| Es poden fer molts escarafalls, pulles i escarni a la CUP per la gosadia de posar veu al remor dels carrers senzills, treballadors i precaris. La decisió cupaire de presentar una esmena a la totalitat i no possibilitar la tramitació d’aquests Pressupostos (63,42%) del govern d’ERC i Junts, acompanyada de seny genial a l’optar per seguir negociant (68,79%) per aconseguir forçar un canvi de rumb del govern, significa exigir que l’hegemonia del catalanisme independentista sigui favorable a les necessitats de la majoria social ciutadana. |
| La majoria independentista parlamentària, dins el govern ERC-Junts i fora amb la CUP-Guanyem, ha d’exercir des d’un lideratge d’esquerres, republicà, autodeterminista i social, val a dir, que s’ha de percebre, en les polítiques concretes, que ERC i CUP-Guanyem disposen de majoria enfront de Junts i els privilegis neoconvergents. Aquest és el sentit de que la CUP es planti i exigeixi fets coherents d’esquerres davant uns pressupostos expansius que, si bé incrementen certes partides, es cuiden prou d’assegurar el predomini dels negocis de les grans empreses, bancs i propietaris, com no es toca la fiscalitat, ni es pretén reduir el frau; en els aspectes socials no es just reduir diners a la Renda Garantida, el poc finançament als serveis socials bàsics, l’oblit del sensellarisme i no enforteixen els municipis. El concepte de la CUP de triple esmena és interessant a l’hora d’aconseguir un canvi de rumb on s’apunti un model econòmic de drets universals i serveis públics: a) a la relació amb l’Estat, b) a les polítiques socials i al model sociovergent, c) als pressupostos continuistes. La insuficiència pressupostària (habitatge, sanitat, llengua) sura malgrat la propaganda de les seves virtuts. La deficient execució de les partides estatals (infraestructures, corredor mediterrani, Rodalies) afegeix un greuge estructural cada any més insostenible i inacceptable. Se li afegeix el manteniment de la política repressiva estatal contra les llibertats, la independència, les perspectives republicanes i les milers de persones lluitadores repressaliades. Per preparar els embats democràtics i l’avenç autodeterminista cal ser bel·ligerant a tots els nivells, a l’Estat, a Catalunya i a Europa també aprofitant l’exili. El diàleg, per ser profitós, ha de tractar sobre les llibertats, la sobirania, l’amnistia, el dret a l’autodeterminació i el referèndum; aquests elements són els que poden fonamentar una relació sana i lliure entre l’Estat espanyol i Catalunya. L’Aurora hem defensat vers els pressupostos la “tàctica Nafarroa” d’EH Bildu (pactar. aconseguint acords concrets en els pressuposts, l’abstenció). Referent a la consulta de la CUP, s’assemblaria a l’opció d’abstenir-se amb la diferència de fer-ho segons una negociació i un pacte precís de polítiques concretes, per tant a la pràctica, el que es proposa fer ara la CUP. El llindar que voreja la CUP està en que si no hi hagués canvi de rumb ni nous pressupostos amb el doll dels NextGenerationEU, prorrogar els antics pressupostos podria provocar un desgavell fatal. Un canvi de rumb és possible si es basa en les mobilitzacions i una aliança republicana. Els carrers acullen la lluita per les pensions, contra els desnonaments, la denuncia de l’especulació immobiliària i de l’energia, per la pacificació urbanística i dels entorns de les escoles, per acabar amb l’amiant, pels salaris i serveis públics, contra el racisme i l’homofòbia i LGTBI, la defensa del mediambient i el territori de l’especulació, per l’educació i la llengua catalana, el moviment feminista pels drets de les dones i la reparació de les agreujades, fent esment de les agressions sexuals i violacions, incloses les infantils. Cal un rumb republicà, autodeterminista, social i feminista. 18 de novembre de 2021 |