| Fa només dos mesos, el Cercle d’Economia, amb les seves jornades feia la seva feina donant veu un cop més a la burgesia catalana. En el terreny més polític, el Cercle expressà el seu recolzament als indults dels principals condemnats pels fets d’Octubre de 2017 com un primer pas en la pacificació del conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol. Donava així la mà al Govern de Pedro Sánchez, durament assetjat en aquells moments per la campanya de les dretes espanyoles contra els indults. El Cercle va plantar cara a Pablo Casado i sobre tot el va irritar aconseguint un tímid suport d’Aramendi, el president de la CEOE, a les mesures de gràcia. |
| Dies després, el Govern espanyol va aprovar els indults. Han estat una primera victòria i un respir per al moviment independentista: els seus líders sortien al carrer sense deixar de reclamar l’amnistia i l’autodeterminació ni de proclamar l’objectiu d’una República Catalana. Alguna cosa més, però, es va cuinar en aquelles jornades. Podríem dir, sense por a equivocar-nos, que Pedro Sánchez va oferir paraules tan boniques com buides, diàleg, reconciliació, i quelcom de més tangible: negocis. I els burgesos catalans van posar sobre la taula la seva capacitat d’influència per tal de fer retornar els principals partits independentistes al marc autonomista de la Constitució Monàrquica. Els burgesos també maneguen paraules boniques quan parlen d’economia. El Cercle reclama superar tant l’economia basada en el totxo com la del turisme, volen industrialització, i una industrialització sostenible, que pugui respondre de manera eficaç a les punyents amenaces del canvi climàtic. I, per tot això, una distribució justa territorialment i eficient dels fons europeus. Al costat d’aquests discursos, però, va aparèixer, en les jornades del Cercle, un projecte tangible, l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, a la que el Cercle va donar suport de manera entusiasta. L’enèsima ampliació de l’aeroport és un projecte d’AENA que s’arrossegava des d’un cert temps i que ara als corre pressa. AENA, prenguem nota, és un d’aquests instruments de col·laboració públic-privat, com els que ara voldrien generalitzar en el capitalisme neoliberal post-COVID: l’Estat inverteix diners públics (1.700 milions d’euros per aquest projecte) i els privats fan negoci amb ells. I, en aquest cas, Catalunya posa uns terrenys en el delta del Llobregat considerats protegits per la seva biodiversitat. En fi, un escàndol que mostra la incapacitat dels capitalistes i dels governs per sortir del que en llurs discursos identifiquen com errors o problemes. Novament les seves solucions són els negocis fàcils però insostenibles, amb més totxo, més turisme, més danys el clima i a la biodiversitat i més sacrificis per a la població. Què no es podria fer amb aquesta inversió per millorar el transport públic en l’àrea metropolitana, per optimitzar les connexions ferroviàries amb altres ciutats aprofitant amb més trens les infraestructures existents i reduir així les connexions aèries, facilitar la vida del poble treballador i amb això l’economia productiva i la lluita contra el canvi climàtic? Malgrat l’escàndol i l’oposició popular, a primers d’aquest mes, Puignerò, el vicepresident i conseller de Territori de la Generalitat, en el més pur estil autonomista i convergent, va anunciar un acord amb el govern espanyol per tal de tirar endavant el projecte. Dies després, ha estat el president Aragonés el que ha vingut a confirmar el suport al projecte a condició de limitar els danys mediambientals i assegurar una participació catalana en la gestió de l’aeroport. La influència de la classe burgesa sobre els partits de govern sembla que comença a donar fruits a costa dels interessos de la majoria de la població i del dret de les catalanes i catalans a decidir lliurement el seu futur. Els acords entre la CUP-Guanyem i ERC passen hores baixes. El diumenge 19 de setembre està convocada una manifestació que cal que sigui massiva i contundent. Front els acords entre els capitalistes i els governs espanyols i català, es dibuixa una àmplia confluència d’entitats ecologistes i veïnals, dels ajuntaments de l’àrea metropolitana i del Baix Llobregat, dels sindicats, de la CUP i dels Comuns, i àdhuc de sectors d’ERC i de Junts per Catalunya que s’hi oposen a les preses de posició del Govern de la Generalitat. L’objectiu és clar, aturar l’ampliació de l’aeroport. És també, però, l’ocasió per reconfigurar una àmplia aliança popular i d’esquerres pel dret de decidir. 26 d’agost de 2021 |