L’estat ha llançat la Judicatura i la Guàrdia Civil contra el govern de la Generalitat. Escorcolls, detencions i retenció de comptes són un cop per sotmetre la naixent legalitat catalana. Volen impedir per la força repressiva militar el vot en el referèndum convocat per l’1 d’octubre.
La ciutadania madura acceleradament. La revolució catalana de les urnes i les paperetes és pacífica, festiva i candorosa, alhora està ben disposada al que es diu de boca en boca, “ara sí, és el moment”, “ara és l’hora” de decidir amb el vot, en el referèndum de l’1 d’octubre.
L’esperpent es criminalitzar unes paperetes i urnes, un vot i un referèndum.
Des de les primeres irrupcions a les seus governamentals per part de la Guàrdia Civil, amb les conseqüents detencions, la resposta cívica ha estat mobilitzar-se i començar a ocupar els carrers, en una ferma vigília democràtica, pacífica. La ciutadania ha tallat la Gran via. Els i les estudiants bloquegen la Diagonal. CCOO la Via Laietana. ANC i Òmnium s’han fent ressò del clam popular i han cridat a la resistència pacífica. Cap pas enrere durant aquesta setmana i mitja que queda fins el referèndum, de l’1 d’octubre.
Els pobles i ciutats han respost amb entusiasme i convicció. “Votarem”.
Les directrius polítiques les marca el carrer ocupat pel jovent i el poble republicà.
“Votarem”. “Els carrers sempre seran nostres”. “Independència”. Es el crit que s’enlaira a la Rambla de Catalunya davant de la seu governamental d’economia. També emergeix la demanda de paralitzar el país enfront de la repressió en nom de la constitució estatal, vaga general.
Les denuncies a l’atac de l’estat formen part de la maduració política. Però no són suficients. La provocació repressiva judicial i de la Guàrdia Civil necessita resposta d’una força popular que mostri més capacitat de sostenir l’exercici de votar, tant per la massivitat com per la rebel·lia generalitzada.
La legalitat catalana amb la que s’empara el referèndum per l’1 d’octubre ha d’enfortir-se inexpugnable per la legitimitat del carrer i de les places.
La democràcia popular catalana ha de fer enrere la provocació punitiva, la imposició d’un estat d’excepció de fet. És el carrer mobilitzat, alerta, decidit a decidir, qui pot anul·lar la força estatal. El “Votarem” s’amplifica a la societat catalana i aconsegueix simpatia espanyola.
El Regne d’Espanya mostra que no vol ni pot dialogar, ni acordar, ni pactar, amb la sobirania i legalitat catalana. El govern del PP, amb el suport de C’s, i malauradament amb la connivència del PSOE, va forassenyat a impedir a tot preu el referèndum i el vot de l’1 d’octubre.
Amb aquest estat no hi ha remei que si valgui. Qui cerqui i confiï en possibilitats d’acord està perdut per la llibertat i la república.
La república catalana es fogueja en el més profund del poble i jovent català. El suport de mobilització arreu de l’estat, des de Madrid a Galícia, País Basc, País Valencià, Andalusia i les illes, és el germen del nou temps republicà, lliure i social. Una nova germanor sorgeix entre els pobles i les classes treballadores. Fraternitat i solidaritat lliure. Ciutadania i pobles sobirans.
La flama republicana començà a estendre la seva llum i calor, no l’apagarà ni la judicatura, ni la Guàrdia Civil, ni el govern del PP, amb C’s, ni amb el PSOE.
Van impedir la renovació de l’Estatut. Ara no aconseguiran frenar el procés constituent de sobirania i de república catalana. “Votarem”.
21 de setembre de 2017