Les eleccions del 21-D han atorgat el guany a la majoria independentista republicana, JxCat, ERC i CUP. L’Estat amb el bloc 155 -Ciutadans, PP, PSOE-PSC- han fracassat davant la força popular de l’1 d’octubre. Ciutadans aconsegueix la primera minoria però no pot formar govern. Catalunya en Comú-Podem queda sense la clau de la Generalitat. Tant l’1-O com el 21-D les urnes clamen per fer camí sobirà i republicà.
Durant els últims anys la democràcia catalana ha incrementat, en totes les eleccions, consulta i referèndum, el vot per la sobirania, la independència i la república.
2.063.361 vots i 70 escons han aconseguit l’independentisme (47,49 %). 1.889.176 vots i 57 escons són pel bloc estatal 155 (43,49 %). 323.695 vots i 8 escons per Catalunya en Comú-Podem, que ha fet bandera de no atorgar el govern ni a Arrimades/C’s ni a Puigdemont /JxSí, però combat contra el 155, mentre defensa una perspectiva social, sobirana i republicanista.
La triple contradicció Estat i Catalunya, Dretes i Esquerres, Involució democràtica estatal monàrquica i Sobirania independentista republicana catalana, entra en una nova fase.
La lluita entre les classes, social, democràtica, ideològica, mediambiental, feminista, contra la corrupció, es desenvolupa en l’escenari de la confrontació de l’Estat/155 amb el règim de 1978 i la democràcia catalana per una Generalitat republicana.
Les eleccions no han resolt la crisi política estatal. La formació del Parlament, del nou President i Govern és un trencaclosques endimoniat. El nus Gordià te a veure amb 4 presos polítics, els dos líders del moviment -ANC i Òmnium-, el vicepresident legítim, Junqueras, 3 d’ells diputats actuals. 4 exiliats/des inclòs el president legítim, Puigdemont, nou diputat presidenciable de JxSí.
L’Estat, la Fiscalia i el bloc 155, s’enroquen per anul·lar les institucions catalanes i derrotar la rebel·lió republicana. L’anunci de l’extensió de les imputacions a 28 persones és mostrar que no hi ha voluntat política de cap flexibilitat i treva. El discurs del Rei alerta que la subsistència del Regne adopta el to 155 contra les llibertats, la democràcia i la capitulació de Catalunya.
‘Es carrers seran sempre nostres’ hauran de moure’s per facilitar la resolució del trencaclosques institucional.
Les properes setmanes determinaran si la magnífica mobilització del Referèndum 1 d’octubre i del 3-O és un punt àlgid que il·lumina un nou horitzó constituent, o esdevé un punt inflexió des d’on s’iniciï la davallada del moviment sobiranista.
Els símptomes del moviment popular són de victòria i disposició de lluita, perseverant i pacient, ‘Anem a poc a poc perquè anem lluny’, en comptes de desencís i predisposició a abandonar la lluita per una capitulació.
Unes primeres lliçons s’obren pas dins l’imaginari popular: a) ha estat la disposició irreductible i la força immensa del poble mobilitzat unit qui va permetre i imposà pacíficament el referèndum 1 d’octubre, malgrat la repressió estatal; b) l’Estat està disposat a tot per impedir la llibertat de Catalunya, bloqueja la voluntat sobirana de decidir per mitjà de la judicialització, la repressió, intervenció i violència; c) cal una nova estratègia per avançar, que inclogui el factor social, la fraternitat amb els pobles de l’Estat, processos constituents que impulsin la lluita democràtica des de cada poble, que anul·lin la força repressiva i la involució democràtica estatal.
Fetes les eleccions cal que l’Estat retiri la intervenció i l’aplicació de l’article 155, alliberi els presos polítics, no condicioni el retorn de les persones exiliades amb l’ordre de presó, suspengui les amenaces i imputacions judicials. Les forces i coalicions catalanes han de constituir el Parlament, President i Govern, en funció de l’1 d’octubre i de la majoria sobirana republicana.
És fonamental per les forces treballadores i de les classes populars situar-se en la perspectiva popular republicana.
28 de desembre de 2017