| Fa uns dies els govern de l’Estat i la Generalitat van pactar, per sorpresa i mig d’amagat, l’ampliació de l’aeroport del Prat que implicarà una inversió de 1.700 milions d’euros. La trobada del lobby empresarial i econòmic català del passat 2 de juny va donar els seus fruits. Aquest acord d’ampliació no només s’ha fet d’esquenes al territori, sense tenir en compte l’alt valor ecològic i mediambiental del delta del Llobregat, i representa un pas enrere en la reducció d’emissions de CO2 i en la lluita contra el canvi climàtic, sinó que s’allunya de l’acord d’investidura signat entre ERC i CUP-Guanyem. |
| Immediatament després d’aquest pacte Estat-Generalitat la CUP ja deixava clar al govern que l’acord d’investidura no va ser un xec en blanc i que de cap manera es van pactar dos anys d’estabilitat amb ERC, sinó que era un acord que havia de comportar la recuperació de la confrontació amb l’Estat i tot un seguit de millores materials per a la majoria de la població. Per la seva part Guanyem Catalunya va dir que el Govern cometia un greu error i que no es podien prendre acords que malmetessin el territori i en benefici d’uns pocs. Està clar que aquest pacte no és el camí i que dificulta l’acompliment dels acords presos. De fet, aquest pacte situa la política bilateral Estat-Catalunya encara en el pla autonòmic i l’allunya de l’objectiu de l’acumulació de forces necessària per a la preparació d’un nou embat democràtic amb l’Estat. Aquesta acumulació de forces ha de passar necessàriament per fer polítiques que apostin decididament per un pla de rescat social que posi en primer terme els interessos de les classes més vulnerables: polítiques d’habitatge, renda bàsica universal, treball digne, drets de ciutadania, llibertats socials, garantia dels subministraments bàsics, polítiques ecologistes contra el canvi climàtic… I això xoca frontalment amb els interessos econòmics que representa Junts per Catalunya. Aquest pacte d’ampliació de l’aeroport posa de manifest una deriva cap a les polítiques dretanes d’una part del govern i una aposta per la consolidació d’un model econòmic caduc basat en el turisme, d’enorme temporalitat, baixos salaris i condicions laborals precàries. Semblaria que el fervor independentista dels Puigneró o Canadell queda en un segon pla quan els interessos econòmics de les elits catalanes que representen estan en joc. No és cap sorpresa que amb companys de viatge com aquests el pacte entre ERC i CUP-Guanyem trontolli. A la primavera ja avançàvem que el govern ERC-Junts que naixia era un govern feble i poc estable. I quant més s’escori el govern cap a la dreta més aviat s’enfonsarà i més l’allunyarà del poble i de l’anhelada majoria del 70%. La lluita per la llibertat nacional ha d’anar del bracet de lluites que millorin les condicions materials de vida de la classe treballadora. Així ho recollia l’acord entre ERC i CUP-Guanyem. Només aplicant polítiques de caire social s’aconseguirà aquesta majoria del 70%; és a dir, només quan aquesta majoria copsi que la lluita per la independència és una via clara i decidida per aconseguir una República Catalana plena de drets socials i de ciutadania, i no la dels interessos del capital. La imposició de les lògiques neoliberals de Junts dificulta enormement avançar cap a aquesta majoria. En canvi, una aliança de l’independentisme d’esquerres i del sobiranisme autodeterminista esdevindria una poderosa eina per posar en primer terme les polítiques que urgeixen a les classes populars alhora que la la lluita pels drets nacionals. L’emergència social, nacional i climàtica bé s’ho val. 19 d’agost de 2021 |