| Les segadores i les defensores de la terra de la versió de Magalí Sare i Manel Fortià a la investidura del president de la Generalitat, Pere Aragonès d’ERC, ha esvalotat el galliner. La Cançó de fer camí -anirem lluny sense recança/Juntes farem nostra la nit- de Maria Mercè Marçal, interpretada per Carol Muakuku, ha estat un altre ullet a la diversitat; com la filera de Mosses d’Esquadra amb la Guàrdia d’Honor sense armes llargues. La composició governamental mira cap a l’esquerra social i feminista, si més no en la quota ERC de la coalició. Per la part de Junts hi ha hagut escabetxina; retirades que ajornen crisi, no afloren les fisonomies socials, es manté una petjada neoliberal proprivatitzadora significada a vicepresidència, economia i una procedència prodesnonaments a justícia. |
| El primer moment del primer dia del carrer ha estat premonitori. Ni més ni menys que cent Mossos per imposar un desnonament, a 9 Barris de Barcelona, per la via tan poc dialogant, ni mediadora, com és l’agressió repressiva armada policial. És una provocació judicial i policial que conculca llibertats i drets fonamentals, mentre es comparteix amb els matons contractats per la propietat, en aquest cas un fons voltor que es llepa els dits amb l’especulació immobiliària. Encetem una legislatura de reptes pendents cabdals, en un context d’Inestabilitat de fons. Per la post pandèmia, per la tenalla repressiva obstructiva de l’Estat, per la involució en les llibertats i les condicions socials, per la imposició ultradretana, per la pressió social i emancipadora, per l’experiència d’un lideratge d’aliança de l’independentisme d’esquerres i front catalanista republicà democràtic, amb la dificultat d’obrir-se, incloure i compartir amb el sobiranisme republicà autodeterminista, viu en l’espai dels Comuns, del municipalisme i del sindicalisme. A la investidura i la composició del govern la pressió del territori i de Lledoners (presos) ha guanyat la primera ronda a l’estat i a l’exili. El president legítim, destituït i exiliat, no tindrà la visita del nou 132è president de la Generalitat. Junts i la dreta catalanista es repleguen per evitar la seva implosió, confiant en un altre assalt per recuperar el lideratge. La CUP-G és qui decanta el lideratge de les esquerres. Fer-hi camí, consolidar-ho, significa aplicar les polítiques socials i de les llibertats. El president Pere Aragonès va arrodonir el seu discurs per a la investidura, reeixida després de cent dies, amb un contundent “aixequem els vetos” a totes les lleis i mesures polítiques, debat i resolucions del Parlament i govern de Catalunya. Aragonès va confirmar, una i altra vegada, el seu compromís amb l’acord d’ERC i la CUP-G. Davant la intolerable agressió legal repressiva als desnonaments ha plantejat que els fets “feien mal a tothom” i que no es podien repetir. Va proposar fer un nou protocol per l’actuació dels Mossos en els desnonaments, així com posar medis de prevenció i mediació per tractar-ho com un afer social. La CUP-G ha insistit en que no hi ha xec en blanc al govern, que l’acord polític és de mínims, completament irrenunciables. No hi ha treva sinó exigència. L’estètica simbòlica ha de comportar una ètica efectiva de pla de xoc social i de preparació mobilitzada d’embat democràtic. Els valors socials republicans s’han d’encarnar en fets mesurables als carrers, a les empreses i al país. Hem sofert una setmana lila d’assassinats i violacions que clama per la declaració i acció d’emergència feminista. La nova conselleria de feminismes, amb Tània Verge, compromesa en les idees i els fets, convé fomenti un tomb vital i en les cures, cal començar pel pressupost i les polítiques per a les dones. El president del govern estatal dona voltes sobre l’indult i per limitar la taula de diàleg. El Tribunal Suprem s’hi ha pronunciat rotundament contrari, aplaudit pel PP, Vox i Cs. Indults a les 3.300 persones repressaliades quan l’indult general està exclòs a la constitució? És fàcil de copsar que la necessitat d’amnistia no es resol ni amb la llibertat de les actuals preses i presos polítics. Fins i tot en el Congrés de CCOO-CONC s’ha adoptat una resolució que insta a resoldre la llibertat de les empresonades per totes les vies possibles, inclosa l’amnistia. L’altre front que amenaça és el dels Erto’s, car tot seguit s’aixequin es convertiran en un allau d’Ero’s, uns acomiadaments que faran pols la mitologia o auguris de la recuperació immediata. Els canvis i les convulsions de debò surten com els volcans. S’obre un nou cicle amb l’horitzó estratègic del factor social pandèmic i de l’embat democràtic per amnistia, república i autodeterminació. 27 de maig de 2021 |