| La marxa zapatista “Gira europea per la vida 2021” ha mobilitzat un munt de jovent que vol lluitar per un món que respecti els drets de tothom, els de les dones i el de totes les minories, inclosos els pobles i ètnies originàries. L’Esquadró 421 de Chiapas ha unit la seva lluita a la causa palestina amb els crits de “Zapatistas con las presas palestines” i “Hermana Juani Ruíz libertad”. La denúncia ha estat il·lusionant enfront de la repressió dels estats, de la globalització, l’imperialisme, el patriarcat, el masclisme i la misogínia, el racisme, la LGTBI-fòbia, el colonialisme i el feixisme. Emergeix una convicció universal de drets naturals i socials que il·luminen perspectives unitàries i revolucionàries. |
| L’assassinat de Samuel a A Coruña s’ha respost amb una mobilització per arreu contra l’homofòbia, això anuncia una millora en la consciència cívica vers el respecte a les persones i als drets fonamentals. La diversitat de gènere i les diferents minories LGTBI+ són una prova del cotó de la salut de les llibertats i les relacions de poder. El masclisme estructural hegemònic sotmet a la meitat de la població, a les dones, i allarga la brutalitat a tots els col·lectiu minoritaris. La divisió que es produeix a cada llar, a cada família, a cada poble, empresa, escola o entitat, afavoreix el predomini i el sosteniment de la comunió entre el patriarcat i el capitalisme. La llei “Sólo sí es sí” (Llei Orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual) és un nou avenç. És important que la definició d’abús sexual s’assimili a agressió sexual. Tanmateix està llastrada per unes àncores reaccionàries que mantenen el predomini del poder masclista, així com interpretacions funestes d’una judicatura amb un clar tarannà neofranquista. Quan una persona denuncia a la policia un robatori o una pallissa, li pregunten si hi ha donat el consentiment explícit, el Sí? O si ha provocat l’assalt? De cap manera. En canvi a les dones sí que se’ls hi pregunta i preguntarà si han donat el consentiment o, donat el cas, si s’han oposat suficient i explícitament. La llei no contempla ras i curt la declaració de la dona com a prova suficient, no practica el “Jo sí que et crec”, que defensa la mobilització feminista. I quan la noia pugi en un cotxe, o no s’atreveixi a negar-se davant un cap, o familiar? Com és que la llei es centre més en la conducta de la víctima que en el context de l’agressió i sobre l’agressor? Quina necessitat hi havia de recuperar una llei franquista (la tercera locativa) per limitar els drets de les prostitutes a l’hora de llogar espais? Hi ha un gran dèficit, indefensió, per a les dones indocumentades, immigrades i racialitzades. L’omnipresència repressiva de la Llei d’estrangeria i de la pràctica repressiva racista policial, malmeten les bones intencions. L’increment de la Covid-19 entre el jovent s’aprofita malèvolament per criminalitzar-lo, quan hi ha una responsabilitat pública clara en el retràs i manca de vacunació entre els segment jove i la gent de quaranta anys. Vacunes per a tothom! Per convicció democràtica i per acord polític la Generalitat no ha d’actuar i s’ha de retirar de les acusacions particulars contra les víctimes de la repressió. Marcel Vivet és un símbol de la supeditació i la tolerància governamental al Deep Estat, a l’agressivitat i corporativisme de la repressió dels Mossos als drets de les persones i col·lectius. La Judicatura va desbocada en creuada per reprimir i limitar la sobirania de la ciutadania. Isa Serra condemnada per oposar-se a un desnonament. El Tribunal Suprem obliga a l’Ajuntament de Barcelona a restituir el bust del rei al saló de plens. El Col·loqui republicà de la FSSF sobre l’Amnistia ha aplegat una representant de la Plataforma Amnistia i Llibertat, un diputat sobiranista inhabilitat i una diputada cupaire en el Congrés estatal, després que l’indult dividís i neutralitzés el moviment independentista; es tracta de convertir l’amnistia en un ariet unitari i massiu popular, per enfocar estratègia i acció que doni consistència al nou embat democràtic, vers les aliances i força unitària suficient per aconseguir l’autodeterminació (referèndum) i el procés constituent republicà. 8 de juliol de 2021 |