El 155 ho te ben difícil per consolidar els estralls que comporta: la intervenció dels comptes del Govern des del 15-S que afecta a innumerables entitats, l’empresonament dels Jordis, la suspensió del president i consellers, la presó. Barcelona en comú cancel·la el pacte de govern amb el PSC, pel suport decisiu fet al 155. Terrassa dóna pas a un alcalde del municipalisme del canvi, per la dimissió de l’alcalde Ballart en rebuig del 155
La decisió de les bases de BComú desencadena un terratrèmol.
L’alcaldessa Ada Colau ha estat ferma en promoure un debat reflexiu i en diàleg que ha madurat en la concepció ètica i política democràtica. L’ideari de ciutat de drets, serveis, diversitat, convivència i pau és antagònic a les imposicions i perjudicis que comporta l’aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.
El govern de l’Estat del PP, encoratjat per Ciutadans, amb el suport compromès del PSOE-PSC, limiten i neguen drets, llibertats i serveis bàsics a la ciutadania catalana, per tant a la barcelonina i la de tots les municipis. No pot governar pel bé de la ciutat qui contribueix a bloquejar, i a perjudicar, amb el 155 a la ciutadania i les entitats més diverses, socials, de lleure, educatives, recreatives, esportives i culturals.
La supeditació de la llengua i l’escola catalana formen part del greuge que l’Estat imposa contra Catalunya.
La cancel·lació a Barcelona del pacte de govern amb el PSC, s’està configurant com l’epicentre d’una ona expansiva que anuncia la modificació complerta del panorama dels Ajuntaments arreu de l’àrea metropolitana d’ençà de 1978.
Terrassa configura una entesa tàcita sobre l’eix dels projectes socials i de ciutat del municipalisme del canvi de TeC.
Barcelona, Badalona, Sabadell i Terrassa formen un contrapunt ciutadà a l’efecte 155. La paradoxa és que mentre el govern estatal pressiona i imposa a les grans empreses abandonar Catalunya, si més no la seva seu, la ciutadania mira cap a les necessitats dels barris i socials, tot retirant la confiança de 40 anys a l’actual PSC ‘del 155’.
La immensitat de la manifestació el dissabte 11-N, per la llibertat dels presos polítics i la república, mostra que el clam ‘els carrers seran sempre nostres’ fomenta en la pràctica la superació de l’anomenat bloc independentista al desplegar una gran entesa o front democràtic, sobirà, social, municipalista i republicanista.
Els municipis de Barcelona i Terrassa s’avancen i obren pas a canvis profunds en el panorama polític de les grans ciutats i pobles cap un espai de convivència, amb drets, sobirania democràtica i serveis socials.
16 de novembre de 2017