No és el fantasma del comunisme el que recorre el món sinó el del Corona virus. L’epidèmia està provocant el caos econòmic i ben lògic el pànic de la població. La globalització econòmica, els sistemes de salut privats i públics no estant gens preparats i menys protegits per aquest embats de la natura desfermada. Com veiem també amb el canvi climàtic, la pobresa o, ben malauradament, amb la violència masclista a les dones.
El COVID-19 necessita investigació científica, salut pública universal, prevenció i precaució. Convé informació suficient per evitar fomentar un desgavell major amb l’alarma desfermada d’una població que, per instint i experiència, desconfia dels poders públics, econòmics i dels governants.
El Glòria, l’explosió a la petroquímica de Tarragona, la recent a Barcelona, el continu dels accidents i morts laborals, l’agressió mortífera de l’amiant, els feminicidis amb les dones violades i assassinades, a les que hauríem d’afegir les criatures agredides sexualment, no són accidents aïllats sinó relacionats en un modus de producció que violenta l’evolució social i el desenvolupament natural.
La globalització capitalista, com l’hem conegut i sofert en els últims quaranta anys, resulta letal pel bon fi de la humanitat i del planeta.
No hi ha futur amb la constel·lació de la propietat privada dels mitjans de producció, el poder polític dels estats que gestionen els interessos de la minoria privilegiada de l’ “1%”, o de les “dues centes famílies” més adinerades que posseeixen els destins del gran capital.
Una mutació o un virus posa a la picota l’immens poder de l’entramat econòmic. La mobilització social, el clamor que mou el 8-M de la vaga feminista, la creixent consciència climàtica, els esforços del municipalisme d’avantguarda com els del Comú, convindria que es focalitzessin en les causes fonamentals d’un sistema insostenible.
Per guarir les conseqüències nefandes dels poders econòmics, polítics i religiosos, necessitem anar a l’arrel de les causes que ocasionen les contradiccions, les inestabilitats, la crisi econòmica i la violència repressiva o militarista que resulten endèmiques.
Una economia sana, de cura de les persones i la natura, necessita d’un poder veritablement popular, proper a la ciutadania, defensors dels drets universals i les llibertats democràtiques, uns serveis en general i el de la Sanitat pública no sotmesos a les lleis absurdes del benefici propietat.
Com és que enmig dels llargs anys de la crisi econòmica, les amenaces apocalíptiques de la destrucció de la natura, l’agressió a les dones, s’hagi esborrat del llenguatge i la perspectiva política l’expropiació i nacionalització de les sangoneres financeres, els bancs, els grans oligopolis extractius, petroli, gras i altres, les grans multinacionals químiques i farmacèutiques?
Què ha de passar per defensar i instaurar una Renta bàsica universal?
Els valors republicans i praxis de poder de les majories socials treballadores i feminista són els que poden centrar-se en el taló d’Aquil·les del poder econòmic, polític i patriarcal.
El Contracte social del s XXI ha d’incloure treball, educació, dones emancipades i natura.
12 de març de 2020