La rebel·lió republicana reflexiona i mesura les seves forces. Hi ha un bany de realitat de la democràcia catalana per guanyar i consolidar la constitució de la república. Convé consolidar l’escenari i el moviment sorgit amb l’1-O i 3-O. Es guanya un temps per renovar forces, legitimitat i legalitat amb mediacions i una ampliació d’aliances.
El moviment ciutadà popular ha esclatat amb entusiasme quan el president Puigdemont ha assumit presentar els resultats del referèndum 1 d’octubre amb el mandat que Catalunya esdevingui un Estat independent en forma de república, en canvi ha desconcertat la suspensió dels efectes de la independència per emprendre un diàleg. L’anhel popular ha sofert un xoc de gran impacte. Tanmateix ho ha acceptat.
La vigília a les escoles per assegurar la votació de l’1-O, ha d’adoptar una nova forma per defensar l’efectivitat del vot realitzat. A més de ‘Ni un pas enrere’, és temps de consolidar el moviment aconseguit. És hora de promoure que els i les representants, el Parlament i el Govern obeeixen i compleixen el mandat popular 1-O i 3-O.
L’expectativa del bon resultat s’expressa en la Declaració dels representants de Catalunya: la constitució d’una república catalana com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.
Les iniciatives d’un temps de mediació i diàleg han de ser àgils, útils i efectives. La clau rau en enfortir el moviment popular. És vital la bona salut i coordinació del moviment de les escoles obertes, els comitès de defensa del referèndum, les plataformes locals i la taula democràtica.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, lideressa de BComú, junt Catalunya en Comú, s’han compromès a fons, promovent, demanant i exigint, mediació i diàleg. Ara és l’ocasió d’efectuar-ho per contribuir a l’inici constituent republicà.
L’escenari polític és que l’actual Parlament autonòmic no es correspon amb la relació de forces que estableix la mobilització ciutadana. Però la sortida política d’unes eleccions determinades pel marc autonòmic, intervingut i amenaçat pel Regne i el govern estatal del PP, tampoc corresponen a les expectatives. La mobilització ultrapassa la legalitat constitucional del règim del 78. Per això hi ha el compromís i decisió d’iniciar la constitució d’una república.
L’estat nega el diàleg i rebutja la mediació. Un escenari de diàleg és altament improbable si el govern estatal i el regne s’enroquen en negar i boicotejar els drets i les decisions de la ciutadania a Catalunya. El bloqueig de la caixa del Govern de la Generalitat, la imposició de la Policia i Guàrdia Civil, les suspensions de sessions del Parlament, les imputacions a centenars de càrrec electes i les denuncies de sedició, estableixen un escenari guerrer, d’involució democràtica amb mesures de mordassa dictatorial. En fi, res a veure amb diàleg, igualtat i pau.
El Govern trontolla, no s’atreveix a consumar l’inici constituent, el moviment democràtic no es sent prou fort encara, hi ha traïció en el mandat del referèndum 1-O, o es guanya un temps preciós per reagrupar forces, ampliar aliances, denunciar l’immobilisme del bloqueig estatal, mentre incrementa raons i legitimitat?
L’estat és prou fort per derrotar i sotmetre la rebel·lió catalana o una nova germanor democràtica entre el poble espanyol i el català obrirà camí a l’acord polític en igualtat? La democràcia catalana inicia una divisió i davallada o agafa forces per un nou embat?
Aquestes reflexions són obligades, recorreran tot el país, classes socials i estaments, en aquest dies de mediació i diàleg. El resultat no serà especulatiu, sinó l’inici efectiu constituent o una revolta generalitzada des de la base popular o, és clar, un reflux. El repte de decidir i la magnitud del moviment, posen en evidència les veus que no contemplen la possibilitat de guanyar. Fins i tot la capacitat d’establir una fórmula de treva constituent per afavorir el diàleg, enforteix l’execució de la decisió popular.
Ahir, el president, el govern, el Parlament, les i els representants signants de la república catalana no van fer un acte jurídic de nova legalitat republicana sinó unes declaracions i compromisos polítics. El Parlament no va votar res, cert. Però resulta fal·laç les giragonses jurídiques del PSC sobre que ‘no es pot suspendre el que no s’ha aprovat’.
És clar que entrem en un nou temps i escenari polític. També és prou clar que la lluita principal es trasllada a l’evolució, consistència i consolidació del moviment popular, amb les aportacions que hi hagin de la mediació i el diàleg.
L’inici constituent republicà es legitima amb la reflexió i el diàleg, l’avenç i consolidació serà en funció de les forces i aliances del moviment de base i autoorganització popular.
12 d’octubre de 2017