| Cultura, llengua i llibertat |
| El drac, el llibre i la rosa és una Diada d’il·lusió col·lectiva que enguany restarà esvaïda pel segon any de pandèmia. Els contes per superar els rols nefastos de gènere de la llegenda del cavaller Jordi espremeran el magí i la genialitat amb algunes proeses reeixides. La llengua catalana, menystinguda des de les imposicions estatals i la manca de sensibilitat dels senyors dels negocis, farà sentir i viure la seva remor des de les profunditats de les llars, barris i pobles. Hi ha una munió de contes que, en català i en castellà, s’obren camí per desmuntar els rols socials dels poders econòmics i polítics que s’aferren als privilegis, a les elits i els seus beneficis mesquins, d’unes minories paràsites sense continència. Els depredadors financers tensen totes les forces perquè les seves empreses no siguin engolides pels efectes del crac pandèmic. L’assalt als recursos públics, que durant anys ha comportat les polítiques de privatitzacions, ara es dedica a xuclar dels recursos estatals, sobretot financers, mentre adquireixen a preus de saldo els competidors o bens en caiguda lliure. Al frau i la corrupció que campa lliure i sucós a l’Estat, se li adjunta l’acaparament dels ajuts que, mal que bé, s’implementen. CaixaBank, la joia financera del principat, anuncia un ERO per acomiadar a 8.291 persones, el 18 % de la plantilla; aquest gran capital d’origen català no te cap pudor en fagocitar Bankia, cruspir-se els recursos públics invertits i, tot seguit, ser capdavanter en la reestructuració de la Banca contra. Seria l’ocasió de que el govern de coalició estatal prohibís els acomiadaments en empreses en beneficis; alhora també de que no es repartissin beneficis de qui te seus a paradisos fiscals; junt a un impost extraordinari d’emergència pandèmica als gran capitals i fortunes. Agbar, el monstre barceloní de les aigües, ara de capital francès, porta als Jutjats a l’Ajuntament de Barcelona i a l’alcaldessa Ada Colau, per bloquejar i impedir el procés de remunicipalització d’un bé universal, públic i vital com és l’aigua. La cadena esportiva DYR, lligada al clan Pujol-Ferrusola i a la Generalitat, n’és la beneficiaria d’un crèdit de 2,5 milions €, el 30 % del destinat a la industria; El conseller d’empresa (de JxCat) escombra, amb l’avarícia de l’amo, cap a casa. El Tribunal Constitucional te la nafra de l’anul·lació de lleis catalanes de caràcter social com la de Canvi Climàtic (16/2017), Emissió de gasos (12/2014), Prohibició del fracking (2/2014), Universalització de l’assistència sanitària (9/2017), Agencia catalana de Protecció Social (21/2017), Igualtat efectiva de dones i homes (17/2015), Pobresa energètica (6/2013, 4/2016), Impostos als habitatges buits 4/2016), Emergència habitacional (24/2015) (contra els desnonaments). ‘Alcem-nos’ per la república i els Drets Socials reivindica aquestes lleis que serien útils davant la pandèmia. En el seu manifesten plantegen: a) L’aturada immediata de tots els desnonaments i desallotjaments previstos, mesures per garantir el dret a l’habitatge, així com una moratòria del pagament de serveis bàsics i essencials als més afectats; b) La implementació de la Renda Bàsica Universal, reducció de la jornada laboral per repartir la feina i conciliar la vida i aturada del pagament de les quotes d’autònoms per aquelles persones més afectades; c) La regularització immediata de les nostres veïnes i veïns refugiats o migrants en situació irregular. Una altra plataforma, ‘Amnistia i Llibertat’, està recollint signatures fent pinya amb Òmnium, i les entitats que hi col·laborin, per la defensa de l’Amnistia i la causa de les llibertats, el dret a decidir i el referèndum Les bales de foam són un forat negre dels Mossos i de la Generalitat. En comptes de defensar drets i persones, són font d’agressió repressiva. Quants ulls han de quedar destruïts i persones mig cegues per enfocar una seguretat digne d’una concepció republicana de les llibertats ciutadanes i individuals? El govern es cou a foc lent entre ERC i JxCat, vigilat per la CUP-Guanyem. Cada privilegi que conservi el capital privat, cada ajornament de la Salut pública essencial, cada dret universal colpit o Renta Bàsica Universal no inclosa, cada impediment al bé comú municipalitzat, fomenta la voracitat de la dreta catalana. El conte s’ha de capgirar. L’avenç republicà ha de canviar els rols d’opressió i dominats, explotació i explotats. La noia i el drac han de promoure i aconseguir la llibertat. 22 d’abril de 2021 |