La legalitat constitucional es tensa a punt d’ebullició. L’Estat no en té prou amb el govern del PP, el suport del PSOE, les prohibicions cautelars executives del Tribunal Constitucional.
La Benemèrita Guàrdia Civil ha irromput ampliant la pressió repressiva judicial fins a Joan Ignasi Elena, coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum.
CCOO i UGT, que formen part del PNR, han alçat la veu per protestar de la citació i interrogatori,titllant d’intimidació, intromissió i excés d’atribucions, a la Guàrdia Civil.
La setmana final de les sessions del Parlament ha estat quelcom més potent que una rauxa d’estiu. És un preludi in crecendo del que succeirà cada dia que ens acostem a l’11-S. Sobretot a la data anunciada pel referèndum: 1 d’octubre.
L’ensurt de la Guàrdia Civil ha esdevingut una cura preventiva. Situa els conceptes de secessió i sedició al bell mig de les aspiracions d’emancipació i llibertat nacional catalanes. La benemèrita caldeja la consciència popular. Tanmateix, en comptes de provocar temor i fer enrere la marea popular catalanista, l’esperona.
L’actuació barroera estatal fomenta més animadversió, encrespa els ànims de llibertat republicana.
El Parlament ha aprovat el reglament de lectura única, per agilitzar i fer possible l’aprovació de la llei per fer el Referèndum l’1-O. Aquest reglament ha estat impugnat pel govern estatal, tot seguit prohibit cautelarment pel TC.
La lectura única parlamentària és una norma restrictiva en el temps u la participació, qüestió contraproduent en abstracte, però convenient en concret per afrontar certes pr0ohibicions estatals, així com disposar de la legalitat catalana, mínima i suficient, amb la que poder convocar, fer i exercir el dret a vot en referèndum, l’1-O.
CSQEP ha votat en contra d’aquesta reforma del Reglament per la lectura única. Ha al·legat la restricció democràtica que suposa, sense voler acceptar que poca democràcia existeix si la legalitat vigent estatal impedeix deixar fer el referèndum i el vot per l’1-O.
El PP ho ha entès ben clar. Ha votat i accepta la lectura única a les Corts estatals i a 14 CCAA, però vota en contra en el Parlament de Catalunya, precisament perquè est tracta de poder fer o no fer el referèndum.
El Parlament de Catalunya te l’obligació política i moral d’aprovar lleis transcendentals que estableixin i fonamentin una legalitat catalana que, davant la negativa reiterada estatal vers el referèndum, empari i permeti les condicions i garanties democràtiques suficients per realitzar el vot de la ciutadania.
No hi ha justificació democràtiques que si valguin per les negatives, prohibicions i boicot estatal.
Cap connivència, cap suport, directa ni indirecta, ni actiu ni passiu, amb un Estat, govern, tribunals i forces repressives, que actuïn per impedir el referèndum, la lliure expressió i decisió, tant del Parlament com de la població a Catalunya.
Cap atemorització al funcionariat és acceptable ni justificada, molt menys una raó per seguir sotmès i supeditat.
Qui no se situï, actiu i compromès, amb la causa del referèndum, quedarà fora de la causa de la llibertat d’un poble que s’ha mobilitzat massiva i repetidament per decidir lliurament el seu destí.
Qui no cridi, impulsi i participi del moviment pel referèndum, difícilment liderarà aquest país i mal favor li farà a l’hegemonia de les esquerres.
Catalunya en comú, ERC i CUP tenen la responsabilitat d’acomplir la voluntat mobilitzada democràtica popular mobilitzada.
El referèndum concentra el punt d’inflexió, tots els ingredients, per un canvi sobirà i republicà a Catalunya. I, per efecte dominó, a Espanya.
L’Estat actual, el Regne d’Espanya, està obsolet. La península Ibèrica està ixent la causa republicana des de la mobilització emancipadora i l’eina, ara i aquí, n’és el referèndum per l’1-O.
3 d’agost de 2017