Els Pressupostos de l’Estat i els de la Generalitat han de fer un tomb vers les necessitats bàsiques de la ciutadania i dels municipis. Habitatge, lloguer, dependència, sanitat, educació, pobresa energètica, pensions, violència masclista i infraestructures, sense ser exhaustius.

   El govern estatal del PSOE, en minoria parlamentària, necessita un canvi pressupostari per aconseguir l’aval de les forces que li han atorgat el suport i possibilitat desallotjar el PP: Unidos Podemos, les confluències amb ECP, però també de les nacionalistes basques i les independentistes catalanes.

L’alternativa amenaça amb el PP, Ciutadans i l’emergent Vox de Vistalegre. La ma de ferro de la UE alimenta una continuïtat austericida, favorable als poders econòmics. Brussel·les entorpeix el tomb pressupostari.

El Parlament de Catalunya ha adoptat unes resolucions, proposades per CatECP, que insten al govern a augmentar el pressupost en violència de gènere (35%), a finançar les escoles bressol (1.600 € per infant), rebaixar les taxes universitàries (30%), retornar la paga al personal administració pública, aplicar les mesures contra la pobresa energètica incloses en la Llei 24/2015, millora de l’atenció primària a la salut, també mesures mediambientals de protecció de la Costa Brava.

L’alcaldessa Ada Colau ha proposat a les forces sobiranistes, incloent-hi l’independentisme, i al PSC, un pacte global pels pressupostos a l’Estat, la Generalitat i a Barcelona.

Aquest acord esdevindria un encaix de boixets, tanmateix és factible. Seria un miratge considerar-ho com una mesura de retorn a la normalitat, o de pau social que obviés el conflicte democràtic del dret a l’autodeterminació. Més aviat es pot entendre com un mínim polític, un esglaó que permetés afrontar unes polítiques socials imprescindibles per generar les condicions d’una sortida positiva al conflicte nacional.

La garantia de promoure uns serveis públics bàsics, s’ha d’acompanyar amb la gestió per la retirada dels recursos d’inconstitucionalitat a Lleis socials vitals, també vetllar per una seguretat veïnal mínima amb el desplegament dels Mossos on cal.

L’excepcionalitat política ho capgira tot. El setge estatal a la sobirania del parlament i govern actua com un ressò del 155, malgrat hagi quedat derogat. Els presos i preses polítiques, l’exili, les imputacions, contaminen tot intent de desenvolupament democràtic. La Judicatura condiciona els ritmes polítics amb el judici polític en curs, sense garanties d’equitat.

Al Parlament s’està vivint una crisi que el bloqueja. El rerefons és si el lideratge de la nova estratègia republicana necessària pot seguir essent representat per la dreta catalanista o passa a exercir-se per les esquerres que disposen de majoria.

L’incompliment de JxCat del pacte sobre les delegacions de vot, malgrat haver estat votat al Parlament inclòs per CatECP, expressa els pals a les rodes a les possibilitats d’acords democràtics centrals entre independentisme i el món Comú en clau republicana.

L’ANC contribueix a posar llenya al foc quan orquestra una campanya pro alcaldies independentistes, precisament en contra del municipalisme del canvi de BComú a la capital del país. Al cap d’un any de l’1 i 3 d’octubre, l’estratègia d’ultimàtums sobre miratges de proclamacions de la república catalana, fa com si el bloqueig i repressió de l’Estat fora una qüestió d’intencions i voluntats. Quan resulta obvi que ho és de massa social suficient i alternatives polítiques constituents.

Forma part del balanç que una massa majoritària ciutadana necessita d’aliances sobiranistes per l’avenç republicà. Un referèndum efectiu, com proposa l’ideari de CatComú, que ara també defensen ERC i fins i tot ho ha declarat en Puigdemont, pot ser un element vàlid per consolidar la força de la majoria que vol la lliure decisió.

La proposta de la lideressa de BComú i CatECP és un repte i alhora una nova oportunitat d’explorar i executar un tomb social, sindical, mediambiental, municipalista i feminista, com a fonament per un procés constituent republicà.

Un tomb pressupostari com l’esmentat facilitaria les condicions polítiques de tarannà sobiranista, democràtic de lliure decisió republicana, rupturista amb el règim del regne de 1978, que enfortiria i consolidaria una majoria cívica decisiva.

11 d’octubre de 2018

Artículos relacionados