emèrit no acabi arrossegant tota la casa real.
De seguida els defensors d’aquest règim corrupte i empantanat han sortit a defensar Joan Carles. No només els ja coneguts exministres i càrrecs del PSOE, com Alfonso Guerra, Celestino Corbacho, Matilde Fernández; o els del PP Josep Piqué, Rafael Català, Ana Pastor y Esperanza Aguirre; i, com no, l’investigat per crims durant el franquisme, Rodolfo Martín Villa. No, també s’hi ha afegit l’actual ministra de Defensa, Margarita Robles, la qual cosa mostra com el PSOE està compromès en mantenir el règim.
Però…potser no és ara el moment de ficar-nos amb el rei emèrit quan tenim una pandèmia i rebrots cada dia i la marxa de l’economia de les persones i empreses va tan malament? Així ho diu Robles: «Jo vull un Govern que es preocupi dels ciutadans, dels ciutadans vulnerables, que parli de l’ingrés mínim vital, dels ERTO, no vull perdre temps en xerrameca de cafès o debats (per la república) que no responen a les necessitats d’Espanya”.
Un govern que es preocupi dels ciutadans…”dels més vulnerables”!! Si fora així per què encara hi ha desenes de milers de gent treballadora que no ha cobrat res? Sens dubte l’ingrés mínim vital decidit pel govern Sànchez és millor que res -i prou que va tenir debats interns per aprovar-ho- però quants milers i milers de persones estan sortint al carrer sense condicions, a les empreses, al camp? O és que la ministra no veu la televisió ni escolta a la ràdio el que diuen molta gent treballadora, que ni es vol fer una prova de PCR per que si els detecten que estan contagiats i… com menjarà la seva família?
Tampoc Torra manifesta gaire interès en respondre a aquestes angoixes de la gent treballadora que perd la seva feina o està a punt de perdre-la, com Acciona. El president de la Generalitat ha dit que la prioritat és «la salut i la vida dels ciutadans»…Però per què llavors tota l’“acció de govern” es concentra en baralles internes i polèmiques per veure qui és més independentista, com posar en el punt de mira els funcionaris del Parlament o “traslladar la taula de negociació a Europa”?
Som en una etapa final d’un règim on tot sembla una successió d’embolics i espectacles lamentables. Cada dia surt més merda i els governs no estan a l’alçada. I estem en mig d’una pandèmia, sí, és cert. Junt amb els milions estafats per Joan Carles al poble també surten els rebrots i el perill. Per això mateix s’hauria d’accelerar acabar amb les barreres que impedeixen prendre decisions valentes, com reforçar el sistema de salut públic, reforçar l’ensenyament públic i una renda bàsica universal que garanteixi una supervivència digne de totes les famílies, sobre tot de “les més vulnerables”. I aquestes barreres es diuen IBEX 35, el lloc d’on han de sortir els diners.
La monarquia no aguanta per sí sola. La plèiade de vividors, corruptes, de negocis “d’amiguets” que xucla del treball i esforç de la gran majoria, són qui aguanten el règim del 78. Cada cop és més clar, per a qui no va viure la transició o per a qui la viure empassant-se la faula que era una democràcia exemplar, una faula que repeteixen cada dia els mitjans de comunicació, que Joan Carles va ser la baula necessària per deixar “atado y bien atado” els interessos dels poderosos del règim franquista. Començant per les mateixes institucions com la judicatura, l’exèrcit, policia, guàrdia civil, que mai van ser depurats. Continuant pels que van robar, estafar i tenir tracte de favor aprofitant la repressió. I acabant amb els partits que es van apuntar a aquell pacte, a canvi de participar en el saqueig del poble a través d’institucions autonòmiques i polítiques. Com Jordi Pujol. D’aquí venen els problemes que arrosseguen CiU, PDCat, Junts per Catalunya: no acaben mai de fer net ja que la corrupció ve de lluny.
Perquè som en temps difícils i perquè s’han d’exigir solucions molt més radicals si volem defensar la vida de les famílies treballadores i del planeta, hem d’exigir un nou pacte republicà i una acció comuna. Com ha dit la representant d’Adelante Andalucía, Teresa Rodríguez, “la monarquia és el tap del debat sobre com ens relacionem els pobles que formem part de l’Estat”. Aquest pacte ha d’estar liderat per les esquerres. Ha de començar a Catalunya i ha de continuar a nivell de tot l’Estat. Només així tindrà repercussió a nivell d’Europa. Fer fora la monarquia és el primer pas per fer els canvis profunds que mereix i necessita urgentment el poble.
La pandèmia dificulta l’acció al carrer, però és el moment d’exigir a totes les formacions que no vulguin enfonsar-se al fang de la monarquia, començant per les d’esquerra, un pacte per fer referèndum per decidir si volem aquesta monarquia o una república. I, rera aquest referèndum o en paral·lel, els ciutadans de Catalunya han de poder decidir també si volen la independència en altre referèndum.