| El blindatge del català i la quota del 7,5 % en la llei audiovisual és una gran noticia, ara bé, resulta xocant que la contrapartida sigui avalar uns pressupostos que no resolen la desigualtat entre impostos, inversions i transferències a Catalunya, o quan el govern executa només el 30 % de les inversions compromeses. Si els vots d’ERC són determinants per aprovar els PGE2022, com és que es conforma en tant poc, de fet en promeses? Com és que no es forci i es valori el vot per aconseguir Rodalies, altres infraestructures com el corredor mediterrani, transferències per Salut, Educació, Violència masclista i blindar les lleis aprovades pel Parlament? |
| Som davant un nou episodi de promeses i enganys, una burla a les necessitats ciutadanes més elementals. ERC s’ha agafat a quelcom tant sentit i preuat com és la llengua per evitar un pols essencial que fes trontollar el govern estatal. L’actual partit majoritari independentista ressent la tenalla del poder econòmic català, de les imposicions europees i del manà promès, així com del propi estat, desdoblat en els cants de sirena que promet el govern i les destrosses de la judicatura i l’aparell repressiu. El partit de Junqueras i del president Aragonès tem, amb bon seny, que si tensa massa la corda pot caure el govern de coalició PSOE i UP. Com que no hi ha, pel moment, una alternativa estatal a l’esquerra del PSOE, es pot obrir pas a un escenari de clara involució conservadora ultradretana. La possibilitat d’un govern dretà i ultradretà, PP i Vox, és desitjada i de fet encoratjada, per l’essència institucional dels poders estatals. La Judicatura ho mostra a cada provocació i cop legal i repressiu contra la sobirania de Catalunya, sigui prohibint les decisions del Parlament o incrementant les 3.500 persones repressaliades per lluitar per la causa de les llibertats catalanes i republicanes. L’elecció del poder judicial, ben dretana, és degut el PSOE i el PP s’han donat la ma a favor dels magistrats pro PP i ultradreta. Això ens dona les claus d’una altra possibilitat, la gran coalició PP i PSOE que retornés al bipartidisme del règim constitucional monàrquic. El mal menor en que se situa ERC resulta massa temorenc i inconsistent, doncs a cada èxit dretà qui en surt animada és, ni més ni menys, que la ultradreta. Tot i que no sigui el moment per fer caure el govern, sí que ho és de pressionar-lo i obligar-lo a polítiques que afavoreixen les necessitats socials, ciutadanes i treballadores, incloses les inversions i transferències bàsiques per Catalunya. El vot determinant d’ERC al Congrés pot optar a aconseguir acords substanciosos. La CUP desaprofita l’ocasió d’aconseguir certs avenços com fa EH Bildu. Quan seria el moment adient de ruptura en aquest context diabòlic? En primera instància quan la monarquia acabi de trontollar i la UE no sostingui un estat caciquil que viu de la incompetència, el frau i la corrupció. En segon cas, quan hi hagi una rebel·lió que combini el 15-M amb l’1-O i 3-O català però a escala estatal. En tot cas, quan hi hagi una alternativa mínima, amb base massiva suficient per desencadenar els processos constituents republicans, on es senti la necessitat de la aliança i suport dels sobiranisme, independentisme i republicanisme català, val a dir, es garanteixi en aliança republicana el dret a l’autodeterminació, així com l’amnistia. Avui dijous 4 s’obre el 17è Fòrum contra les violències de gènere dedicat a la lluita contra la violència institucional, fins el dissabte 6. Abans d’ahir tothom ens vàrem commocionar esfereïdes per la nova agressió sexual i violació descarnada a una noia de setze anys a Igualada. El sistema patriarcal i la misogínia masclista segueix imparable i impune. Tanmateix les quotes pressupostaries dedicades a aquesta immensa xacra són ínfimes. El dret al propi cos de les dones que defensen com a cabdal les meravelloses mobilitzacions feministes encara és una fita a aconseguir en l’imaginari ancestral col·lectiu, en els fets concrets inclòs a dins les llars i famílies, a les empreses i a la praxis institucional. Fraternitat, sororitat i estima a la nostra germana. Toca guarir-la, creure-la i posar tots els mitjans per reparar les conseqüències d’un dany ignominiós. Els dies 4, 5 i 6 de novembre dialoga i aporta les teves experiències al XVII Fòrum contra les violències de gènere. 4 de novembre de 2021 |