| La criminalització del jovent, com la demonització de la ciutadania, per l’onada desfermada de la pandèmia, és fruit de la irresponsabilitat dels poders, dels senyors dels diners, el cacics i els jerarques estatals, enlluernats per un manà europeu, promès en euros, en una emulació del miracle bíblic dels pans i els peixos, malgrat que es demorin i sigui amb condicions oneroses. Mentre, han ajornat la vacunació del gruix del jovent, tot hi obrir les comportes dels negocis des d’on es generen els contagis massius. Altrament, l’atenció primària i els hospitals, estan acomiadant a les infermeres el personal de cures vitals, atès que els diners van cap el gran capital i empreses i bancs. Els nous cicles governamentals espanyol i català s’inicien amb uns dèficits socials i públics cada dia més feixucs, insostenibles. |
| En canvi hi ha un pacte d’ omertà castiza, al moll de l’os del règim de 1978, que bloqueja qualsevulla acció que denunciï o prepari una alternativa republicana a una monarquia obsoleta, atès que el Congrés, sota disciplina PSOE-PP-Vox, nega que es pugui investigar sobre el Rei emèrit i el seu fill. La informació que ha estirat dels fils dels comptes opacs a Suïssa i ves a saber on més, ha difós que la fortuna del símbol de la democràcia parlamentaria espanyola monàrquica s’ha farcit a través del tràfic d’armes, corrupció i frau a dojo. Un país de cacics patriòtics. Tanmateix el comissionista i negociant reial és tabú, no se’l pot criminalitzar, ni molt menys jutjar. El remodelat govern estatal te uns condicionants majors: allargar la pervivència del règim i monarquia constitucional i la dependència de la UE. I uns hàndicaps immediats: fer front a la pandèmia amb els fons europeus d’emergència, al preu que sigui, i la taula de diàleg del govern estatal amb el de Catalunya, per apaivagar, neutralitzar, transicionar o ajornar el conflicte amb Catalunya. Poc sembla que la Moncloa es plantegi resoldre’l, encaminant-se cap a l’amnistia i un referèndum d’autodeterminació. Tanmateix les 3.300 persones repressaliades, l’exili i la inhabilitació de les 9 indultades, és un factor que condiciona tot moviment de distensió. La recuperació evita el munt de lleis compromeses a derogar, com la reforma laboral o la de mordassa. La negociació dels Pressupostos estatals 2022 tornarà a tensar i a posar a prova la majoria, contradictòria, d’investidura. A l’escenari internacional denunciem que l’ofec econòmic i diplomàtic imposat pel bloqueig de Cuba per part de l’imperialisme USA, amb la col·laboració de la UE, causa estralls a la perla del Carib, abans antiga colònia espanyola. No volem que l’esclat de mobilització popular beneficiï a les grans multinacionals nord-americanes que per res contribuirien a resoldre la situació social ni els drets i llibertats. Tanmateix denunciem la repressió del règim contra la revolta i defensem l’alliberament de les persones detingudes. Aquí li correspon a ERC liderar el nou cicle. Ha de mirar a la ciutadania, el teixit social, els moviments, fins i tot els que tenen una dimensió de natura estatal, com el sindicalisme, precarització, municipalisme, feminisme, pensionistes, habitatge, climàtic. On és el pla de xoc compromès del govern de la Generalitat? On queden les empreses públiques acordades, la reorientació dels Mossos? Les mobilitzacions se succeeixen mantenint la flama d’uns carrers que hauran de tornar-se a omplir. La perseverança en la independència és lògica, ara bé, insuficient en sí mateixa per fer-la en concret. Cal un projecte social, unes aliances polítiques unitàries entre l’independentisme i el sobiranisme, un estat major que lideri, alçant la bandera de les necessitats i somnis de la ciutadania i del conjunt popular. Les llibertats i la sobirania catalana, l’estat i la independència, necessiten com a vital el pla de xoc econòmic i social en un avenç cap a l’estructuració republicana. 15 de juliol de 2021 |