Exigim una auditoria publica als comptes de la Seguridad social. El dissabte 16 d’octubre la Coordinadora Estatal por la defensa del sistema públic de Pensiones (COESPE), junt a les més importants plataformes de pensionistes del país, amb suport de moltes altres organitzacions socials i sindicals, com la PAH, Sindicat de Llogateres, AFFAC, IAC, CGT i altres, convoca a una concentració davant de les Corts a Madrid, per la defensa del sistema públic de pensions, exigint una Auditoria Pública dels comptes de la Seguretat Social, per determinar la magnitud de l’ús indegut dels fons d’aquesta entitat, a ser emprats durant dècades a partides que haurien hagut de ser a càrrec dels Pressupostos Generals de l’estat. |
A aquestes organitzacions socials, cíviques, sindicals, s’hi han afegit també alguns grups polítics, que exigeixen la no privatització d’un servei públic tan essencial com la pensió i una auditoria per fer transparent i palès que els ingressos de treballadors i empresaris destinats a pensions han anat a parar a altres assumptes que no tenien res a veure. Per tant, que s’han de tornar al Fons de pensions per la sostenibilitat i millora d’aquest servei. La quantia dels fons així utilitzats haurien representat en el dia d’avui una important guardiola al servei de les pensions públiques, això consolidaria el seu present i futur, alhora anul·larien tots els hipòcrites arguments sobre la insostenibiltat de las pensiones públiques. El Tribunal de Comptes ha manifestat que només entre 1989 i 2013 s’han carregat a la Caixa de la Seguretat Social 103.690 milions d’euros de «despreses impròpies», fins i tot un estudi de CCOO amplia el període i estima aquestes despeses en més de 500.000 milions. Malauradament les direccions de CCOO i UGT no s’han afegit a la convocatòria. Tanmateix més de 300 sindicalistes, majoritàriament de CCOO i UGT, donen suport en un manifest a la convocatòria del 16, així com a l’exigència de l’Auditoria Pública als comptes de la Seguretat Social. Entre els suports hi ha el Congrés de la Federació de Sanitat de CCOO, el Congrés de la Unión Provincial de Sevilla de CCOO, el de la Federació de la Ciutadania de Madrid de CCOO, el Congrés de la UGT de Catalunya, el Congrés Confederal de UGT, la Unió de Jubilats i Pensionistes de UGT. així com altres congressos i instancies sindicals. Fa poc CCOO i UGT han signat un pacte per la sostenibilitat en el que han aconseguit, gràcies a les mobilitzacions seves i de totes les organitzacions, la revalorització de les pensions i la inclusió dins dels Pressupostos de l’estat d’una clàusula per garantir la pujada de les pensions segons l’increment del cost de la vida. Però, davant la debilitat del pacte, afegeixen en els seus comunicats, “hem d’estar amatents per la segona fase que es negociarà aquesta tardor” i també que es seguiran mobilitzant per aconseguir tot el que falta per unes pensions dignes. Llavors, perquè no mobilitzar-se ara junt al conjunt de forces obreres i populars, seguint la senzilla regla de sumar forces que tant necessitem? Des de la Marea Pensionista convé establir ponts en aquesta direcció. El ministre Escrivá va llençant globus-sonda. Les seves provocadores declaracions les desmenteix a l’endemà. Però el sentit de tot el que va fent el govern Sánchez no deixa de respondre als interessos del gran capital europeu i de la mateixa Comissió Europea, aprofitant el xantatge dels fons europeus posant condicions als estats per concedir-los.- L’Europa capitalista vol avançar cap a la privatització de les pensions i l’allargament de la vida laboral. I, de fet, el “govern més progressista de la història” està aconseguint: “l’efecte Escrivà” ja ha reduït un 20% les jubilacions anticipades. Això en un país on el 40% de persones que es jubilen tenen més de 40 anys cotitzats. I amb un 40 % de jovent a l’atur. Per tant, més enllà de diferències en anàlisis o en comunicats, el que es tracta és d’unir el màxim de forces per fer front a una ofensiva ininterrompuda en la que el capital europeu i de tot l’estat busca enriquir-se a costa d’empobrir a la més vella barricada de resistència als seus plans. Demanar una auditoria pública sobre la despesa de les pensions i exigir una pensió mínima per homes i dones igual a 1.080 euros és avui una exigència que uneix i hauria de mobilitzar tots els partits que es diuen d’esquerres i progressistes i tots els sindicats i moviments populars. 14 d’octubre de 2021 |