| Ja són al carrer. Les 9 persones indultades alcen les veus per l’amnistia i l’autodeterminació. La campanya dretana contra els indults ha begut oli. El president Pedro Sánchez anuncia concòrdia i futur d’unió; ho fa amb el simbòlic “I som on som” de Miquel Martí i Pol, sense copsar la força viva del clam popular, gens disposat a sotmetre’s. El Consell d’Europa li aixafa la coreografia del Liceu equiparant Espanya amb Turquia, atès que demana la llibertat de les persones preses, exiliades i la fi de la repressió. La Judicatura, provocadora contra el govern, encausa a líders del Sindicat de llogateres. La rebaixa de l’IVA de la factura elèctrica no va en el sentit d’una empresa pública de l’energia, ni del control públic i sindical o de la nacionalització, tampoc de que la rebaixa la pagui el gran capital i fortunes via fiscalització a nivell europeu. |
| La concòrdia des del cor i el respecte, la reconciliació dins una democràcia forta i una constitució viva, la unió i la convivència en el marc de la llei, resulta un miratge funest que no aguanta cap diàleg. Els fets de l’1 d’octubre de 2017 no es poden esborrar ni menystenir. La proposta presidencial de començar de nou cap a la resolució política del conflicte entre l’Estat i Catalunya, entre la Constitució i les llibertats individuals i les populars, inclosa la del dret a l’autodeterminació i la lliure decisió sobirana, necessita un diàleg a ultrança; un diàleg sense limitacions de poders fàctics estatals i econòmics, on convé evitar els privilegis de nació estatal dominant. Oferir indults i fons extres europeus disbauxa, mostra l’allunyada que està la mentalitat i la legalitat constitucional monàrquica del moviment viu, de l’anhel, il·lusió i convicció de l’imaginari independentista, sobiranista i republicà del gruix mobilitzat de la població catalana. La simbologia de la reconstrucció del Liceu, torna a trair al líder del PSOE. El govern estatal fa un gir que el confronta amb els diferents poders estatal, vol i necessita establir llaços d’entesa dins la societat a Catalunya. El president s’ha protegit, en un temple de les arts de les elits catalanes, del rebuig popular. Els carrers seran sempre nostres s’han fent sentir a fora i a dins del teatre. No hi ha treva del moviment popular. Els indults són pel govern estatal PSOE-UP agafar-se a un clau roent, més que una ma estesa per una convivència sana i lliure. Els i les líders independentistes són al carrer, ans inhabilitats i amb condicions que restringeixen la seva llibertat. Tres anys i mig després de l’1 d’octubre de 2017 els 9 indults mostren la força i la perseverança del moviment d’emancipació de Catalunya. L’Informe aprovat pel Consell d’Europa és aclaparador. Demana la llibertat dels presos polítics, acabar amb la persecució dels exiliats i la repressió, proporcionalitat de les penes, que no es pot obligar a renunciar de les idees polítiques, que convé resoldre el conflicte de forma política, que es canviï el codi penal referent a la sedició; proposa l’indult, però no l’amnistia. Tant el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com el portaveu d’UP (ECP), Jaume Asens, han explicitat que l’indult no és la resolució política del conflicte, sinó un primer pas pel diàleg; Aragonès ho ha considerat una solució parcial i incompleta, per insistir en l’amnistia i l’exercici del dret a l’autodeterminació; CCOO i UGT ho han titllat de necessari però insuficient. La situació de 3.300 persones repressaliades per la causa general contra l’independentisme, a les que s’afegeixen imputacions i condemnes cada setmana (Marcel Vivet!), no permet marge per les operacions de divisió, neutralització i cooptació d’una part del moviment suficient per fer-lo enrere. La consciència de que un 80% de la població defensa el referèndum forma part de l’alternativa que els carrers i la Generalitat confronten a l’indult del Liceu: Amnistia i Autodeterminació. L’independentisme s’ha dividit davant el canvi del govern amb els indults. Hi ha qui, com l’ANC, ho ha considerat com un afebliment a la lluita, sense analitzar la confrontació que representava dins l’Estat. Oposar la independència sense més als indults i a la mateixa amnistia és perdre de vista la potència d’un moviment que no cedeix, disposat a seguir ferm i fort en un nou escenari per l’amnistia i l’autodeterminació. No hi ha Liceu ni encantador de serps que desactivi el mar de fons dels carrers seran sempre nostres. Amnistia, República i Autodeterminació forma el trident de futur, rupturista i constituent, del “que tot està per fer i tot és possible”. L’estima entre les persones, els pobles i les institucions, només pot ser lliure, saludable i de cures amb respecte i igualtat. 24 de juny de 2021 |