El govern de l’Estat i la Generalitat han acordat l’ampliació de l’aeroport del Prat. D’amagatotis i en secret, a esquenes de la Comissió que s’havia creat per estudiar les seves conseqüències i sense que AENA (una empresa estatal participada per diversos fons multinacionals) hagués explicat en què consistia l’ampliació. Una reunió clandestina com excusa per una roda de premsa en la que la Generalitat “republicana” assumia en el fons i la forma els plantejaments d’AENA, deixant tots els interrogants per respondre i fins i tot d’aquells que estan a favor de l’ampliació, però que qüestionen aquesta ampliació.
Vergonya fa que qui “negocia” per la Generalitat, el vicepresient del partit de Puigdemont, paladí de la “confrontació intel·ligent” amb l’Estat, s’hagi “oblidat” de la reivindicació sobre la gestió catalana de l’aeroport. No està malament el gripau que s’ha empassat. Quan es tracta de negocis, com en els millors temps de Convergència, l’estelada es guarda al calaix dels diners i ja la traurem per l’11 de setembre. El «sector negocis» convergent té bons alumnes a Junts.
Vergonya fa que el President del govern català Pere Aragonès lloï l’acord. ERC, de nou, es mostra incapaç de plantar-se davant els sectors empresarials més vinculats al BOE i mantenir el seu programa, que és pel que la van votar i on es mostrava contraria a l’ampliació. Tot i així, la majoria d’agrupacions del Baix Llobregat es mostren contràries a un acord pres sense cap debat.
Vergonya fa el “gobierno más progresista de la historia”, l’agenda de la “transició ecològica” enmig de l’emergència climàtica, pactada amb UP, queda com el que és pel PSOE: pura propaganda. El govern de coalició queda retratat de nou: UP s’assabenten per la premsa i de nou, si discrepen els mitjans del Règim els acusaran de deslleials. Aniran més enllà de les paraules?
Vergonya les declaracions de Puigneró, el vicepresident, que ens regala algunes perles com: “serà l’aeroport més verd del món”.. tot un exercici de cinisme una vegada s’hagi carregat el delta i l’espai de la xarxa natura 2000 i juntament amb la Ministra, tiren de tòpics amb frases de manual sobre la creació de llocs de treball, el progrés, un aeroport de primera i, amb la pandèmia de fons, una inversió de 1.700 M€ que ens porta a un futur brillant en la recuperació econòmica. En fi, els mateixos “arguments” que amb els casinos del Barcelona Word o ara amb els Jocs Olímpics d’Hivern.., mentrestant la xarxa de Rodalies, la que utilitza el 90% de la gent, continua sense inversions i anar de Barcelona a Tàrrega, Manresa, Vic es triga ara el mateix o més que fa 100 anys i el corredor del Mediterrani segueix sent una quimera.
Qui guanya i qui perd?
L’acord sí que té algunes certeses. Qui el recolza són els fons voltors i les multinacionals que composen el capital d’AENA en primer lloc, el conglomerat al voltant de la indústria del turisme i les empreses del sector del ciment. Guanys ràpids i segurs que transfereixen diners públics a les multinacionals. Guanyen els de sempre, sembla que dona igual qui governi.
Un acord a esquenes del territori i els municipis
De l’acord queden molts interrogants i algunes certeses. La primera és que desprès del fracàs de la pressió d’AENA i sectors empresarials sobre el teixit social i municipal que posava en dubte el model d’ampliació imposat per AENA i exigia altres estudis per millorar la connectivitat de l’aeroport, l’ampliació és una imposició contra el territori i els municipis del Baix Llobregat i Barcelona amb la complicitat del govern de la Generalitat.
Un acord que destrueix el medi ambient
Enmig de la pandèmia, que tots els estudis situen com una de les conseqüències del model globalitzador capitalista i de l’emergència climàtica, l’ampliació de l’aeroport va en la línia de destruir el medi ambient, en un enclavament únic com és el Delta del Llobregat ja tant trinxat que la destrucció de La Ricarda el deixaria mort. L’ampliació és cobrir-ho tot de ciment.
Un model productiu obsolet: més turisme, més consum energètic, més emissions, més contaminació
Ja molt abans de la pandèmia estava en crisi el model productiu basat cada cop més en els serveis vinculats al turisme i que el 2019 havia batut records situant-se en el 15% del PIB de Catalunya, arribant-se a la saturació amb quasi 40 milions de persones (6 turistes per habitant). La pandèmia va deixar els carrers, aeroports, ports, hotels, pisos turístics i restaurants buits en ple debat sobre la insostenibilitat d’un model que comporta uns beneficis milionaris a uns pocs a costa de sous baixos, contractes precaris i encareix el preu de l’habitatge expulsant al veïnatge. Semblaria que hauria d’haver portat a la reflexió davant l’evidència de la feblesa d’una economia basada en un model que necessita per mantenir-se consumir cada cop més recursos enmig de l’emergència climàtica: El port i l’aeroport emeten 4 vegades més CO2 que tota la ciutat de Barcelona, on cada any moren 1.000 persones per contaminació. Passar de 55 milions de passatgers a 75 milions, és incrementar en un 33% les emissions de CO2.
Un model depredador
L’acord per l’ampliació de l’aeroport es produeix en el mateix moment que en mig any ja s’ha consumit tots els recursos que la terra genera en un any, concretament el 20% de la població mundial els ha consumit. Darrera de l’ampliació hi perviu el mite de que el benestar i el progrés es basa en el creixement del PIB i per tant, cal sacrificar el que sigui a l’altar de l’IBEX35, mite que desmenteix que les desigualtats socials no han parat de créixer.
L’ampliació de l’aeroport va en direcció contraria del que el mateix Parlament de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona han aprovat la Declaracíó d’Emergència Climàtica en relació al canvi climàtic, l’exhauriment dels recursos energètics, la destrucció del medi ambient i la contaminació com a causa de la degradació de la salut humana i de la natura.
Sobirania per decidir
Des d’una altre vessant el debat sobre l’ampliació de l’aeroport mostra la pràcticament nul·la capacitat de decisió que tenen les institucions i la ciutadania catalanes sobre el model de futur de la seva economia. Sorprèn que cap representant del govern català fes cap esment a la gestió de l’aeroport, una reivindicació que bé de lluny-, però més encara que un govern “republicà” i independentista no situï el debat de la sobirania “per decidir-ho tot”… en aquest context la “jugada mestre” del govern Aragonès de manllevar a la ciutadania el debat, menyspreant totes les entitats i municipis afectats és una passa en el sentit contrari d’assolir la sobirania com a poble.
Al carrer.. per la vida!!
Com tantes altres vegades toca mobilitzar-se, sortir i ocupar els carrers, els espais i si cal, les pistes. Si els nostres governant no han volgut entendre que implica la Declaració d’Emergència Climàtica, no podem esperar a que ho facin, això va del futur dels nostres fills i filles, del futur de la natura, del planeta, de la vida i no tenim cap altre alternativa que aturar-ho.
El 19 de setembre: al carrer!!
15 d’agost de 2021