| L’equinocci del dia 21 és el punt àlgid del canvi de la primavera a l’estiu. La natura funciona transformant-se, com succeeix a les societats; tanmateix des dels poders dominants s’entesten en seguir ajornant el punt d’inflexió que marqui un coherent tomb social en les polítiques estatals i en les autonòmiques, malgrat les diferencies notòries de poder i dominació entre l’Estat i la Generalitat. Els pactes del govern de coalició estatal, els acords tàcits que sostenen el fràgil fil de la majoria d’investidura, els punts mínims d’ERC i CUP-Guanyem, el pacte de govern entre ERC i Junts, s’han de resoldre en una execució favorable a les majories socials que els han permès. Masses pactes per a pocs fets. Molta gesticulació i negociacions quan pertoca acció, mobilització ciutadana i polítiques útils a la població |
| L’energia s’encareix impune. Les elèctriques manen a l’Estat, com les corporacions de l’aigua i els bancs. El govern és una maldada titella. Aquesta setmana tothom ha gastat en electricitat més diners que gairebé mai (tercera fita històrica); és una burla la tarifa vall, caríssima segons els barems europeus. Sofrim l’avarícia desmesurada del capital espanyol, català i internacional, disposat al que sigui per recuperar el crac de la pandèmia. Per quan l’operador públic d’energia, la remunicipalització de l’aigua? Un veí de Sants és suïcida enfront del seu desnonament; de poc han servit els informes dels Serveis Socials, com les gestions de l’Ajuntament de Barcelona, davant una judicatura que actua ulls clucs de ma de ferro de la propietat immobiliària. L’escàndol te padrins, el govern estatal no ha suspès la Llei catalana d’habitatge i lloguers, però l’ha tramès al Tribunal Constitucional perquè li faci la feina bruta. La mobilització ha estat de la part social, mentre es fa llum a que la Generalitat mira de gairell. On queden el acords sobre sòl, habitatge i lloguers públics? L’Aeroport tenalla per una ampliació milionària, via new founds UE; menysté una visió integradora del territori, descuida el respecte al medi ambient, la protecció de la biodiversitat i la necessitat de reduir les emissions. El lobby del transport, la construcció, el turisme i el gran luxe no estan per aiguamolls, aus, ni esperança de vida de les criatures barcelonines i catalanes; El govern ERC-Junts guarda els pactes al fons del calaix per beneir-ho; el soci de coalició, PSC, del govern de l’Ajuntament de Barcelona n’és un clar defensor, atès que passa per sobre de l’ideari i compromís de BComú i la pròpia alcaldessa. El Port li va darrera amb macro projectes com l’Hermitatge o l’ampliació de les bocanes per creuers immensos. No hi ha aturador sinó és des de la consciència i mobilització profunda de la població afectada. On queden les rodalies ferroviàries i el transport públic arreu? On són els aplaudiments a les infermeres, al sector d’atenció primària, als serveis i drets públics essencials, a les cures, en els fets del nou govern? “Ens heu de donar temps, estem constituint les conselleries”… això ofèn les necessitats vitals; com és que no se li diu això a les grans empreses i fortunes: que tinguin paciència i demorin la depredació especuladora fins que hi hagi un govern i una llei que els hi planti cara? El president de la Generalitat farà el buit al Rei en el sopar de les elits catalanes entorn el Cercle d’Economia. No hi ha treva que si valgui. La mobilització manté viu el reclam d’independència, república i autodeterminació. La Catalunya republicana no vol ni reconeix al rei. Els indults acaparen les rodes de premsa, però no sadollen la set d’amnistia i llibertat. El Colón del trident dretà-ultradretà punxa però existeix, mobilitza les forces vives de l’Estat, de la reacció i del sosteniment de la unitat del règim monàrquic. La Llei mordassa segueix vigent. Cada setmana hi ha noves imputacions. Els indults, quan es concretin i siguin efectius, seran una nova victòria del moviment republicà, sobiranista, independentista i autodeterminista. Els indults aniran força bé a l’imaginari de les llibertats, com insisteix en Jordi Cuixart; ni neutralitzaran ni dividiran, ni faran enrere, ben al revés, donaran força i confiança en que l’alternativa d’avenç és la republicana i autodeterminista, per a Catalunya i per tot l’Estat. Som als 10 anys de l’Encerclem el Parlament del moviment 15-M, resten vuit persones condemnades a 3 anys de presó pel Tribunal Suprem, amb el greuge de l’acusació de la Generalitat; l’indult està al pairo, el govern català cal que doni suport a les encausades. Acaben de condemnar a 5 anys a Marcel Vivet Regalón, acusat sense proves de llançar pintura a una munió de Mossos superprotegits. És una nova provocació al jovent lluitador i al drets de manifestació. La Generalitat n’és responsable. El nou conseller te una ocasió magnífica per imprimir un canvi de rumb ètic i democràtic: Marcel no ha de posar els peus a la presó, ha de quedar lliure. Les dues criatures assassinades pel seu pare per destruir a la mare han compartit el temps de l’ingrés de Juana Rivas a la presó (ara en llibertat condicional al domicili). El moviment feminista s’ha aixecat com a força tel·lúrica arreu de les poblacions de tot l’Estat. L’Assemblea feminista pel proper 30 de juny a la plaça de Catalunya de Barcelona, cerca la coordinació, la unitat, la força i l’amplitud, per aconseguir l’empatia de totes les dones i, si més no, d’una part creixent entre els homes. Mira de centrar-se en rompre la cadena de complicitats de la violència masclista. En aquest sentit benvinguda la conselleries de feminismes i igualtat, benvingut el compromís amb les mobilitzacions, ara bé, toca fets útils d’emergència feminista. El govern ERC i Junts, que te el suport de la CUP-Guanyem, ha de fer un tomb profund destinat a la cura de les necessitats més immediates i essencials (pla de xoc), del territori i de les dones, ha de guarir i promoure les llibertats, l’amnistia, la república i l’autodeterminació. La població ha de mobilitzar per aconseguir-ho. 17 de juny de 2021 |