Ni fonts ni edificis enllumenats en groc, ni llacets grocs, ni pancartes per la Llibertat preses i presos polítics als Ajuntaments. La llibertat d’expressió es limita per obra i gràcia de les imposicions del 155. Les eleccions del 21-D son demolidores dels propis drets i llibertats bàsiques constitucionals. L’atac a la Generalitat i a Catalunya és una bomba de temps als drets i llibertats del Regne.
La mordassa s’estén per arreu. La Junta electoral també ha prohibit la concentració dels avis i àvies per la llibertat de la plaça Mercadal de Reus. L’aturador d’aquest 155 dinamitador de llibertats només pot ser un moviment com el de l’1-O i 3-O.
Hi ha un ressò de la democràcia orgànica segons els principis del frente nacional del movimiento franquista.
Els components del bloc constitucionalista del 155, orquestrat per l’Estat, Ciutadans, PPC i PSC, denuncien com si fossin fiscals, mentre les Juntes electorals de Barcelona i Central s’emulen en prohibir. Tot per perjudicar les candidatures que no son del 155.
L’explicació de la Junta Electoral obeeix fil per randa les consignes de la Moncloa: diu que la llibertat d’expressió «té el seu màxim apogeu quan l’exerciten persones individuals o jurídiques a través dels seus representants, però està més limitat quan es vol exercitar a través d’entitats públiques que tenen obligació de mantenir la neutralitat i garantir la llibertat d’expressió i de vot de tots els ciutadans i no només d’una part d’ells». En fi, tuf dictatorial.
La conxorxa d’Iceta amb Arrimades i Albiol, alerta de que són líders que en cap cas poden ser alternativa política i de govern per l’avenç de la democràcia catalana.
El bloc del 155 disposa d’un complement entusiasta en el Cercle d’economia, que insisteix: ‘cal iniciar una nova etapa en que prevaleixi la voluntat de diàleg i acord’ en el post 21-D. El Cercle preveu el caos en cas contrari, mentre indica que el nou president s’ha de comportar ‘dins la legalitat’, en referència al 155 i a la Constitució de 1978. Anton Costas pregona càstigs apocalíptics per l’economia de seguir l’estela de la DUI, vol dir de sostenir el camí que portés a la república catalana.
Els grans poders econòmics atien, com Foment del treball, l’amenaça d’increment de crisi, amb el trasllat de les seus de les empreses, en el cas de persistir el moviment i les perspectives republicanistes. Ciutadans i PPC beuen d’aquests poders, incloent-hi el PSC.
Els senyors dels grans negocis donen una prova suplementària de que el moviment popular de la rebel·lió catalana es confronta als lideratges polítics i a les institucions estatals del Regne i règim de 1978.
A la campanya pel 21-D les forces sobiranistes faran bé d’aclarir que no donarien suport, ni actiu ni per omissió, al presidenciable de C‘s (Arrimades), PPC (Albiol) i tampoc del PSC (Iceta).
El nou president o presidenta ha de formar part de les forces polítiques i aliances que reconeguin i es basin en la legitimitat del referèndum de l’1 d’octubre, compromeses en la retirada del 155, per cercar l’estratègia adient a les necessitats socials i a fer camí de república catalana.
30 de novembre de 2017