La pandèmia del coronavirus va desbocada. Als tres mesos sembla que comença a baixar a la Xina. Tanmateix Itàlia la supera en defuncions. Des d’ahir l’Estat espanyol se situa en segon lloc en aquest podi macabre amb 3.434 persones mortes i 47.610 infectades oficials. El Decret governamental està resultant insuficient, el confinament parcial, a les mesures els hi manca la contundència d’un pla de xoc d’emergència social amb renda bàsica i Banca pública.
Les veus d’alerta són l’altaveu del clam del confinament asimètric. Els aplaudiments dels balcons són un homenatge al personal sanitari i a tots els serveis vitals, així com de crítica a la corrupció i fortuna de la Casa reial el dia de la intervenció del Rei.
Benvinguts siguin els milions d’euros d’alguns futbolistes insignes. Aquestes donacions fan més punyent que les grans fortunes i el Rei, les empreses i els Bancs, forcin amb avarícia al govern estatal a ajornar un confinament coherent, evitin prioritzar els recursos per la sanitat pública, aplicar una renda bàsica de quarantena, la moratòria de lloguers, electricitat, aigua, gas, préstecs, impostos i intervenir les empreses que convinguin per disposar d’eines mínimes.
De diners n’hi ha, es necessita una fiscalitat d’emergència i canalitzar les finances a través d’instaurar una Banca pública.
La militarització i la limitació o suspensió dels drets fonamentals va en direcció contrària a la solidaritat i responsabilitat col·lectiva.
Es necessita una autoritat competent constituïda per la coordinació i corresponsabilitat del govern estatal, autonòmics i municipals, junt amb els sindicats i entitats de la societat civil.
Convé sensibilitat per les infermeres, la neteja, l’alimentació, les persones infectades sense test del virus, les persones treballadores que han de circular sense mascaretes i gels, exposant la seva pell i roba a l’extensió de la pandèmia.
CCOO proposa mesures d’ampliació del decret estatal. El Manifest impulsat per Yayo Herrero desgrana un decàleg de pla de xoc social. Hi ha manca de visió de gènere per les professions feminitzades més exposades o per les famílies monomarentals.
El dimarts el govern va fer ulls clucs i oïdes sordes al clam de les necessitats vitals socials.
El virus COVID-19 és un element de la natura, innocent i sense intencionalitat, es converteix en mortífer per mitjà del sistema econòmic, social i polític existent que es revela insostenible. El capitalisme i el patriarcat no són un valor de futur pel s XXI.
No es tornarà a la casella de sortida d’aquesta crisi (31 de desembre de 2019), com tampoc a la de 2008. Aprofitem per capgirar valors, realitats de poder i propietat vers un món comú, social, col·lectiu, lliure, republicà i feminista. Un món en igualtat i sense violències, on prevalguin les cures a les persones i natura.
26 de març de 2020